L’aferrament conforma la base sobre la qual l’humà aprendrà a relacionar-se amb els altres, a autoregular-se i a desenvolupar la seva capacitat de mentalització (de si mateix i de l’altre), afectant, per tant, les seves maneres futures de sentir, pensar i actuar entre altres aspectes.
Blog
L’exercici i l’esport són pilars fonamentals en el benestar general i en els processos de recuperació dels trastorns mentals, com ara les addiccions. Hi ha una extensa evidència científica que avala la utilització de l’esport com una innovadora estratègia terapèutica en els processos de recuperació de persones que pateixen una addicció o altres trastorns mentals.
Al llarg del procés de deshabituació d’una addicció estarà present el desig de voler (craving, en anglès) la substància o l’objecte de què el/la pacient s’ha fet dependent. La veritat és que la seva intensitat anirà disminuint gradualment, però també és veritat que el craving es pot controlar de manera favorable mitjançant tècniques cognitives i conductuals d’autocontrol.
La identificació de les emocions requereix no només l’habilitat d’observar les nostres respostes, sinó també descriure detalladament el context en què apareixen. No hi ha emocions bones o dolentes, però sí més o menys agradables. Quan les emocions s’intensifiquen, de vegades podem sentir malestar i notar que les reaccions a què ens condueixen estan fora de control. Per aconseguir governar-les, primer hem d’aprendre a observar-les i anomenar-les, cosa que ens permetrà no estar a la seva mercè i poder-nos-en separar. D’aquesta manera és més fàcil pensar estratègies alternatives de resposta. Per això, és crucial reconèixer-les com a part nostra i no com quelcom que passa fora de nosaltres, encara que les hagi desencadenat un estímul exterior.
El Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) compleix enguany el seu 25è aniversari. Per celebrar-ho, el dia 16 de novembre s’ha celebrat un acte al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), en el qual diversos ponents han analitzat el passat, present i futur d’aquesta iniciativa, pionera a Europa.
Entrevistem Constanza Daigre Blanco, doctora en Psiquiatria i Psicologia Clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), psicoterapeuta del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de l’UAB. Té una àmplia experiència en l’abordatge psicoterapèutic individual i grupal a pacients amb addiccions, especialment a l’àmbit de la sanitat pública. A més, ha dirigit diverses tesis doctorals, ha participat en diversos projectes de recerca competitius i manté una activitat prolífica de publicació científica en l’àmbit de les addiccions. Realitza les pràctiques del Màster oficial en Psicologia General Sanitària a la Clínica Galatea.
De manera general, es pot dir que ens trobem immersos en la “ultramodernitat” i, socio-econòmicament, en allò que es denominaria tercera fase del capitalisme, el capitalisme financer, que debutaria poc després de la crisi del petroli (el 1973) i s’acceleraria des del inici del segle XXI. Això és més evident, és clar, en països amb major PIB, i, encara que hi han diferències en cada entorn segons altres variables socio-culturals, es detecten unes tendències generals pròpies del procés de globalització.
La Clínica Galatea aposta fermament per la teràpia grupal a l’abordatge integral al professional de la salut malalt, amb més de 20 intervencions grupals setmanals en les tres línies de intervenció assistencial (consultes externes, hospital de dia i unitat de internament). Albert Díaz Martínez, màster en teràpia grupal per la Universitat de Deusto i psicòleg que treballa al nostre centre, ens aproparà, en els propers posts, els aspectes més destacats d’aquest tipus d’intervenció psicoterapèutica.
Els dies 1 al 3 de juny se celebra a Sevilla el 25è Congrés de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD). Sota el lema “La vulnerabilitat desde les neurociències a la salut mental”, aquest fòrum científic preténafavorir la discussió integradora i multidisciplinària en l’àmbit de la patologia dual, tot animant a la participació activa de psiquiatres, metges especialistes en addiccions, psicòlegs, personal d’infermeria, treballadors socials i investigadors.
Avui, en el Dia Internacional de les Infermeres i Infermers, de ben segur que podrem accedir a molts articles d’opinió al respecte, que aporten diferents mirades que tradueixen diferències maneres d’entendre la professió.Potser no cal intentar sorprendre amb noves narratives, sinó rescatar exposicions brillants de companyes infermeres, com la Carme Espinosa Fresnedo (presidenta electa de la North American Nursing Diagnosis Association, NANDA), quan diu“que les paraules ens serveixen per explicar el nostre món i per a conèixer el món que ens envolta”.
