Testimonials
He estat ingressada a la Clínica Galatea cinc setmanes.
Ha estat el millor que em podia haver succeït.
Avui tinc l’alta hospitalària i desitjaria animar a tots els sanitaris a demanar ajuda.
Galatea és única. Tots els seus professionals són excepcionals i el grup de pacients que han acompanyat els meus dies, una meravella.
Des del minut zero em vaig sentir tractada com a persona, no sols com una malalta a tractar.
Les instal·lacions, acollidores.
Organització d’activitats.
Avui em deixo un trosset de mi aquí.
Marxo amb un diagnòstic que farà que la meva vida i la dels meus millori també. Marxo amb un trosset de cor de tots els companys que m’han acompanyat a Galatea.
Gràcies infinites equip.
Tanto mi doctora como todo el equipo de enfermería, limpiadoras, auxiliares, médicos, psicólogos, TODOS tenéis la misma misión y habéis servido de ejemplo en mi vida.
Muchísimas gracias, de todo corazón, y seguid así.
Només he de dir que tot l’equip humà és insuperable, molt compromès, molt professional i molt acollidor.
M’han ensenyat de nou a estimar-me, a cuidar-me i ara torno a ser jo mateixa.
M’he compromès per a la resta de la meva vida amb la Clínica Galatea, el meu agraïment més profund. L’experiència ha estat molt gratificant en professionalitat, companyerisme i afecte que he pogut viure i sentir per superar la meva adicció, en aquest cas com a pacient, és a dir, des del costat oposat que m’ha fet créixer com a persona i superar-lo.
Transmeto el meu agraïment a TOT l’equip de Galatea: immillorable en tracte i professionalitat. Seguiu així, ajudant!
Vaig entrar sense il·lusions, apàtica i molt trista, després d’una baixa de gairebé tres mesos tancada a casa.
Marxo avui, un mes després de l’ingrés, camí de la vida, contenta per la feina que he fet i que m’heu ajudat a fer. Amb il·lusions renovades i activa.
El nou camí ha estat possible gràcies a aquest mes que he compartit amb vosaltres. No era fàcil, però heu fet que sigui una realitat.
A la maleta hi poso les eines que he après de nou, altres que havia oblidat. Aquest equipatge és el que em cal per retornar a la vida.
Mi agradecimiento será eterno ya que estaba perdida y ahora he despertado a una nueva vida con vuestras herramientas y mi trabajo conseguiré disfrutarla. Gracias.
Podría resultar insignificante este cambio de nomenclatura, pero resulta asombroso cómo el cerebro recibe y procesa dicho cambio de información lingüística; así no lo impregnamos de más conceptos negativos.
(…)
Aquí haré referencia a lo que supone el estigma de padecer una adicción o una enfermedad mental. Dicho concepto ya de por sí tiene unas connotaciones negativas y supone, además de asociar o etiquetar a una persona con un diagnóstico, añadir juicios de valor por parte del entorno, profesional, personal o familiar y en general, olvidarse de la persona que hay dentro y por qué circunstancias ha llegado a la situación actual.
Esta misma estigmatización propicia el rechazo y/o asilamiento, del entorno y de uno mismo, y tan perjudicial es la estigmatización exógena como la endógena ya que es esta última la que va destruyendo nuestro ser y nuestra esencia como persona y, en ocasiones, contribuye a la no aceptación de que se tiene un trastorno, el cual va quedando oculto bajo capas y capas de tristeza, culpa, vergüenza, rabia, desesperanza, etc.
Y me pregunto, ¿cómo y por qué se llega a ese extremo? Seguro que durante el camino han aparecido salvavidas que a tal vez habremos rechazado para no ser descubiertos y por “el qué dirán”.
¿No merece la pena luchar por recuperar nuestra esencia como personas? Y mi respuesta es: ¡claro que merece la pena!
Y Galatea es el lugar perfecto para iniciar la reconstrucción personal.
Mil Gracias Equipo Galatea”.
Dins del món sanitari segueixen existint molts judicis de valor summament insans i reconèixer que un mateix té el problema segurament no és ben rebut per part de l’equip on treballi; és incongruent però cert. Per a mi ha estat fonamental conservar l’anonimat i la garantia de confidencialitat. Tant de bo! es generi una divulgació reeixida d’aquests programes tan necessaris dins del col·lectiu sanitari ja que com diu el refrany “a casa de ferrer cullera de pal”.
