En el taller setmanal sobre hàbits saludables que dirigeix infermeria amb els pacients ingressats a la Clínica Galatea, s’ha detectat que aquests, tot i ser professionals de la salut, desconeixen aspectes molt importants sobre la relació entre una dieta equilibrada i la salut mental. De fet, tot i que el cervell representa només el 2-3 % del pes corporal, és responsable del 20 % de l’energia que gastem diàriament.
Blog
Un grup de treball de la Fundació Galatea ha elaborat una sèrie de recomanacions per als professionals de la salut un cop s’ha passat l’Estat d’Alarma i fem front a unes circumstàncies noves tant en l’àmbit laboral com personal. Durant la fase aguda de la pandèmia per COVID-19 hem viscut situacions molt difícils emocionalment que potser no hem sigut capaços d’elaborar. En poc temps ens hem hagut d’adaptar a nous contextos en un entorn d’amenaça a la supervivència i incertesa.
Avui entrevistem Andoni Anseán, psicòleg, director del Màster de Gestió Clínica i Sanitària en Salut Mental i del Màster en Prevenció del Suïcidi de la Universitat Pablo de Olavide. La seva carrera professional sempre ha estat lligada a la gestió sanitària (tant pública com privada) en salut mental, a la gerència d’hospitals psiquiàtrics i aRead more
Per diversos motius: molta necessitat de suport als equips de metges de primera línia, gran complexitat en el maneig de les interaccions dels nostres fàrmacs amb el tractament anti-COVID i demandes freqüents per diagnosticar i tractar trastorns mentals orgànics, com el delirium, que sol ser més greu i perllongat en pacients COVID-19 grans.
La Clínica Galatea s’adhereix a la convocatòria del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i els Col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya, per al dijous 14 de maig a les 12 hores, de 2 minuts de silenci com a homenatge a tots els companys i companyes que han mort fent front a la pandèmia causadaRead more
La posada en comú de diferents experiències a nivell internacional en la cura als professionals de la salut resulta ineludible a l’hora d’enriquir el nostre model d’atenció a aquest col·lectiu de risc en una situació com la pandèmia actual.
El dol es defineix com la resposta a una pèrdua. La pèrdua no és sempre ni exclusivament una mort, si bé aquesta sol ser un dels esdeveniments vitals que major intensitat de dol provoca, justament per la seva inevitabilitat i irreversibilitat i per la invalidació que genera.
Per diversos motius: molta necessitat de suport als equips de metges de primera línia, gran complexitat en el maneig de les interaccions dels nostres fàrmacs amb el tractament anti-COVID i demandes freqüents per diagnosticar i tractar trastorns mentals orgànics, com el delirium, que sol ser més greu i perllongat en pacients COVID-19 grans.
mucha necesidad de apoyo a los equipos de médicos de primera línea, gran complejidad en el manejo de las interacciones de nuestros fármacos con el tratamiento anti-COVID y demandas frecuentes para diagnosticar y tratar trastornos mentales orgánicos, como el delirium, que suele ser más grave y prolongado en pacientes COVID-19 mayores.
Pel que fa al personal de l’hospital, hem observat quadres d’ansietat i depressius de tipus adaptatiu. Moltes situacions estan relacionades amb les noves tasques que han hagut d’assumir per la situació actual, com estar a l’UCI o en àrees assistencials alienes a la seva especialització.
