Els dies (30 de setembre i 1 d’octubre de 2022) se celebren a Còrdova les VI Jornades Clíniques del Programa de Atenció al Metge Malalt (PAIMM), trobada que s’organitza cada dos anys i que reprèn, aquesta vegada, el format presencial que havia estat suspès durant la pandèmia per COVID-19. L’amfitrió de les jornades és el Col·legi Oficial de Metges de Còrdova que, a més, celebra aquest any el vintè aniversari de la posada en marxa del seu programa PAIMM.
Blog
Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
Podem parlar de trauma quan el nostre cos, el nostre cervell, produeix una resposta d’estrès, però no com a conseqüència d’un perill real de l’entorn, sinó com a resultat de memòries disfuncionals i activació d’estats emocionals interns. Parlem de trauma, per tant, quan es dóna una resposta anòmala, no ajustada al que la situació present requereix. Això genera trastorns relacionals, emocionals i psíquics.
EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic.
A diari ens trobem dant de problemes o requeriments davant dels quals ens sentim obligats a actuar de manera immediata i resolutiva. Quan aquests s’acumulen, podem acabar esgotats emocionalment, bé per acumulació d’exigències, bé perquè ens sentim paralitzats i no sabem com fer front a allò que tenim entre mans.
En un recent article, la doctora Claire Gerada, del programa per a metges del National Health Service (NHS) al Regne Unit, reflexionava sobre els mecanismes d’afrontament que solen desenvolupar-se quan s’exerceix la medicina i de quins beneficis i dificultats comporten a nivell psicològic. La novetat del seu enfocament és que inicialment rescata el valor adaptatiu de les esmentades estratègies, per després assenyalar quan poden tornar-se problemàtiques per al metge*.
“En el terme mig està la virtut” (Aristòtil) S’ha encunyat el nou terme addiccions comportamentals, per a un conjunt de conductes que comparteixen característiques amb les addiccions a l’alcohol i/o altres drogues però que, a diferència d’aquestes, no impliquen el consum problemàtic de substàncies sinó la presència d’hàbits que escapen al control del subjecte, àdhucRead more
“Mens sana in corpore sano” (Juvenal, segle II d. de C.) El poeta satíric romà Juvenal desitjava disposar d’una ment sana en un cos sa. A això sumava l’anhel de tenir un ànima forta que no tingués por a la mort, que considerés la resta de vida disponible com un regal, que fos capaçRead more
L’any 2003, Valerie Sutherland i Cary L. Cooper van publicar en el seu llibre “De-stressing doctors” un conjunt de recomanacions per reduir el malestar emocional que poden sofrir els metges com a conseqüència de les característiques del seu treball (incloent no només la tasca sinó el context en el qual aquesta es desenvolupa) i tambéRead more
En anteriors posts hem abordat quins eren les condicions de salut i autocura dels professionals sanitaris, partint de les dades publicades per la Fundació Galatea. Tant els metges com els infermers van mostrar un risc incrementat, en comparació d’altres professionals, de patir problemes afectius i ansiosos el que, entre altres motius, podria estar en relació amb les condicions en què exerceixen el seu treballRead more
