La Clínica Galatea aposta fermament per la teràpia grupal a l’abordatge integral al professional de la salut malalt, amb més de 20 intervencions grupals setmanals en les tres línies de intervenció assistencial (consultes externes, hospital de dia i unitat de internament). Albert Díaz Martínez, màster en teràpia grupal per la Universitat de Deusto i psicòleg que treballa al nostre centre, ens aproparà, en els propers posts, els aspectes més destacats d’aquest tipus d’intervenció psicoterapèutica.
Orígens de la teràpia de grup
La teràpia de grup arrenca a la Boston de principis del segle XX, però no devem la seva aparició a cap psicòleg, sinó a un metge internista anomenat Joseph Pratt. Conscient que la majoria dels seus pacients afectats de tuberculosi, persones pobres i la majoria indigents, no podien permetre’s un tractament privat individualitzat, va començar a estudiar possibles solucions i va acabar per posar en marxa unes reunions grupals setmanals, a les quals acudien entre vint i trenta pacients, i en què el mateix Pratt impartia una mena de conferències centrades en el coneixement de la patologia, el maneig dels seus símptomes, donant consells mèdics i resolent els dubtes que els pacients poguessin presentar. Neix així el que seria l’antecedent més proper a la teràpia de grup.
Anys més tard, a la Londres assetjada de la Segona Guerra Mundial, l’augment exponencial de pacients psiquiàtrics i l’escassetat de personal qualificat per oferir tractament psicològic, van acabar promovent l’abordatge grupal com a pràcticament l’única alternativa terapèutica factible, cosa que va acabar convertint aquest tipus de tractament en la modalitat preponderant en el model assistencial anglès durant la guerra i la postguerra, especialment en el cas de les neurosis de guerra (antecedent de l’estrès posttraumàtic) per part dels soldats, però també per a la població general. De mica en mica, es va començar a estendre el seu àmbit d’aplicació clínica alhora que s’incrementava l’interès dels terapeutes i la investigació en diversos aspectes teòrics i pràctics relacionats amb aquest tipus d’abordatge específic.
Aquestes dades històriques serveixen per subratllar una de les bondats principals de l’abordatge grupal en psicoteràpia: la utilització eficient dels recursos sense perdre efectivitat clínica. En moments de carestia de recursos i excés de demanda assistencial, és on es dóna l’escenari ideal per a l’aparició d’un model com la teràpia de grup, que permet atendre un nombre elevat de pacients, utilitzant de manera eficient els recursos, tant personals com de temps i espai, sense perdre efectivitat clínica.
Els factors terapèutics de la psicoteràpia de grup
Els avantatges de la teràpia grupal van molt més enllà dels criteris econòmics o de gestió. Va ser Irving D. Yalom qui va assenyalar quins mecanismes terapèutics hi intervenen, entre els quals va destacar els següents:
- Infondre esperança. Malgrat que aquest factor és comú amb els abordatges individuals, és a l’escenari grupal on té un paper excepcional. La millora de part dels pacients del grup infon esperança a aquells que encara no estan experimentant una millora significativa.
- Universalitat. La sensació d’aïllament, estranyesa i desgràcia que experimenten les persones quan pateixen dolences es minimitza a l’escenari grupal, atesa la sensació d’alleujament que suposa veure que el patiment és compartit amb els altres, cosa que els connecta amb el fet que els seus problemes són universals.
- Transmetre informació. Els consells que pot aportar el terapeuta s’uneixen a la informació que, des de la pròpia vivència, enriquint la perspectiva dels altres components del grup pel que fa al maneig de símptomes o sobre les seves estratègies d’afrontament de problemes.
- Altruisme. Els pacients, en compartir un espai grupal, sintonitzen molt millor amb la problemàtica dels altres, cosa que sol derivar en una major ressonància empàtica i fomenta la col·laboració mútua. Això permet que els pacients no només es vegin com a persones necessitades d’ajuda, sinó també com a persones que la poden prestar, cosa que deriva en una millora de l’autoconcepte i potencia les fortaleses i aspectes sans dels participants.
- Desenvolupament de tècniques de socialització. El feedback múltiple que es rep als grups així com la participació i la interpel·lació mútua repercuteixen positivament en una mena d’entrenament en aspectes de la socialització que de vegades poden ser part de la problemàtica d’alguns pacients.
- Comportament imitatiu. L’aprenentatge vicari, que parteix de l’observació i imitació de les conductes i estratègies dels altres, és també un element terapèutic de primer ordre a les teràpies de grup.
- Catarsi. La vivència de permetre’s expressar emocions molt intenses i profundes a l’espai grupal i sentir-se acceptats pels altres membres del grup, sol ajudar a desmuntar creences d’aspectes inacceptables d’un mateix, que normalment porten la persona a l’aïllament i l’autoavaluació.
- Recapitulació correctiva del grup familiar primari. Sovint, les dificultats de relació interpersonal de les persones tenen relació amb rols assumits en dinàmiques familiars que han resultat doloroses per als pacients. Poder participar d’un grup on es poden mostrar com són i, amb tot, canviar el seu propi rol sol ajudar com a experiència emocional sanadora.
- Factors existencials. La fiabilitat de l’espai fa que el grup esdevingui un lloc segur on compartir aspectes com l’aïllament, la mort, la llibertat o la manca de sentit de l’existència. Aquests temes solen aparèixer especialment en aquells grups que aprofundeixen en el malestar psíquic.
- Cohesió del grup. L’acceptació mútua, la fiabilitat de l’espai i la formació de relacions interpersonals significatives al grup fomenten la cohesió, element clau i imprescindible en la teràpia.
- Aprenentatge interpersonal. La teràpia de grup permet que aflorin relacions interpersonals en un entorn segur i fiable, cosa que promou l’aprenentatge en aquest àmbit. El grup esdevé així un microcosmos en què les persones poden tenir experiències emocionals de creixement personal.
En propers posts, analitzarem aspectes relacionats amb aquest tipus de intervenció i els beneficis que comporta, en concret, en l’abordatge als professionals de la salut amb trastorns mentals.
