Blog

Entrevistem Marta Torrens Mélich Marta Torrens és metgessa especialista en Psiquiatria, directora emèrita d’Addiccions de l’Hospital del Mar a Barcelona i ​​catedràtica de Psiquiatria de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Vic – Catalunya Central. També és coordinadora del Grup de Recerca en Addiccions de l’Hospital del Mar Research Institute de BarcelonaRead more

Entrevistem Constanza Daigre Blanco, doctora en Psiquiatria i Psicologia Clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), psicoterapeuta del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de l’UAB. Té una àmplia experiència en l’abordatge psicoterapèutic individual i grupal a pacients amb addiccions, especialment a l’àmbit de la sanitat pública. A més, ha dirigit diverses tesis doctorals, ha participat en diversos projectes de recerca competitius i manté una activitat prolífica de publicació científica en l’àmbit de les addiccions. Realitza les pràctiques del Màster oficial en Psicologia General Sanitària a la Clínica Galatea.

Entrevistem avui la doctora Lara Grau, psiquiatre, coordinadora de la Secció d’Adicions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. A nivell científic ha participat com a investigadora col·laboradora en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i consta com a autora a més de 80 articles, i amb més de 20 capítols de llibre, principalment en l’àmbit de les addiccions i la patologia dual. Forma part de l´equip interdisciplinari d´assistència ambulatòria de la Clínica Galatea.

tra responsable del Programa de Patologia Dual de l’Hospital Universitari d’Henares (Madrid). Editora i coordinadora del llibre “Nuevas Drogas Psicoactivas” (Entheos, 2015). Ha publicat diversos articles científics tant nacionals com internacionals, així com capítols de llibres, i ha impartit ponències i comunicacions en congressos especialitzats en trastorns mentals, incloent les addiccions, a nivell nacional i internacional, principalment sobre la temàtica de les noves drogues psicoactives i el chemsex.

Podem parlar de trauma quan el nostre cos, el nostre cervell, produeix una resposta d’estrès, però no com a conseqüència d’un perill real de l’entorn, sinó com a resultat de memòries disfuncionals i activació d’estats emocionals interns. Parlem de trauma, per tant, quan es dóna una resposta anòmala, no ajustada al que la situació present requereix. Això genera trastorns relacionals, emocionals i psíquics.

Ens va preocupar especialment la situació d’aquells metges i metgesses que havien quedat aïllats per l’autoconfinament. Temíem que aquesta situació, sumat a l’estrès laboral, pogués conduir a conductes suïcides. Per això vàrem ser més proactius en els seguiments, especialment a partir de comunicacions confidencials de companys de treball dels col·legues en risc.

Entrevistem el doctor Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS, sobre el consum d’alcohol durant la Covid-19.

Entrevistem la Maria Pau González (Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Màster en Psicologia de la Salut. Màster en lideratge i coaching organitzatiu. Experta en salut, treball i organitzacions. Coordinadora de l’àrea de promoció de la salut i prevenció de la Fundació Galatea) sobre la resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19.

Avui entrevistem Andoni Anseán, psicòleg, director del Màster de Gestió Clínica i Sanitària en Salut Mental i del Màster en Prevenció del Suïcidi de la Universitat Pablo de Olavide. La seva carrera professional sempre ha estat lligada a la gestió sanitària (tant pública com privada) en salut mental, a la gerència d’hospitals psiquiàtrics i aRead more

Per diversos motius: molta necessitat de suport als equips de metges de primera línia, gran complexitat en el maneig de les interaccions dels nostres fàrmacs amb el tractament anti-COVID i demandes freqüents per diagnosticar i tractar trastorns mentals orgànics, com el delirium, que sol ser més greu i perllongat en pacients COVID-19 grans.