Els cuidadors en general, i els professionals de la salut en particular, dediquen gran part de les seves energies a respondre a les necessitats de la resta (pacients, familiars de pacients, programes comunitaris, etc.). En ocasions, en el lliurament a la cura de l’altre acaben per sacrificar les necessitats pròpies o les de l’entorn afectiu més proper. I aquest desequilibri pot acabar afectant el professional com a persona. Per analitzar els dilemes que activa aquesta trobada de prioritats, farem menció a dues perspectives: la de les necessitats, basant-nos en la teoria de la motivació humana de Maslow, i la dels valors, prenent com a referència el pensament de Max Scheler.
Blog
A diari ens trobem dant de problemes o requeriments davant dels quals ens sentim obligats a actuar de manera immediata i resolutiva. Quan aquests s’acumulen, podem acabar esgotats emocionalment, bé per acumulació d’exigències, bé perquè ens sentim paralitzats i no sabem com fer front a allò que tenim entre mans.
La feina descrita es caracteritza per càrregues de treball elevades i horaris que dificulten la conciliació familiar i social i que compliquen el manteniment d’estils de vida saludables.
Quan es parla dels professionals de la salut i del seu malestar emocional, s’usa amb profusió el concepte de Síndrome de desgast professional (o “Burn Out” en anglès). La definició del terme que s’usa habitualment és la proporcionada per Maslach i Jackson, que són els qui, a més, van desenvolupar en els anys 80 del segle passat el qüestionari queRead more
