En una societat que sembla exigir-nos estar bé sempre, acceptar el malestar pot resultar difícil. No obstant això, la salut emocional no consisteix a evitar les emocions incòmodes, sinó a aprendre a relacionar-nos amb elles de manera flexible. En aquest article explorem per què la flexibilitat psicològica és clau enfront de la positivitat tòxica. ARead more
Blog
Quan la víctima posa gran part de la seva energia vital en la feina, com és el cas dels professionals de la salut, la pèrdua de confiança en la pròpia vàlua acaba permeant tot el seu ésser. La tasca de reconstrucció personal és àrdua. No és freqüent que la víctima s’atreveixi a denunciar; és l’excepcióRead more
Una reflexió clínica sobre la soledat contemporània, el FOMO i la dificultat de crear vincles profunds en temps d’hiperconnectivitat Fa uns dies, en començar una sessió de teràpia grupal, alguna cosa em va cridar l’atenció. Els participants ja eren a la sala, asseguts en cercle, però en silenci. Cadascú amb la mirada fixa, absort, alRead more
Una invitació a cuidar-te des d’un altre lloc La salut mental dels professionals sanitaris és, en molts sentits, una “ferida invisible”. Quan els que estan acostumats a cuidar necessiten ser cuidats, sorgeixen dificultats particulars entorn al fet d’assumir el rol de pacient en contrast amb la seva identitat com a professionals de la salut. AquestaRead more
Entrevistem Marta Torrens Mélich Marta Torrens és metgessa especialista en Psiquiatria, directora emèrita d’Addiccions de l’Hospital del Mar a Barcelona i catedràtica de Psiquiatria de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Vic – Catalunya Central. També és coordinadora del Grup de Recerca en Addiccions de l’Hospital del Mar Research Institute de BarcelonaRead more
Les teràpies de tercera generació, també conegudes com a teràpies contextuals o “nova onada” de teràpies conductuals, han sorgit com un nou grup d’intervencions psicoterapèutiques que tenen en compte, en l’abordatge terapèutic, la importància del context i de com cada persona s’hi relaciona. El terme ordinal “tercera onada” fa referència a l’evolució de les teràpiesRead more
El terme “psicodèlic” va ser encunyat pel psiquiatre Humphrey Osmond, i significa “revelador de la ment”. En aquest sentit, s’utilitza per a definir un ampli ventall de substàncies amb mecanismes d’acció diferents, que comparteixen la capacitat d’induir un estat mental alterat o expandit, on es poden donar experiències molt variades, de vegades indescriptibles o inefables, i que varia molt entre persones i en funció del context en què tenen lloc.
Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
En el taller setmanal sobre hàbits saludables que dirigeix infermeria amb els pacients ingressats a la Clínica Galatea, s’ha detectat que aquests, tot i ser professionals de la salut, desconeixen aspectes molt importants sobre la relació entre una dieta equilibrada i la salut mental. De fet, tot i que el cervell representa només el 2-3 % del pes corporal, és responsable del 20 % de l’energia que gastem diàriament.
Un grup de treball de la Fundació Galatea ha elaborat una sèrie de recomanacions per als professionals de la salut un cop s’ha passat l’Estat d’Alarma i fem front a unes circumstàncies noves tant en l’àmbit laboral com personal. Durant la fase aguda de la pandèmia per COVID-19 hem viscut situacions molt difícils emocionalment que potser no hem sigut capaços d’elaborar. En poc temps ens hem hagut d’adaptar a nous contextos en un entorn d’amenaça a la supervivència i incertesa.
