Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
Blog
En el taller setmanal sobre hàbits saludables que dirigeix infermeria amb els pacients ingressats a la Clínica Galatea, s’ha detectat que aquests, tot i ser professionals de la salut, desconeixen aspectes molt importants sobre la relació entre una dieta equilibrada i la salut mental. De fet, tot i que el cervell representa només el 2-3 % del pes corporal, és responsable del 20 % de l’energia que gastem diàriament.
Un grup de treball de la Fundació Galatea ha elaborat una sèrie de recomanacions per als professionals de la salut un cop s’ha passat l’Estat d’Alarma i fem front a unes circumstàncies noves tant en l’àmbit laboral com personal. Durant la fase aguda de la pandèmia per COVID-19 hem viscut situacions molt difícils emocionalment que potser no hem sigut capaços d’elaborar. En poc temps ens hem hagut d’adaptar a nous contextos en un entorn d’amenaça a la supervivència i incertesa.
La posada en comú de diferents experiències a nivell internacional en la cura als professionals de la salut resulta ineludible a l’hora d’enriquir el nostre model d’atenció a aquest col·lectiu de risc en una situació com la pandèmia actual.
Per diversos motius: molta necessitat de suport als equips de metges de primera línia, gran complexitat en el maneig de les interaccions dels nostres fàrmacs amb el tractament anti-COVID i demandes freqüents per diagnosticar i tractar trastorns mentals orgànics, com el delirium, que sol ser més greu i perllongat en pacients COVID-19 grans.
Pel que fa al personal de l’hospital, hem observat quadres d’ansietat i depressius de tipus adaptatiu. Moltes situacions estan relacionades amb les noves tasques que han hagut d’assumir per la situació actual, com estar a l’UCI o en àrees assistencials alienes a la seva especialització.
Guillem Feixas Viaplana és catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). Imparteix docència de llicenciatura / grau en les temàtiques de psicologia clínica i intervenció familiar sistèmica. A nivell de postgrau, a més de participar en la docència del departament en els seus màsters oficials, dirigeix el Màster en TeràpiaRead more
L’hospital Ramón y Cajal, que compta habitualment amb un total de 902 llits, ha presentat una important demanda de pacients COVID des de l’explosió de l’epidèmia. Ràpidament, es van remodelar els serveis i es va convertir gairebé en un hospital monogràfic COVID. Així, a 30 de març, hi havia a l’hospital 927 ingressats per COVID (confirmats i possibles) dels quals 103 eren a l’UVI. La pressió assistencial a urgències era altíssima. El dia que contesto aquesta entrevista (14 d’abril de 2020) tenim encara 504 ingressats per COVID (confirmats i possibles), dels quals 74 són a la UVI, i han mort per aquest motiu 402 persones.
EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic.
El Mindfulness augmenta el benestar psicològic i la satisfacció amb la feina, disminueix l’estrès laboral i augmenta la satisfacció dels pacients. La compassió prevé el cremat professional, perquè permet ser empàtic sense carregar amb el patiment dels nostres pacients. La combinació d’ambdues tècniques és ideal per a professionals de la salut.
