La Confederació d’Ordres Mèdiques Europees (CEOM), en la reunió celebrada a Lisboa el novembre de 2019, va declarar el dia 12 de març com a “Dia Europeu contra les agressions a metges i professionals sanitaris”. De fet, es calcula que prop d’un 25 % dels incidents de violència laboral tenen lloc al sector sanitari i aproximadament un 50 % dels seus professionals han estat o seran objecte d’algun incident violent en el transcurs de la seva vida laboral.
Blog
El terme “psicodèlic” va ser encunyat pel psiquiatre Humphrey Osmond, i significa “revelador de la ment”. En aquest sentit, s’utilitza per a definir un ampli ventall de substàncies amb mecanismes d’acció diferents, que comparteixen la capacitat d’induir un estat mental alterat o expandit, on es poden donar experiències molt variades, de vegades indescriptibles o inefables, i que varia molt entre persones i en funció del context en què tenen lloc.
Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
la majoria de les publicacions relacionades amb l’impacte de la COVID-19 als professionals de la salut s’han centrat, de manera preponderant, a quantificar la prevalença de símptomes de l’espectre ansiós i depressiu i analitzar els factors de risc i protectors relacionats amb la seva aparició. Els menys se centren a analitzar els beneficis de les intervencions psicològiques posades en marxa per ajudar-los.
Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.
L’addicció als professionals de la medicina és, per tant, un problema no només individual sinó també laboral i social, que requereix accions concretes que facilitin la detecció precoç, l’accés adequat al tractament i la posterior rehabilitació del metge com a professional i com a persona.
Durant la pandèmia de COVID-19 els professionals de la salut s’han vist exposats a una important sobrecàrrega emocional
En el taller setmanal sobre hàbits saludables que dirigeix infermeria amb els pacients ingressats a la Clínica Galatea, s’ha detectat que aquests, tot i ser professionals de la salut, desconeixen aspectes molt importants sobre la relació entre una dieta equilibrada i la salut mental. De fet, tot i que el cervell representa només el 2-3 % del pes corporal, és responsable del 20 % de l’energia que gastem diàriament.
Un grup de treball de la Fundació Galatea ha elaborat una sèrie de recomanacions per als professionals de la salut un cop s’ha passat l’Estat d’Alarma i fem front a unes circumstàncies noves tant en l’àmbit laboral com personal. Durant la fase aguda de la pandèmia per COVID-19 hem viscut situacions molt difícils emocionalment que potser no hem sigut capaços d’elaborar. En poc temps ens hem hagut d’adaptar a nous contextos en un entorn d’amenaça a la supervivència i incertesa.
La posada en comú de diferents experiències a nivell internacional en la cura als professionals de la salut resulta ineludible a l’hora d’enriquir el nostre model d’atenció a aquest col·lectiu de risc en una situació com la pandèmia actual.
