Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
Blog
Dilemes relacionats amb la identitat personal quan el professional de la salut té un trastorn mental
La identitat dels professionals de la salut pivota, en gran mesura, sobre la seva professió. Per dir-ho d’alguna manera, és una de les senyes de reconeixement propi i aliè. Fins al punt que, en molts casos, és l’última cosa que abandonen quan claudiquen en altres àrees vitals. El 2016, tres investigadors britànics, Jenna Richards, Sue Holttum i Neil Springham, van publicar un article (How Do “Mental Health Professionals” Who Are Also or Have Been “MentalHealth Service Users” Construct Their Identities) en què analitzaven els discursos de deu professionals de la salut que havien requerit ser atesos en serveis de salut mental, i com aquesta experiència afectava la construcció de la seva identitat. Hi havia diverses formes en què aquesta vivència impactava en el concepte que tenien de si mateixos. Tot i així, el denominador comú era la dificultat d’integrar, sense dissonàncies, la identitat com a “professional” i com a “pacient”. És a dir, sembla inconciliable ser, alhora, un bon professional de la salut i estar malalt; en aquest cas, tenir un trastorn mental…
Podem parlar de trauma quan el nostre cos, el nostre cervell, produeix una resposta d’estrès, però no com a conseqüència d’un perill real de l’entorn, sinó com a resultat de memòries disfuncionals i activació d’estats emocionals interns. Parlem de trauma, per tant, quan es dóna una resposta anòmala, no ajustada al que la situació present requereix. Això genera trastorns relacionals, emocionals i psíquics.
“Mens sana in corpore sano” (Juvenal, segle II d. de C.) El poeta satíric romà Juvenal desitjava disposar d’una ment sana en un cos sa. A això sumava l’anhel de tenir un ànima forta que no tingués por a la mort, que considerés la resta de vida disponible com un regal, que fos capaçRead more
En anteriors posts hem abordat quins eren les condicions de salut i autocura dels professionals sanitaris, partint de les dades publicades per la Fundació Galatea. Tant els metges com els infermers van mostrar un risc incrementat, en comparació d’altres professionals, de patir problemes afectius i ansiosos el que, entre altres motius, podria estar en relació amb les condicions en què exerceixen el seu treballRead more
Són varis els estudis que apunten a un risc incrementat de patir símptomes d’ansietat o depressió en els metges. De fet, mentre que la prevalença d’altres trastorns mentals cal estimar-la similar a la de la població general del mateix nivell soci-econòmic, el risc de patir quadres de depressió o ansietat en els metges supera laRead more
Els professionals de la salut estan exposats a situacions de notable sobrecàrrega emocional. La cura d’uns altres, especialment si estan vivint situacions d’adversitat, com la malaltia, suposa un desgast que ha de ser reparat amb estratègies que fomentin, precisament, el que s’ha denominat la cura del cuidador. En aquest malestar també poden influir les condicionsRead more
El fet que els/les professionals de la salut i, especialment, els metges, tinguin coneixement i, a més, l’automedicació, és una de les raons que poden contribuir al fet que, en situacions de malestar psíquic, en lloc de sol·licitar ajuda a un professional especialitzat, recorrin a medicaments a la recerca d’alleujament. Aquesta estratègia, com hem repetitRead more
L’estigma que envolta als trastorns mentals, especialment quan són greus (trastorns psicòtics, trastorn bipolar, addiccions, etc.) està encara, per desgràcia, present en la societat. És aquesta una de les raons, entre unes altres, que s’addueixen per explicar per què els professionals de la salut i, entre ells, els metges, demoren la petició d’ajuda de formaRead more
El passat 26 d’octubre, un grup d’investigadors del Institute for Studies of the Medical Profession d’Oslo, liderats per la doctora Karin O. Isaksson i pel doctor Olaf G. Assland, va visitar Barcelona amb la intenció de conèixer les característiques del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). La visita tenia també per objecte compartir punts de vista sobre la situació dels metges en tots dos països, posar enRead more
