Entrevistem avui la doctora Lara Grau, psiquiatre, coordinadora de la Secció d’Adicions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. A nivell científic ha participat com a investigadora col·laboradora en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i consta com a autora a més de 80 articles, i amb més de 20 capítols de llibre, principalment en l’àmbit de les addiccions i la patologia dual. Forma part de l´equip interdisciplinari d´assistència ambulatòria de la Clínica Galatea.
Blog
L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) publica anualment un informe la finalitat del qual és oferir una visió de conjunt i un resum de la situació europea en matèria de drogues. De fet, la nova estratègia de la Unió Europea (UE) en matèria de lluita contra la droga 2021-2025 propugna que aquesta ha de basar-se sempre en coneixement contrastat empíricament i transmetre’s així a les institucions implicades i als ciutadans.
El terme “psicodèlic” va ser encunyat pel psiquiatre Humphrey Osmond, i significa “revelador de la ment”. En aquest sentit, s’utilitza per a definir un ampli ventall de substàncies amb mecanismes d’acció diferents, que comparteixen la capacitat d’induir un estat mental alterat o expandit, on es poden donar experiències molt variades, de vegades indescriptibles o inefables, i que varia molt entre persones i en funció del context en què tenen lloc.
tra responsable del Programa de Patologia Dual de l’Hospital Universitari d’Henares (Madrid). Editora i coordinadora del llibre “Nuevas Drogas Psicoactivas” (Entheos, 2015). Ha publicat diversos articles científics tant nacionals com internacionals, així com capítols de llibres, i ha impartit ponències i comunicacions en congressos especialitzats en trastorns mentals, incloent les addiccions, a nivell nacional i internacional, principalment sobre la temàtica de les noves drogues psicoactives i el chemsex.
Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.
L’addicció als professionals de la medicina és, per tant, un problema no només individual sinó també laboral i social, que requereix accions concretes que facilitin la detecció precoç, l’accés adequat al tractament i la posterior rehabilitació del metge com a professional i com a persona.
adiccions, Clínica Galatea, Coronavirus, Entrevista, Sin categoría | 0 comment | 18 febrer, 2021 | 0
Entrevistem el doctor Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS, sobre el consum d’alcohol durant la Covid-19.
En les actuals circumstàncies d’inusitada i excepcional exigència, els professionals de la salut* podem sentir-nos desbordats per la hiperactivació del nostre sistema de supervivència o esgotats per la falta de descans i la sobreexposició a situacions molt difícils des del punt de vista personal, assistencial i ètic.
D’acord amb la 5a edició del Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM-V), per establir la presència de joc patològic (o addicció al joc) s’han de presentar, durant almenys 12 mesos, quatre o més dels criteris següents…
La marihuana és una substància psicoactiva obtinguda del cannabis sativa, un arbust silvestre que creix a zones temperades i tropicals; de la seva resina se n’extreu el haixix i de les seves fulles, la marihuana. Es consumeix preferentment fumada o beguda en infusió, i els seus efectes són diferents segons la via d’administració. Les modalitatsRead more
