La identificació de les emocions requereix no només l’habilitat d’observar les nostres respostes, sinó també descriure detalladament el context en què apareixen. No hi ha emocions bones o dolentes, però sí més o menys agradables. Quan les emocions s’intensifiquen, de vegades podem sentir malestar i notar que les reaccions a què ens condueixen estan fora de control. Per aconseguir governar-les, primer hem d’aprendre a observar-les i anomenar-les, cosa que ens permetrà no estar a la seva mercè i poder-nos-en separar. D’aquesta manera és més fàcil pensar estratègies alternatives de resposta. Per això, és crucial reconèixer-les com a part nostra i no com quelcom que passa fora de nosaltres, encara que les hagi desencadenat un estímul exterior.
Com afirmava Aristòtil a l’Ètica a Nicòmac: “Qualsevol es pot enfadar, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no és tan senzill”.
Podem descriure les emocions com les onades del mar: van i venen. Majoritàriament, només duren uns minuts, fins i tot, de vegades, segons. Són reaccions primitives que compartim amb la majoria dels animals i que s’han gestat a poc a poc al llarg de l’evolució. Però, sota la seva aparent senzillesa, s’amaga més complexitat, ja que sovint tenen diversos components i es relacionen les unes amb les altres, a més d’integrar-se en patrons de resposta automàtica que tendeixen a auto-perpetuar-se. És a dir, una vegada que una emoció comença, tendeix a reactivar-se més sovint.
Moltes vegades ens és difícil identificar com estem, què sentim i com anomenar l’emoció que apareix en un moment determinat. Per tant, és important aprendre d’alguna manera a descriure-les. S’ha comprovat que la gent que sap posar nom a l’emoció que sent és més capaç, en darrer terme, de governar-la. Una mateixa conducta pot traslluir moltes emocions diferents i, alhora, la mateixa emoció pot ser expressada de moltes maneres.
Per facilitar-nos com identificar les emocions, compartim algunes de les propostes del model basat en la Teràpia Dialèctica Conductual (TDC), desenvolupada per Marsha Linehan. Tot i que es va crear per ajudar pacients amb greus dificultats en la regulació del seu món intern, els seus principis són aplicables a qualsevol persona:
1.Identificar els disparadors o desencadenants de les emocions
En primer lloc, hem de poder identificar els disparadors o desencadenants de les emocions. Amb aquest terme, ens referim a les circumstàncies (externes i internes) que provoquen emocions. A banda dels esdeveniments externs, hi ha també altres interns, com poden ser reaccions físiques, conductes apreses i fins i tot els propis pensaments. A més, cal tenir en compte que una emoció pot activar, alhora, una altra emoció.
2. Interpretar la situació
Un cop s’han identificat els disparadors, passem a interpretar la situació. La majoria de les situacions a què ens enfrontem diàriament no activa emocions de manera immediata. El més habitual és que l’emoció sigui modulada pel context o bé sigui el resultat de la interpretació que fem de la situació, dels pensaments que provoca i de la valoració que fem sobre el que passa, habitualment, de forma automàtica.
3. Identificar les emocions
I, en aquest punt, com identifiquem les emocions? Les emocions són molt complexes, però generalment podem dividir-les en diferents components que succeeixen alhora:
1. Canvis corporals: tensió o relaxació muscular, canvis en la dilatació de les venes i artèries, fluctuacions al ritme cardíac o la temperatura de la pell. Els canvis més importants es manifesten als músculs facials. De fet, alguns investigadors subratllen la íntima relació entre l’activació dels músculs facials i les emocions. També és cert que, de vegades, aprenem a controlar la nostra mímica i és difícil per als altres, fins i tot per a un mateix, saber com se sent l’altre.
2. Canvis al cervell: Les emocions produeixen canvis neuro-químics al cervell, sobretot en algunes zones que tenen un paper important en la regulació de les emocions (el sistema límbic). Aquests canvis afecten alhora la resta del cos.
3. Sensacions: Les emocions se senten. Quan estem sota l’efecte d’una emoció, la percebem com una experiència emocional global.
4. Diverses interpretacions, creences i supòsits s’agreguen a l’experiència emocional global quan són emocions complexes. Per exemple: la desesperació és tristesa combinada amb una valoració negativa del present i del futur.
4. Comunicar les emocions
Una de les funcions més importants de les emocions és comunicar: les emocions “comuniquen” i influeixen els altres, ens preparen per a l’acció i, de vegades, poden ser “auto-validants”, és a dir, ens reforcen a nosaltres mateixos. La denominada “urgència d’acció” fa referència al fet que les emocions ens impel·leixen a actuar, ja que la seva funció primordial és activar (o inhibir) una determinada conducta.
L’expressió manifesta de les emociones primàries o bàsiques (por, tristesa, ira, alegria, sorpresa i fàstic) té un component innat (llenguatge corporal, paraules, accions), per la qual cosa, en totes les cultures, expressions similars reflecteixen les mateixes emocions primàries.
En canvi, l’expressió de les emocions complexes (que combinen més d’una emoció primària) és apresa i, en aquest cas, es manifesta de manera diferent en funció de la cultura, l’educació rebuda i els trets peculiars de cada persona. Aquestes emocions també s’anomenen de manera diferent segons el idioma i la cultura on estiguem.
Per acabar, és important recordar que, per aprendre a gestionar les nostres emocions és clau l’educació des dels primers anys de la nostra vida, però també l’aprenentatge posterior, modulat per l’atmosfera sociocultural en què ens movem.
En aquest sentit, més enllà del temperament de cada persona, els vincles primerencs i els que construïm al llarg de la vida influeixen notablement en la nostra capacitat (adquirida) de regulació emocional. I també sabem que portar una vida saludable, menjar de forma equilibrada, evitar el consum de substàncies que alteren l’estat d’ànim, mantenir un ritme de son adequat, descansar de la hiperestimulació contínua, fer exercici físic de manera regular i cultivar relacions personals positives, ens ajuda a desenvolupar una major consciència emocional i, per tant, a governar-nos millor a nosaltres mateixos.
