Un cop s’ha instaurat una addicció, el primer pas del pla terapèutic és procedir a la desintoxicació (interrupció del consum) de la substància, per a la qual, de vegades, cal un abordatge farmacològic, amb la finalitat de mitigar-ne els efectes de la retirada. Però aquesta és només la primera fase.
A continuació, esdevé l’anomenat procés de deshabituació, és a dir, aprendre a viure sense la substància (o conducta) a què la persona s’havia fet addicta. És un procés més lent que requereix estratègies cognitives, emocionals i conductuals per poder fer front al desig de consumir. No n’hi haurà prou només amb renunciar al consum, sinó que també caldrà, per dir-ho així, vincular-se a la vida amb nous objectius en diverses àrees.
Al llarg del procés de deshabituació d’una addicció estarà present el desig de voler (craving, en anglès) la substància o l’objecte de què el/la pacient s’ha fet dependent. La veritat és que la seva intensitat anirà disminuint gradualment, però també és veritat que el craving es pot controlar de manera favorable mitjançant tècniques cognitives i conductuals d’autocontrol.
El procés addictiu genera dos canvis neurofisiològics que inicien el craving: en primer lloc, durant la fase inicial del consum, el subjecte experimenta la sensació de manera intensa i, “fent servir” repetidament la substància, arriba a deixar impresa al cervell una mena de “petjada” que durarà molt de temps.
A la segona fase, un cop desenvolupada l’addicció, cada vegada que el subjecte consumeix, la sensació que va tenir inicialment i que persegueix disminueix gradualment (tolerància), i augmenten les d’irritabilitat, ansietat i depressió que poden arribar a eliminar consumint-ne de nou (abstinència). Així doncs, el temps que transcorre entre un consum i un altre és cada cop menor.
Les dues fases de l’addicció, amb els canvis corresponents, desencadenen el desig i/o craving, una “resposta apresa” que es pot activar per un estímul cognitiu (pensament o imatge), un estímul extern, una reacció psicofisiològica (acceleració de la taxa cardíaca, etc.) o un sentiment.
Hi ha diferents tipus de craving:
| Tipus de craving | Quan es dóna | Com es comporta |
| Craving reforçat pel consum | Durant la fase en què encara s’està consumint. | Desapareixen deixar de consumir la substància. |
| Craving interoceptiu | 1-30 dies després del darrer consum. | Desencadenat per símptomes corporals o pensaments |
| Craving encobert | 5-50 dies després del darrer consum. | Caracteritzat per la inquietud i per un fals sentit de confiança de que ja no es desitja la substància. |
| Cravingcondicionat a senyals externes i internes | 15 dies a 2 anys (o fins i tot més) després del darrer consum. | Desencadenat per estímuls externs, senyals visuals, olfactives, sons i pensaments. |
Craving reforçat pel consum
Apareix al cap de pocs minuts, hores o dies sense consumir. Es caracteritza per malestar, nerviosisme i, en funció de la substància, certes respostes físiques.
Craving interoceptiu
Es desencadena davant d’una sèrie de sensacions corporals, com poden ser molèsties intestinals, augment de la taxa cardíaca, sequedat bucal o suor al palmell de les mans, que es posen en marxa davant de senyals externs o pensaments relacionats amb la substància.
Una altra de les reaccions característiques consisteix a desenvolupar “fantasies amb la droga”. Les “batalletes mentals”, com les anomenen alguns pacients, són una forma de prolongar i accelerar el desig i és fàcil acabar fantasiejant amb el consum quan s’està parlant del craving a teràpia o amb altres persones.
Somiar que es consumeix és una part normal del procés de recuperació: molts individus després d’anys mantenint l’abstinència han tornat, temps després, somnis relacionats amb el consum de cocaïna o alcohol.
Craving encobert
Apareix quan ja no hi ha desig manifest i es caracteritza per un sentiment d’intranquil·litat i desassossec juntament amb la creença que ja no es tenen temptacions de tornar a consumir, que un està segur de si mateix i que el problema de l’addicció ja està superat.És freqüent que aparegui després d’haver superat una recaiguda. Aquest tipus de craving es caracteritza per la negació cognitiva del desig i per la intranquil·litat conductual que sembla que no correspon a l’objectiu d’aconseguir l’abstinència.
Tendeix a durar uns dos o tres dies i podrà reaparèixer al llarg de la recuperació amb menys intensitat.
És bàsic que el pacient no prengui decisions respecte a la finalització o acotament del tractament quan estigui sota la influència d’aquest tipus de raonament.
Craving condicionat a senyals externes i internes
Hi ha certs senyals (persones, llocs, situacions…) associats amb el consum de certes substàncies i que, per condicionament clàssic, són capaços, per si sols, de desencadenar el craving en exposar-s’hi. Si el subjecte s’hi aconsegueix exposar amb èxit sense consumir, s’estarà extingint l’hàbit.
Per poder vèncer el craving, es recomana:
1.Identificar els senyals externs i els estats emocionals que desencadenen el craving.
2. Analitzar desencadenants i classificar-los d’acord amb la quadrícula següent. Fem servir l’exemple d’una persona que beu excessivament en un entorn lúdic-social:
| Senyals inevitables | Senyals que poden evitar-se temporalment però que necessitaran ser extingides | Senyals que poden afrontar-se millor evitant l’element desencadenant | Senyals de perill que cal evitar sí o sí |
| Ex: Veure que la gent pren una cervesa a la terrassa d’un bar. | Ex: Anar a un supermercaton pot haver-hi begudes alcohòliques. | Ex: Reunir-se a veure la final de la Champions amb amics que consumeixen alcohol habitualment. | Ex: Anar a la festa de Moros i Cristians, on sempre s’havia emborratxat. |
3. Moderar, amb tècniques com la relaxació o el mindfulness, la intensitat del desig de la substància.
4. Establir un sistema de suport social i familiar, programar activitats i hàbits que permetin trencar el cercle viciós (“descondicionar” l’associació estímul-resposta fixada fins aleshores al cervell) relacionat amb l’exposició a senyals de risc.
Resumint:
- El desig de consumir la substància forma part de l’addicció i és present en el procés de recuperació, tot i que la seva intensitat disminueix gradualment.
- El craving s’intensifica si es freqüenten situacions associades amb la conducta de consum.
- El que es treballa, a nivell terapèutic, és l’entrenament a detectar el craving, identificar els patrons cognitius, emocionals i conductuals subjacents i aconseguir tant moderar la seva intensitat fins a veure com desapareix de mica en mica, sense necessitat de recaure en el consum.
- Per això, és fonamental crear noves associacions (saludables) que permetin anar enfortint un altre tipus de respostes davant d’estímuls que abans desencadenaven el consum.
