En el taller setmanal sobre hàbits saludables que dirigeix infermeria amb els pacients ingressats a la Clínica Galatea, s’ha detectat que aquests, tot i ser professionals de la salut, desconeixen aspectes molt importants sobre la relació entre una dieta equilibrada i la salut mental. De fet, tot i que el cervell representa només el 2-3 % del pes corporal, és responsable del 20 % de l’energia que gastem diàriament.
Blog
Un grup de treball de la Fundació Galatea ha elaborat una sèrie de recomanacions per als professionals de la salut un cop s’ha passat l’Estat d’Alarma i fem front a unes circumstàncies noves tant en l’àmbit laboral com personal. Durant la fase aguda de la pandèmia per COVID-19 hem viscut situacions molt difícils emocionalment que potser no hem sigut capaços d’elaborar. En poc temps ens hem hagut d’adaptar a nous contextos en un entorn d’amenaça a la supervivència i incertesa.
La OMS en la 9a Conferència Mundial de la Salut, que va tenir lloc a Xangai (Xina) l’any 2016, va portar per títol “Promoció de la Salut als ODS: Salut per a tots i tots per a la salut”. Les línies d’acció que es van proposar no només s’ajustaven a les actituds individuals, sinó que subratllaven la responsabilitat de les institucions locals, nacionals i globals a l’hora de desenvolupar polítiques que contribueixin a millorar la salut de tots els ciutadans.
En un recent article, la doctora Claire Gerada, del programa per a metges del National Health Service (NHS) al Regne Unit, reflexionava sobre els mecanismes d’afrontament que solen desenvolupar-se quan s’exerceix la medicina i de quins beneficis i dificultats comporten a nivell psicològic. La novetat del seu enfocament és que inicialment rescata el valor adaptatiu de les esmentades estratègies, per després assenyalar quan poden tornar-se problemàtiques per al metge*.
En anteriors posts hem abordat quins eren les condicions de salut i autocura dels professionals sanitaris, partint de les dades publicades per la Fundació Galatea. Tant els metges com els infermers van mostrar un risc incrementat, en comparació d’altres professionals, de patir problemes afectius i ansiosos el que, entre altres motius, podria estar en relació amb les condicions en què exerceixen el seu treballRead more
Com dèiem en un post anterior, el malestar emocional dels treballadors es pot deure de tant a la naturalesa del seu treball com a la forma en què aquest es desenvolupa. De la mateixa manera que es poden fomentar estratègies individuals d’autocura per al propi cuidador, també les institucions sanitàries en les quals treballen poden adoptarRead more
Els professionals de la salut estan exposats a situacions de notable sobrecàrrega emocional. La cura d’uns altres, especialment si estan vivint situacions d’adversitat, com la malaltia, suposa un desgast que ha de ser reparat amb estratègies que fomentin, precisament, el que s’ha denominat la cura del cuidador. En aquest malestar també poden influir les condicionsRead more
Segons Boris Cyrulink, neuròleg i psicoanalista francès que va popularitzar el terme, resiliència és la capacitat de sobreposar-se a una adversitat, per dir-ho metafòricament, de “navegar en els torrents”. La Real Acadèmia Espanyola precisa que procedeix llatí “resiliens” que significa “saltar cap a enrere, rebotar, replegar-se” i fa referència a la “capacitat d’adaptació d’un ésserRead more
El fet que els/les professionals de la salut i, especialment, els metges, tinguin coneixement i, a més, l’automedicació, és una de les raons que poden contribuir al fet que, en situacions de malestar psíquic, en lloc de sol·licitar ajuda a un professional especialitzat, recorrin a medicaments a la recerca d’alleujament. Aquesta estratègia, com hem repetitRead more
