L’hospital Ramón y Cajal, que compta habitualment amb un total de 902 llits, ha presentat una important demanda de pacients COVID des de l’explosió de l’epidèmia. Ràpidament, es van remodelar els serveis i es va convertir gairebé en un hospital monogràfic COVID. Així, a 30 de març, hi havia a l’hospital 927 ingressats per COVID (confirmats i possibles) dels quals 103 eren a l’UVI. La pressió assistencial a urgències era altíssima. El dia que contesto aquesta entrevista (14 d’abril de 2020) tenim encara 504 ingressats per COVID (confirmats i possibles), dels quals 74 són a la UVI, i han mort per aquest motiu 402 persones.
Blog
EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic.
Al llarg de la història es constata que les conseqüències de les catàstrofes provocades pels humans (per exemple, les guerres) o per la naturalesa (epidèmies, tsunamis, terratrèmols, etc.) són més crues entre els més vulnerables.
El Mindfulness augmenta el benestar psicològic i la satisfacció amb la feina, disminueix l’estrès laboral i augmenta la satisfacció dels pacients. La compassió prevé el cremat professional, perquè permet ser empàtic sense carregar amb el patiment dels nostres pacients. La combinació d’ambdues tècniques és ideal per a professionals de la salut.
L’espiritualitat tendeix a considerar-se com la dimensió més essencial de l’ésser humà, o a relacionar-se amb aspectes immaterials de l’existència, com la nostra capacitat d’estimar o de tenir compassió o de treure forces del més profund de nosaltres mateixos. També s’associa amb la transcendència, amb l’esperança, amb la inspiració, amb el propòsit i amb el sentit de la vida i amb el sentit últim de totes les coses.
Avui entrevistem al doctor Alberto Ortiz Lobo, doctor en Medicina, psiquiatre a l’Hospital Universitari de La Paz i professor del Màster de Psicoteràpia Integradora de la Universitat d’Alcalá de Henares. Ha dirigit diverses investigacions en el camp de la prevenció quaternària en salut mental i és autor dels llibres “Hacia una psiquiatría crítica” i “Críticas y alternativas en psiquiatría”.
Entrevistem el doctor Carlos Chiclana, metge, psiquiatre i psicoterapeuta acreditat per la Escola Espanyola de Psicoteràpia. Presideix l’Associació de Psicoteràpia Cognitiva-Analítica d’Espanya: www.apcae.org
En les actuals circumstàncies d’inusitada i excepcional exigència, els professionals de la salut* podem sentir-nos desbordats per la hiperactivació del nostre sistema de supervivència o esgotats per la falta de descans i la sobreexposició a situacions molt difícils des del punt de vista personal, assistencial i ètic.
S’ha trencat la sensació de seguretat bàsica, aquesta fantasia d’invulnerabilitat que fa que no pensem tot el temps que la mort pot ocórrer en qualsevol moment. Els professionals no estan tractant només als pacients amb el problema, sinó que a la vegada estan preocupats per les seves pròpies famílies i coneguts. Aquesta pandèmia té un alt component d’incertesa.
La Fundació Galatea ha posat en marxa una caixa de recursos, en contínua actualització, destinada als professionals de la salut per a ajudar a afrontar, des del punt de vista psicològic, les situacions generades arran de l’epidèmia pel virus SARS-CoV-2 .
