En el taller setmanal sobre hàbits saludables que dirigeix infermeria amb els pacients ingressats a la Clínica Galatea, s’ha detectat que aquests, tot i ser professionals de la salut, desconeixen aspectes molt importants sobre la relació entre una dieta equilibrada i la salut mental. De fet, tot i que el cervell representa només el 2-3 % del pes corporal, és responsable del 20 % de l’energia que gastem diàriament.
Blog
Pel que fa al personal de l’hospital, hem observat quadres d’ansietat i depressius de tipus adaptatiu. Moltes situacions estan relacionades amb les noves tasques que han hagut d’assumir per la situació actual, com estar a l’UCI o en àrees assistencials alienes a la seva especialització.
EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic.
Al llarg de la història es constata que les conseqüències de les catàstrofes provocades pels humans (per exemple, les guerres) o per la naturalesa (epidèmies, tsunamis, terratrèmols, etc.) són més crues entre els més vulnerables.
El Mindfulness augmenta el benestar psicològic i la satisfacció amb la feina, disminueix l’estrès laboral i augmenta la satisfacció dels pacients. La compassió prevé el cremat professional, perquè permet ser empàtic sense carregar amb el patiment dels nostres pacients. La combinació d’ambdues tècniques és ideal per a professionals de la salut.
L’espiritualitat tendeix a considerar-se com la dimensió més essencial de l’ésser humà, o a relacionar-se amb aspectes immaterials de l’existència, com la nostra capacitat d’estimar o de tenir compassió o de treure forces del més profund de nosaltres mateixos. També s’associa amb la transcendència, amb l’esperança, amb la inspiració, amb el propòsit i amb el sentit de la vida i amb el sentit últim de totes les coses.
Avui entrevistem al doctor Alberto Ortiz Lobo, doctor en Medicina, psiquiatre a l’Hospital Universitari de La Paz i professor del Màster de Psicoteràpia Integradora de la Universitat d’Alcalá de Henares. Ha dirigit diverses investigacions en el camp de la prevenció quaternària en salut mental i és autor dels llibres “Hacia una psiquiatría crítica” i “Críticas y alternativas en psiquiatría”.
Entrevistem el doctor Carlos Chiclana, metge, psiquiatre i psicoterapeuta acreditat per la Escola Espanyola de Psicoteràpia. Presideix l’Associació de Psicoteràpia Cognitiva-Analítica d’Espanya: www.apcae.org
Els cuidadors en general, i els professionals de la salut en particular, dediquen gran part de les seves energies a respondre a les necessitats de la resta (pacients, familiars de pacients, programes comunitaris, etc.). En ocasions, en el lliurament a la cura de l’altre acaben per sacrificar les necessitats pròpies o les de l’entorn afectiu més proper. I aquest desequilibri pot acabar afectant el professional com a persona. Per analitzar els dilemes que activa aquesta trobada de prioritats, farem menció a dues perspectives: la de les necessitats, basant-nos en la teoria de la motivació humana de Maslow, i la dels valors, prenent com a referència el pensament de Max Scheler.
A diari ens trobem dant de problemes o requeriments davant dels quals ens sentim obligats a actuar de manera immediata i resolutiva. Quan aquests s’acumulen, podem acabar esgotats emocionalment, bé per acumulació d’exigències, bé perquè ens sentim paralitzats i no sabem com fer front a allò que tenim entre mans.
