Avui entrevistem a Francisca García Guerrero, psicòloga, especialista en clínica i salut, consultora i entrenadora de la tècnica “Dessensibilització i Reprocessament pels Moviments Oculars” (EMDR), en la qual porta treballant més de 22 anys. Va ser precisament ella qui, després de la seva experiència en la psicoteràpia en situacions d’emergència, va introduir a Espanya l’EMDR el 1998. Té el grau d’EMDR Sènior per l’associació EMDR Europe i per l’EMDR Institute (EUA). En l’actualitat, presideix l’Associació Espanyola de EMDR, és directora adjunta i professora del màster de la UNED de Psicoteràpia en EMDR i directora de l’Institut Espanyol d’EMDR, així com d’un centre de psicoteràpia EMDR a Madrid. Treballa a la pràctica privada i ha impulsat nombroses investigacions i treballs sobre aquesta teràpia a casa nostra.
Arran de la pandèmia per COV-2, molts professionals de la salut s’han vist enfrontats a situacions traumàtiques. Com creu que poden reaccionar-hi?
Cada persona respondrà de manera diferent, si bé és cert que les situacions que viuen els qui treballen en primera línia tenen un alt potencial traumàtic. Estan treballant exposats ells mateixos al perill de contagi, amb la por de contagiar altres, amb una gran incertesa i enmig de molta pressió. Han de prendre decisions molt difícils, són testimonis de molt patiment. Podem ser persones fortes, però la veritat és que són molts estressors junts, de manera que el normal és que es presentin símptomes d’estrès agut. Potser els vinguin imatges d’allò que han vist a la feina, els costi dormir o descansar perquè estan molt activats, o es notin esgotats o atordits sovint.
Quan consideraria que cal sol·licitar ajuda especialitzada?
Encara que tot això és una reacció normal davant d’una situació que se surt completament de l’ordinari, si els símptomes d’elevada activació, les imatges o els pensaments repetitius o els moments d’enfonsar-se provoquen una interferència notable en el subjecte, cal demanar ajuda. Som conscients que, a hores d’ara, estan en mode “resolució”, molts de manera automàtica, i creuen que no poden permetre’s “afluixar”. No obstant això, hi ha coses que poden ajudar a baixar el nivell d’activació i a desbloquejar una mica la ment i el cos en aquestes situacions d’alt estrès. No cal arribar a estar malament per demanar ajuda. De fet, seria millor demanar-la abans d’arribar al límit.
Què vol dir EMDR? Quin és el seu fonament científic?
EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic. I cada vegada hi ha més estudis que avalen la seva eficàcia en el tractament d’altres trastorns mentals. Cada psicoteràpia treballa d’una manera diferent i, en el cas d’EMDR, s’integren no només els pensaments que tenim sobre el que ens passa sinó també el seu correlat emocional i somàtic. Un dels elements que s’empra és l’estimulació bilateral alternant del cervell, a través de moviments oculars o “tapping”. Aquest tipus d’estimulació baixa la intensitat emocional, tant en humans com en animals, associada a determinades experiències. El cervell, quan alguna cosa sobrepassa la nostra capacitat per processar-lo, pot bloquejar-se. En accedir a aquests records fent servir aquest tipus d’estimulació bilateral, es desbloquegen i es poden processar d’una altra manera.
En quins trastorns està indicat fer servir EMDR?
La indicació per a la qual hi ha major evidència científica és el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT), però s’ha anat aplicant en nombrosos trastorns que resulten de la vivència d’experiències adverses. En concret, hi ha diversos treballs, a nivell internacional, que avalen els beneficis de la intervenció en situacions de trauma agut, com les que vivim ara. Els nostres col·legues italians han estat fent aquest tipus d’intervencions durant la pandèmia per coronavirus i valoren els seus efectes molt positivament.
Un dels avantatges d’EMDR en les circumstàncies actuals és que es tracta d’una intervenció breu, que no consisteix ni en parlar del que passa, ni tampoc proposa pautes per tal de “portar-ho millor”. En persones que estan en situacions d’estrès agut, poder baixar el nivell d’activació, desbloquejar de manera directa un sistema nerviós sotmès a un estrès continuat, pot ser de gran ajuda per gestionar emocionalment aquesta etapa.
Pot fer-se servir tant en format individual i grupal?
Sí. De fet, la intervenció en situacions de crisi com l’actual tendeix a fer-se en format grupal, de manera que pugui arribar a més persones.
En quins casos estaria contraindicada la intervenció EMDR?
La intervenció EMDR no és una, sinó molts procediments diferents, encara que tots ells segueixen un mateix model. Un terapeuta EMDR ben format sap adaptar els procediments a les persones que té al davant. Per exemple, una persona amb antecedents de trauma complex necessita un treball de preparació previ.
La intervenció concreta que es planteja per l’estrès agut és una intervenció limitada, que no entra en un reprocessament prolongat. Cerca, únicament, desbloquejar el sistema nerviós i permetre el cos baixar el nivell d’activació, reforçant, al mateix temps, els recursos emocionals del subjecte. Aquest tipus d’intervenció pot aplicar-se de manera directa amb més seguretat. En qualsevol cas, els casos s’han de valorar abans i, si algun pacient necessita un treball més específic en acabar la sessió de grup, s’aborda.
Atès que la majoria de les persones no pot ser atesa ara presencialment, és factible la intervenció a través de videoconferència?
Aquesta situació ens ha fet a tots adquirir experiència en el treball en línia, i la veritat és que està funcionant força bé. Els recursos tècnics dels quals disposem avui dia, com la videoconferència, ens permeten organitzar sessions a distància amb persones ubicades en llocs diferents.
A nivell preventiu, podria recomanar algun exercici, inspirat en EMDR, que permeti ajudar a la gestió corporal de l’emoció? Hi ha algun recurs a la web que ofereixi eines en aquest sentit?
No aconsellem a persones que no han fet mai un tractament amb EMDR que facin exercicis d’aquest tipus pel seu compte. És cert que es poden trobar exercicis en línia a disposició al públic en general, però creiem que això pot ser contraproduent. L’estimulació bilateral (moviments oculars o “tapping”) pot semblar una cosa molt senzilla, però hi ha molts elements que el terapeuta ha de tenir en compte i cuidar durant la seva aplicació.
Una vegada que la persona hagi fet algunes sessions i el terapeuta hagi valorat com li funciona, sí que es poden programar exercicis. Però fer-los d’entrada, sense aquesta primera experiència amb un terapeuta, no és recomanable.
Leave a Comment