Avui entrevistem el doctor Carlos Chiclana, metge, psiquiatre i psicoterapeuta acreditat per la Escola Espanyola de Psicoteràpia. Presideix l’Associació de Psicoteràpia Cognitiva-Analítica d’Espanya: www.apcae.org
Què es la psicoteràpia cognitiva-analítica (PCA)?
Es una teràpia integradora, breu, limitada en el temps i focal, que va ser dissenyada per Anthony Ryle per al sistema públic del Regne Unit als anys 1980. Es fonamenta en el self relacional y dialògic. La persona “és i és en relació”, tant amb els seus diferents jos com amb la resta de la gent.
Metodològicament, aplica l’anàlisi personal amb la finalitat d’augmentar la consciència dels processos i estats mentals que s’activen a cada persona davant de determinades circumstàncies; les trampes, dilemes i pegues que podem trobar per al canvi; els esquemes mentals que perpetuen els nostres patiments; els rols recíprocs que perpetuen patrons disfuncionals de comportament; la reformulació de tot aquest contingut i el disseny de nous procediments de rol que facilitin el canvi, la modificació dels estats mentals i el disseny de noves estratègies d’adaptació.
La PCA s’ofereix principalment en teràpia individual, però també es pot fer servir eficaçment amb parelles, en grups i per ajudar els equips a comprendre el “sistema” en el qual treballen, un enfocament anomenat “reformulació contextual”.
Intenta centrar-se en allò que la persona porta a teràpia (“problema principal”) i els patrons més profunds de relació que estan per sota d’aquests. Està menys preocupada pels símptomes psiquiàtrics tradicionals, síndromes o etiquetes. Tot això es fa de manera col·laboradora terapeuta-pacient, alhora que es treballa amb allò que succeeix durant la relació terapèutica i amb una acció directiva per part del terapeuta.
En quines situacions resulta més indicat aplicar-la?
S’ha fet servir àmpliament per ajudar les persones que han patit abús físic, emocional o sexual en la infantesa, negligència i trauma, incloses les persones que s’autolesionen. S’utilitza amb persones que pateixen trastorns de la personalitat, alimentaris, problemes d’addicció (com drogues i alcohol), problemes obsessius, ansietat, depressió, fòbies, psicosi i trastorns bipolars.
Hi ha estudis previs de la seva aplicació en professionals de la salut?
Sí, hi ha estudis que indiquen que augmenta la cohesió de l’equip davant de situacions difícils, redueix la incidència de burnout i millora la implicació dels pacients en el seu tractament.
En una situació excepcional com l’actual, quines intervencions de la teràpia cognitiva-analítica poden resultar d’ajuda per als professionals de la salut?
La PCA no és una “teràpia de trinxera” ni per a intervenció en emergència immediata, però sí que podem aprofitar diversos dels seus components d’ajuda.
Breument, n’assenyalaria dos:
- Reflexionar sobre qui soc i què vaig a fer aquest dia en la meva feina, per què vaig escollir la meva professió i com puc activar aquesta identitat en aquest dia tan complex en el qual estic tan preocupat i cansat. D’aquesta manera activo una part del meu jo que serà més saludable. Puc anar a treballar amb aquella part del meu jo que és capacitador, col·laborador, cuidador d’un mateix i dels demés. Així donaré la batuta del meu self polifònic a aquella part de mi mateix més capacitada per dirigir en moments de crisi com l’actual i activar estats mentals més saludables.
- Focalitzar-me en allò relacional i detectar estratègies que puguin servir-me per reduir l’estrès, estar més col·laborador, deixar-me ajudar i generar sinergies. Pot ajudar escollir el rol en el qual vull estar durant la feina: col·laborador, cuidador, atent, serè. També puc considerar prèviament estímuls (algú que està tens, cansat, que es queixa, que m’exigeix, que em crida) que sé que m’activaran rols recíprocs que no ajuden (barallant, exigint, combatent, fugint) i puc preparar estratègies per evitar que se m’activi aquest rol i buscar un altre més útil i que funcioni en moments de tensió. Per exemple: quan algú m’activi la ira i em donin ganes d’enfrontar-me a ell, puc buscar una resposta incorporada que em permeti evitar el conflicte i buscar la col·laboració, alguna cosa com “Estem al mateix vaixell, en què puc ajudar-te? Em pots ajudar amb…?” i evito entrar en un procediment de baralla i no solucions.
Com a psiquiatre amb àmplia experiència clínica més enllà de la teràpia cognitiva-analítica, què creu que pot ser-nos de més ajuda als professionals de la salut en aquests moments?
Suggereixo el següent:
- Cuidar-se en la mesura del possible dins les circumstàncies laborals, familiars i personals de cadascú.
- Respectar l’equilibri entre les hores de feina i les hores lliures.
- Mantenir les hores de son suficients.
- Guardar un ordre i un equilibri en l’alimentació.
- Fer algun tipus d’exercici físic adaptat a les actuals circumstàncies.
- Buscar una estona de descans per desconnectar: podem dedicar-la a cultivar alguna afició o alguna activitat que ens permeti posar el cap en una altra tasca.
- Estar una estona respirant conscientment i, si podem, a l’aire lliure (obrint la finestra o sortint a la terrassa o jardí, si es disposa d’aquesta alternativa).
- Mantenir les relacions socials, encara que sigui per temps curt i online.
- Descansar, en el temps fora de la feina, de l’activitat clínica / informació sobre la COVID / estudi / servei i ajuda a altres companys: per tal que després el temps que ens correspongui estar en primera línia, estem al millor possible.
- Com dèiem abans, a alguns ens pot ajudar rememorar per què vam escollir la nostra professió iactivar aquella vocació de servei i ajuda que ara ens pot moure i motivar més que en d’altres ocasions.
- Recolzar-se en els altres, demanar ajuda, no anar de superherois sinó de persones que tenim energia, vocació de servei com a professionals de la salut i que estem intentant donar el màxim, però que també tenim limitacions, ens cansem i necessitem tenir suport en altres companys i en la família.
- En l’última reunió de l’Associació Psiquiàtrica Americana (APA) es va presentar un petit estudi que indicava que portar un “Diari de Gratitud” millorava la salut mental dels metges i prevenia el burnout. És probable que en aquests dies tan difícils també rebem ajuda, detalls, serveis, etc. pels quals estar agraïts. Suggereixo també portar un “Diari de Satisfacció” per recollir el dia amb totes aquelles accions que hem fet de les quals estem orgullosos i satisfets. Tot i que hagi hagut d’altres que no hagin sortit bé o que ens han enfadat, guardem en la nostra memòria la satisfacció pel bé realitzat i la gratitud pel bé rebut.
I a la població en general?
Suggereixo una metàfora, i és la de posar-li quatre rodes al cotxe per tal que aquest pugui caminar. Quines són les quatre rodes? Biologia, Psicologia, Actitud, Entorn.
A.- Biologia
1.- Tenir un horari amb rutines: fixar una hora d’aixecar-se i d’anar al llit i distribuir els temps amb les diferents tasques per realitzar aquell dia.
2.- Dutxar-se i vestir-se per viure bé aquell dia.
3.- Cuidar l’alimentació i la nutrició. Ara es pot cuinar amb més temps, menjars més bons i millor elaborats. Tenir un horari d’àpats per facilitar al cos la regulació i l’equilibri del metabolisme.
4.- Sortir a l’aire lliure si es té la sort de tenir terrassa o jardí. Exposar-se al sol o al menys exposar-se a la llum natural per facilitar la regulació del ritme circadià.
5.- Fer exercici físic tots els dies: caminar per casa, taules d’exercicis, pilates, ball, zumba, etc.
6.- Desenvolupar activitats creatives, que estimulin al sistema nerviós: pintura, escriptura, música, manualitats, etc.
B.- Psicologia
1.- Dedicar un temps pel matí a reflexionar sobre com vull que sigui el meu dia avui, en què em focalitzaré, amb quina actitud vull viure. Escollir lliurement com vull viure avui i dirigir jo la meva vida.
2.- Potenciar les relacions sanes en reciprocitat. Ajudar i deixar-se ajudar. Cuidar i ser cuidat. Animar i ser animat.
3.- Comunicar les emocions que tinguem.
4.- Qui necessiti una ajuda professional externa, disposa d’accés a ajuda online, així com de guies i ajuda. En aquest enllaç pot descarregar-se una guia interessant.
C.-Actitud
1.- L’actitud personal amb la qual s’emprèn cada dia pot servir-nos per a estar millor, més serens i millor cuidats.
2.- Actitud per tenir el dia ocupat, enriquir-se, servir als demés, ajudar als altres, agrair el que es rep, etc., afavoriran un millor estat personal.
3.- Actitud optimista que ajudi a considerar què puc aprendre de la vida en aquests dies; quines tasques per a les quals no tenia temps puc desenvolupar ara, què puc estudiar / aprendre / millorar aquests dies; com puc servir als altres aquests dies; com puc desenvolupar un slow-way of life aprofitant les circumstàncies que m’hi obliguen.
4.- Servirà de molt tenir la ferma intenció de no queixar-se, procurar somriure i fer comentaris agradables.
5.- Gaudeix ara de petites tasques que trobes a faltar quan estàs sotmès a l’enrenou de la vida (un bany llarg, cuinar amb temps per davant, llegir llibres llargs).
6.- A alguns els hi pot ser útil anotar ara tot allò que trobes a faltar i no li donaves massa importància, i després ho gaudiràs molt més.
D.- Entorn
1.- Ajudarà dissenyar i disposar, en la mesura que es pugui a casa, de diferents ambients per a diferents activitats (tot i que a vegades sigui només un canvi de cadira, d’orientació en com estic assegut, de rajoles dins d’una mateixa habitació o d’ordre en la sala) i així generar l’espai del treball, el del menjar, el del descans, el de l’exercici físic, etc.
2.- També pot ajudar tenir moments d’estar en comú compartint, i moments d’estar sol, i acordar entre els que viuen en una mateixa casa aquells horaris de respecte al temps en soledat; així es pot descansar també. En les famílies amb fills que requereixen atenció, els cònjuges poden distribuir-se temps per “descansar” dels fills i fer torns.
3.- I és molt necessari limitar el temps d’accés a notícies i acudir només a fonts fiables.
Leave a Comment