93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Teleassistència en salut mental durant l’epidèmia per SARS-CoV-2: una oportunitat per seguir cuidant durant el confinament

    Home Benestar Teleassistència en salut mental durant l’epidèmia per SARS-CoV-2: una oportunitat per seguir cuidant durant el confinament
    NextPrevious
    Toni Ramos Quiroga Clínica Galatea - Teleasistencia salud mental coronavirus

    Teleassistència en salut mental durant l’epidèmia per SARS-CoV-2: una oportunitat per seguir cuidant durant el confinament

    By Clínica Galatea | Benestar, Coronavirus, Entrevista | 0 comment | 29 abril, 2020 | 0

    Entrevistem avui al doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga. És doctor en Psiquiatria i Psicologia Clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Teràpia Familiar Sistèmica per la UAB, especialista en Psiquiatria, professor agregat de la Facultat de Medicina de la UAB i titular acreditat per l’Agència Nacional d’Avaluació i prospectiva (ANECA) i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). El doctor Ramos-Quiroga és cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, ​​on desenvolupa la seva activitat assistencial, de gestió, docent i investigadora des de l’any 2001. És chair de la Secció de Trastorns del Neurodesenvolupament al llarg de la vida (Neurodevelopmental Disorders Across Lifespan) de la European Psychiatric Association (EPA). També presideix en l’actualitat la Comissió d’Innovació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

    Com a cap del servei del departament de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ​​quines són les principals demandes d’atenció especialitzada en salut mental que han rebut després de l’inici de l’epidèmia per SARS-CoV-2?

    Al nostre servei hem desenvolupat diferents mesures de suport a les noves necessitats en salut mental.

    • Per a la ciutadania en general, fem atenció psicològica per internet (coronavirus.vallhebron.com) i a més hem desenvolupat una aplicació web juntament amb el CatSalut (gestocioemocional.catsalut.cat) per oferir una avaluació precisa de la situació emocional de les persones amb diferents recursos d’autoajuda i, en els casos greus, contacte directe amb psicòlegs del SEM.
    • Per als familiars dels pacients ingressats a l’hospital, hem habilitat un telèfon al qual poden trucar i els visitem per videoconferència en menys de 48 hores. També hem desenvolupat un programa específic de suport emocional en el final de la vida per a les famílies dels pacients, juntament amb el servei d’atenció a la ciutadania i els serveis de treball social de l’hospital.
    • Finalment, i no menys important, hem desenvolupat un programa de suport emocional per a tot el personal que treballa a l’hospital. Poden contactar amb nosaltres per telèfon o per e-mail i els atenem per videotrucada i, en alguns casos, de manera presencial. Hem ofert també sessions de mindfulness per als professionals que estan treballant a les UCI, per tal de poder-los ajudar a gestionar millor la nova situació.

    De forma genèrica, la simptomatologia predominant és de tipus ansiós o depressiu reactiu. A la web ens consulten, sovint, per clínica depressiva i per dificultats de maneig de familiars amb trastorns mentals durant el confinament. A nivell d’urgències de psiquiatria, durant el confinament hem vist, principalment, descompensacions de trastorns psicòtics i trastorns bipolars en fase maníaca.

    I pel que fa al personal sanitari que treballa a l’hospital?

    Pel que fa al personal de l’hospital, hem observat quadres d’ansietat i depressius de tipus adaptatiu. Moltes situacions estan relacionades amb les noves tasques que han hagut d’assumir per la situació actual, com estar a l’UCI o en àrees assistencials alienes a la seva especialització.

    Quina resposta s’ha ofert davant aquestes demandes? Quina ha estat l’acollida de les diferents línies d’intervenció posades en marxa en el seu hospital?

    Com he explicat anteriorment, per a nosaltres va ser prioritari facilitar que es pogués accedir a l’ajuda per diferents canals, bé de manera remota (telèfon o videotrucada), bé de manera presencial. L’acollida ha estat molt satisfactòria i, realment, les respostes d’agraïment de les persones que hem atès són molt gratificants. De fet, aquesta situació ha posat de manifest que, en l’àmbit sanitari, caldria poder comptar de manera habitual i no només en situacions de crisi amb mitjans suficients per poder atendre la salut mental dels professionals de la salut.

    Com a expert en teleassistència, quins beneficis creu que pot aportar en aquestes circumstàncies de cara a l’atenció especialitzada en salut mental?

    Al nostre servei portem anys fent servir diferents recursos digitals a l’hora d’atendre els pacients. En el context actual, s’han pogut entendre millor els beneficis i la necessitat de comptar amb recursos de salut digital per poder arribar millor a tota la població. Aquest és un dels avantatges principals de la salut digital (o teleassistència): poder oferir atenció a un major nombre de persones de forma sostenible. Encara hi ha moltes persones al món que no poden tenir accés a serveis de salut mental, i la salut digital pot ser una gran ajuda en aquest sentit. Gràcies a la telemedicina s’ha pogut mantenir l’assistència a les persones sense necessitat de posar en risc la seva salut ni la dels altres. Els ciutadans han sentit els serveis de salut, paradoxalment, més a prop seu.

    Quines són les principals limitacions de la teleassistència en aquestes circumstàncies? Amb quines dificultats s’han trobat?

    Les limitacions, com en altres situacions, venen determinades per problemes socials o de desigualtat. No tothom té una bona connexió d’internet a casa o aparells digitals òptims per realitzar telemedicina. D’altra banda, en aquest moment de crisi, la xarxa s’ha vist molt col·lapsada, el que en ocasions ha alentit les connexions. Però malgrat aquestes limitacions, el resultat ha estat més que satisfactori.

    Creu que aquesta epidèmia afectarà la provisió de serveis especialitzats en salut mental? De quina manera?

    Hauria d’afectar, sense dubte. Anem a enfrontar-nos a la crisi econòmica i social més important de la nostra generació. Sabem que aquests factors poden incrementar de forma considerable la incidència de trastorns mentals, ja que no són més que una forma d’estrès molt intens que altera de manera significativa el nostre sistema immunològic, entre d’altres, el que té un impacte molt negatiu en el desenvolupament de depressió, ansietat o trastorns psicòtics, per exemple. A més, els professionals sanitaris poden tenir un major risc de quadres de depressió i ansietat en haver hagut d’enfrontar-se a una situació com la que estem vivint. Els estudis indiquen que fins a un 50 % dels professionals exposats a aquestes circumstàncies podt presentar símptomes de depressió o ansietat.

    Aquests dies, la societat en el seu conjunt està reconeixent explícitament la tasca dels professionals de la salut. Quan l’epidèmia passi, què demanaria als gestors proximals (de les institucions) i distals (responsables polítics) pel que fa a les necessitats dels serveis especialitzats en salut mental?

    Primer, que les nostres ràtios de professionals i llits d’ingrés estiguin, com a mínim, en la mitjana de la Unió Europea i no com estem actualment, infradotats. I d’una manera encara més acusada en psiquiatria infantil i de l’adolescent. També haurien de desenvolupar programes específics per atendre les necessitats en salut mental dels professionals a cada centre hospitalari. És també clau apostar de manera clara i decidida per implantar la telemedicina als nostres centres.

    En resum, és molt important que la salut mental torni a tenir una consideració d’atenció essencial i no veure’s, en canvi, sent la primera sacrificada en les retallades de recursos. El 20 % de la nostra població pateix trastorns mentals al llarg de la vida, i aquests tenen un impacte molt negatiu en la seva salut i en la seva qualitat de vida.

    I pel que fa a la cura dels professionals de la salut?

    Com he comentat abans, crec que s’han de desenvolupar programes específics per atendre les necessitats de salut mental amb el personal sanitari de cada centre hospitalari, en interconnexió amb les unitats de prevenció de riscos laborals i de salut laboral i que comptin també amb l’assessorament i la coordinació amb recursos més especialitzats, com la Fundació i la Clínica Galatea. Seria una manera de poder tornar als nostres companys tot l’esforç realitzat durant aquests llargs mesos de crisi i que, més enllà dels aplaudiments de la ciutadania, puguem brindar-los l’atenció que es mereixen. Hem de tenir la capacitat d’instaurar mesures de prevenció contra el desgast emocional dels professionals de la salut tant a nivell institucional com personal.

    coronavirus, covid-19, Entrevista, Professionals de la salut, Salut del metge, salut dels infermers, Salut dels psicòlegs, Teleassistencia

    Related Post

    • Mari Pau González

      Resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19: l’altra cara de la moneda

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Entrevistem la Maria Pau González (Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Màster en Psicologia de la Salut. Màster en lideratge i coaching organitzatiu. Experta en salut, treball i organitzacions. Coordinadora de l’àrea de promoció de la salut i prevenció de la Fundació Galatea) sobre la resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19.

    • Francisca García - EMDR - Coronavirus - Clínica Galatea

      Resposta emocional al trauma: els beneficis de la tècnica EMDR

      By Clínica Galatea | 0 comment

      EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic.

    • Paco Collazos - Inmigrantes - Immigrants - Clínica Galatea

      Immigrants: atenció a la seva salut mental durant i després de la pandèmia pel virus SARS-CoV-2

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Al llarg de la història es constata que les conseqüències de les catàstrofes provocades pels humans (per exemple, les guerres) o per la naturalesa (epidèmies, tsunamis, terratrèmols, etc.) són més crues entre els més vulnerables.

    • Javier Garcia Campayo - Mindfulness - Coronavirus - Clínica Galatea

      Mindfulness i compassió durant la infecció per SARS-CoV-2: recursos per a professionals que treballen en recursos assistencials

      By Clínica Galatea | 0 comment

      El Mindfulness augmenta el benestar psicològic i la satisfacció amb la feina, disminueix l’estrès laboral i augmenta la satisfacció dels pacients. La compassió prevé el cremat professional, perquè permet ser empàtic sense carregar amb el patiment dels nostres pacients. La combinació d’ambdues tècniques és ideal per a professionals de la salut.

    • Maribel Rodriguez - Espiritualidad y salud Mental - Clínica Galatea

      Espiritualitat i salut mental: reflexions arran de la pandèmia pel virus SARS-CoV-2

      By Clínica Galatea | 0 comment

      L’espiritualitat tendeix a considerar-se com la dimensió més essencial de l’ésser humà, o a relacionar-se amb aspectes immaterials de l’existència, com la nostra capacitat d’estimar o de tenir compassió o de treure forces del més profund de nosaltres mateixos. També s’associa amb la transcendència, amb l’esperança, amb la inspiració, amb el propòsit i amb el sentit de la vida i amb el sentit últim de totes les coses.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • 25è Congrés de la Societat Espanyola de Patologia Dual: la perspectiva galatea sobre la prevenció i tractament d’addiccions en estudiants de professions sanitàries 31 maig, 2023
    • 12 de maig, Dia Internacional de les Infermeres: la importància de l’auto-cura 12 maig, 2023
    • Què sabem dels efectes dels cannabinoides a les funcions cognitives? 8 maig, 2023
    • Agressions a professionals sanitaris: tolerància zero 29 març, 2023
    • La Fundació Galatea rep la placa Josep Trueta 2023 al mèrit sanitari 24 febrer, 2023

    Temes tractats

    Addiccions agressions Alcoholisme cannabinoides Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea