93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19: l’altra cara de la moneda

    Home Benestar Resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19: l’altra cara de la moneda
    NextPrevious
    Mari Pau González

    Resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19: l’altra cara de la moneda

    By Clínica Galatea | Benestar, Clínica Galatea, Coronavirus, Entrevista | 0 comment | 18 gener, 2021 | 0

    Entrevistem la Maria Pau González (Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Màster en Psicologia de la Salut. Màster en lideratge i coaching organitzatiu. Experta en salut, treball i organitzacions. Coordinadora de l’àrea de promoció de la salut i prevenció de la Fundació Galatea)

    Durant la pandèmia, s’ha produït una presa de consciència en l’opinió pública sobre el patiment experimentat pels professionals de la salut, especialment entre els qui estaven en primera línia d’atenció. Quina és la seva opinió al respecte?

    Els professionals de la salut han rebut i estan rebent de forma especialment intensa les conseqüències de la pandèmia i, lògicament, l’impacte emocional que aquesta comporta també adquireix una dimensió important. Les persones patim quan veiem amenaçada la nostra integritat vital i la situació actual constitueix una amenaça excepcional a diferents nivells.

    S’han observat diferències entre la presentació del malestar emocional entre els sanitaris al llarg de l’evolució de la pandèmia? En concret, entre la primera i segona onada?

    La expressió del malestar emocional ha canviat en funció de l’evolució de la pandèmia. A l’inici la resposta era d’estrès agut, amb molta activació, inquietud i nerviosisme. La seva manifestació incloïa des de la necessitat d’actuació immediata contínua, gairebé compulsiva, acompanyada de la culpa si no es podia estar a primera fila, fins a comportaments de por paralitzant, bloqueig o de fugida i evitació de la situació. A mesura que la situació s’ha anat allargant, la resposta és d’esgotament i de desànim i, des del meu punt de vista, és molt important evitar que sigui d’indefensió.

    Com han fet front al malestar la majoria dels professionals? Quins recursos propis poden haver-los ajudat?

    La majoria dels professionals han respost posant en funcionament els recursos d’afrontament que posseeixen, que són molts, i han pogut fer front a l’amenaça amb èxit. Alguns, en base als recursos de protecció propis, però també als que els proporciona el seu entorn, han pogut fins i tot trobar elements d’aprenentatge i desenvolupament en aquesta situació.

    L’aprenentatge professional és un llarg procés en el qual s’adquireixen estratègies d’afrontament i mecanismes de defensa per lluitar amb el patiment humà. Quins creu que poden ser d’ajuda i quins no en aquestes circumstàncies?

    No ajuda centrar-se en l’emoció incapacitant i en l’espai de preocupació d’allò que no està a les nostres mans controlar.

    Sí ajuda poder trobar perspectives que permetin posar en marxa diferents alternatives, justament per augmentar la capacitat d’actuació des del coneixement i reconeixement de les pròpies competències i també des de la consciència de les limitacions, i poder-les acceptar i gestionar adequadament.

    Ajuda identificar que les actuacions poden, i deuen, no ser únicament individuals. Constatar que no s’està sol i que els companys i les institucions poden funcionar com a elements protectors.

    Creu que correm el risc que, en posar èmfasi en l’evidència que molts dels professionals de la salut han tingut malestar emocional, es menystingui la pròpia capacitat dels subjectes i dels seus grups de suport d’afrontar l’adversitat i superar emocionalment aquesta etapa per si mateixos?

    És un tema que em preocupa especialment. Crec que una de les oportunitats d’aprenentatge que tenim actualment és la de reforçar el concepte de salut com una realitat que es construeix de forma col·lectiva i corresponsable. La pandèmia està posant en evidència que hi ha cultures, estructures i contextos d’actuació en els quals és més probable patir i d’altres que fan més fàcil la resposta adaptativa.             

    D’acord amb la seva experiència ajudant psicològicament a equips de professionals de la salut, quines característiques dels equips poden resultar d’ajuda en una situació tan exigent com l’actual?

    La primera, l’existència d’una forma de mirar atenta i respectuosa, que reconegui les diverses necessitats d’actuació i les aportacions dels diferents professionals. En segon lloc, sobre aquest respecte, el desenvolupament de la competència social dels mateixos professionals. La competència social engloba un conjunt de competències que permeten analitzar i comprendre l’entorn en què vivim i situar-nos en ell, relacionant-nos adequadament amb nosaltres i amb qui compartim aquest entorn.

    I també, i de manera rellevant, una definició clara, compartida i acceptada dels objectius de l’equip, ja que el treball en equip és sempre –i en l’àmbit de la salut, més encara– una metodologia necessària per poder aconseguir els objectius. No és una moda. És la naturalesa de l’objectiu el que fa imprescindible que hi hagi un funcionament d’equip eficaç i saludable; dos aspectes que, per cert, són inseparables.

    Considera que les institucions sanitàries estan sensibilitzades a l’hora de tenir cura proactivament dels contextos en què els professionals exerceixen? Què seria desitjable si no és el cas?

    Hi ha institucions que ho tenen clar i d’altres no tant. Però no partim de zero. Hi ha molta feina feta i molta evidència acumulada que mostra clarament el camí. El repte actual és aplicar el coneixement mitjançant actuacions concretes que no perdin de vista la diversitat de factors implicats i la manera com interaccionen. La salut i la malaltia no es donen en el buit.

    Finalment, la Fundació Galatea ofereix cursos de lideratge saludable dirigit als professionals de la salut que ostenten llocs de responsabilitat. Com creu que el tipus de lideratge pot haver afectat l’afrontament dels equips durant la pandèmia?

    Doncs de manera molt directa. En el treball amb equips que abans ja realitzàvem i que s’ha vist incrementat com a resposta a la demanda que ens arribava al llarg d’aquests mesos, hem constatat com les actuacions concretes de la persona responsable de l’equip incrementaven la capacitat d’afrontament saludable dels professionals o, per contra, augmentaven la ja alta situació d’incertesa i indefensió a la qual s’hi enfronten. Hi ha equips que clarament s’han vist reforçats i en els quals els seus membres han pogut augmentar la seva capacitat d’acció, i n’hi ha d’altres el funcionament dels quals ha estat un factor de risc addicional per a la salut dels professionals.

    covid19, Entrevista, professionals, resiliència, salut

    Related Post

    • Cuidar al cuidador

      Un nou paradigma? La cura del cuidador durant i després de la COVID-19

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Pel que fa a la cura dels cuidadors, en concret, dels professionals de la salut, els doctors Jo Shapiro i Timothy B. McDonald suggereixen algunes recomanacions, que afecten també als equips assistencials, a les institucions sanitàries i a la gestió pública i privada de les mateixes.

    • Consum d’alcohol durant la COVID-19: què en sabem?

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Entrevistem el doctor Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS, sobre el consum d’alcohol durant la Covid-19.

    • Toni Ramos Quiroga Clínica Galatea - Teleasistencia salud mental coronavirus

      Teleassistència en salut mental durant l’epidèmia per SARS-CoV-2: una oportunitat per seguir cuidant durant el confinament

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Pel que fa al personal de l’hospital, hem observat quadres d’ansietat i depressius de tipus adaptatiu. Moltes situacions estan relacionades amb les noves tasques que han hagut d’assumir per la situació actual, com estar a l’UCI o en àrees assistencials alienes a la seva especialització.

    • Doctora Enriqueta ochoa - paime madrid - covid coronavirus

      Els metges davant l’epidèmia per coronavirus (COVID-19): l’experiència del PAIMM de Madrid

      By Clínica Galatea | 0 comment

      L’hospital Ramón y Cajal, que compta habitualment amb un total de 902 llits, ha presentat una important demanda de pacients COVID des de l’explosió de l’epidèmia. Ràpidament, es van remodelar els serveis i es va convertir gairebé en un hospital monogràfic COVID. Així, a 30 de març, hi havia a l’hospital 927 ingressats per COVID (confirmats i possibles) dels quals 103 eren a l’UVI. La pressió assistencial a urgències era altíssima. El dia que contesto aquesta entrevista (14 d’abril de 2020) tenim encara 504 ingressats per COVID (confirmats i possibles), dels quals 74 són a la UVI, i han mort per aquest motiu 402 persones.

    • Francisca García - EMDR - Coronavirus - Clínica Galatea

      Resposta emocional al trauma: els beneficis de la tècnica EMDR

      By Clínica Galatea | 0 comment

      EMDR (de l’anglès “Eye Movement Desensibilization and Reprocessing”) és una teràpia orientada al trauma, recolzada per l’evidència científica i que està recollida, en la major part de les guies clíniques, com un dels tractaments d’elecció per al trastorn per estrès posttraumàtic.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • La Fundació Galatea rep la placa Josep Trueta 2023 al mèrit sanitari 24 febrer, 2023
    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea