Entrevistem la Maria Pau González (Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Màster en Psicologia de la Salut. Màster en lideratge i coaching organitzatiu. Experta en salut, treball i organitzacions. Coordinadora de l’àrea de promoció de la salut i prevenció de la Fundació Galatea)
Durant la pandèmia, s’ha produït una presa de consciència en l’opinió pública sobre el patiment experimentat pels professionals de la salut, especialment entre els qui estaven en primera línia d’atenció. Quina és la seva opinió al respecte?
Els professionals de la salut han rebut i estan rebent de forma especialment intensa les conseqüències de la pandèmia i, lògicament, l’impacte emocional que aquesta comporta també adquireix una dimensió important. Les persones patim quan veiem amenaçada la nostra integritat vital i la situació actual constitueix una amenaça excepcional a diferents nivells.
S’han observat diferències entre la presentació del malestar emocional entre els sanitaris al llarg de l’evolució de la pandèmia? En concret, entre la primera i segona onada?
La expressió del malestar emocional ha canviat en funció de l’evolució de la pandèmia. A l’inici la resposta era d’estrès agut, amb molta activació, inquietud i nerviosisme. La seva manifestació incloïa des de la necessitat d’actuació immediata contínua, gairebé compulsiva, acompanyada de la culpa si no es podia estar a primera fila, fins a comportaments de por paralitzant, bloqueig o de fugida i evitació de la situació. A mesura que la situació s’ha anat allargant, la resposta és d’esgotament i de desànim i, des del meu punt de vista, és molt important evitar que sigui d’indefensió.
Com han fet front al malestar la majoria dels professionals? Quins recursos propis poden haver-los ajudat?
La majoria dels professionals han respost posant en funcionament els recursos d’afrontament que posseeixen, que són molts, i han pogut fer front a l’amenaça amb èxit. Alguns, en base als recursos de protecció propis, però també als que els proporciona el seu entorn, han pogut fins i tot trobar elements d’aprenentatge i desenvolupament en aquesta situació.
L’aprenentatge professional és un llarg procés en el qual s’adquireixen estratègies d’afrontament i mecanismes de defensa per lluitar amb el patiment humà. Quins creu que poden ser d’ajuda i quins no en aquestes circumstàncies?
No ajuda centrar-se en l’emoció incapacitant i en l’espai de preocupació d’allò que no està a les nostres mans controlar.
Sí ajuda poder trobar perspectives que permetin posar en marxa diferents alternatives, justament per augmentar la capacitat d’actuació des del coneixement i reconeixement de les pròpies competències i també des de la consciència de les limitacions, i poder-les acceptar i gestionar adequadament.
Ajuda identificar que les actuacions poden, i deuen, no ser únicament individuals. Constatar que no s’està sol i que els companys i les institucions poden funcionar com a elements protectors.
Creu que correm el risc que, en posar èmfasi en l’evidència que molts dels professionals de la salut han tingut malestar emocional, es menystingui la pròpia capacitat dels subjectes i dels seus grups de suport d’afrontar l’adversitat i superar emocionalment aquesta etapa per si mateixos?
És un tema que em preocupa especialment. Crec que una de les oportunitats d’aprenentatge que tenim actualment és la de reforçar el concepte de salut com una realitat que es construeix de forma col·lectiva i corresponsable. La pandèmia està posant en evidència que hi ha cultures, estructures i contextos d’actuació en els quals és més probable patir i d’altres que fan més fàcil la resposta adaptativa.
D’acord amb la seva experiència ajudant psicològicament a equips de professionals de la salut, quines característiques dels equips poden resultar d’ajuda en una situació tan exigent com l’actual?
La primera, l’existència d’una forma de mirar atenta i respectuosa, que reconegui les diverses necessitats d’actuació i les aportacions dels diferents professionals. En segon lloc, sobre aquest respecte, el desenvolupament de la competència social dels mateixos professionals. La competència social engloba un conjunt de competències que permeten analitzar i comprendre l’entorn en què vivim i situar-nos en ell, relacionant-nos adequadament amb nosaltres i amb qui compartim aquest entorn.
I també, i de manera rellevant, una definició clara, compartida i acceptada dels objectius de l’equip, ja que el treball en equip és sempre –i en l’àmbit de la salut, més encara– una metodologia necessària per poder aconseguir els objectius. No és una moda. És la naturalesa de l’objectiu el que fa imprescindible que hi hagi un funcionament d’equip eficaç i saludable; dos aspectes que, per cert, són inseparables.
Considera que les institucions sanitàries estan sensibilitzades a l’hora de tenir cura proactivament dels contextos en què els professionals exerceixen? Què seria desitjable si no és el cas?
Hi ha institucions que ho tenen clar i d’altres no tant. Però no partim de zero. Hi ha molta feina feta i molta evidència acumulada que mostra clarament el camí. El repte actual és aplicar el coneixement mitjançant actuacions concretes que no perdin de vista la diversitat de factors implicats i la manera com interaccionen. La salut i la malaltia no es donen en el buit.
Finalment, la Fundació Galatea ofereix cursos de lideratge saludable dirigit als professionals de la salut que ostenten llocs de responsabilitat. Com creu que el tipus de lideratge pot haver afectat l’afrontament dels equips durant la pandèmia?
Doncs de manera molt directa. En el treball amb equips que abans ja realitzàvem i que s’ha vist incrementat com a resposta a la demanda que ens arribava al llarg d’aquests mesos, hem constatat com les actuacions concretes de la persona responsable de l’equip incrementaven la capacitat d’afrontament saludable dels professionals o, per contra, augmentaven la ja alta situació d’incertesa i indefensió a la qual s’hi enfronten. Hi ha equips que clarament s’han vist reforçats i en els quals els seus membres han pogut augmentar la seva capacitat d’acció, i n’hi ha d’altres el funcionament dels quals ha estat un factor de risc addicional per a la salut dels professionals.
Leave a Comment