Avui entrevistem el doctor Javier García-Campayo, qui treballa com a metge psiquiatre a l’Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa. Doctor en Psiquiatria, és professor titular a la Universitat de Medicina de Saragossa. Dirigeix el Màster de Mindfulness de la Universitat de Saragossa i ha desenvolupat un model d’intervenció específic denominat “Teràpia de la compassió basada en els models de vincle afectiu”. Entre els seus llibres, destaquen “Mindfulness. Nou Manual Pràctic”, “La ciència de la compassió. Més enllà del Mindfulness“, “La pràctica de la compassió. Amabilitat amb els altres i amb un mateix” o “Mindfulness per a tots”.
Què és el Mindfulness?
El Mindfulness es un estat de la ment consistent en estar atent al moment present amb acceptació, fet que s’associa a un gran benestar físic i psicològic. També defineix les tècniques que permeten assolir aquest estat.
Quina relació hi ha entre compassió i Mindfulness?
Són dues pràctiques molt relacionades. La compassió defineix la capacitat de ser conscient de el patiment dels altres i d’un mateix, i el compromís, en la mesura que puguem, de disminuir els dos patiments. La compassió és molt útil per modificar el nostre discurs mental hipercrític i autoexigent per un altre més compassiu.
Què se’n sap dels beneficis de la pràctica del Mindfulness, així com de la compassió, en professionals de la salut?
El Mindfulness augmenta el benestar psicològic i la satisfacció amb la feina, disminueix l’estrès laboral i augmenta la satisfacció dels pacients. La compassió prevé el cremat professional, perquè permet ser empàtic sense carregar amb el patiment dels nostres pacients. La combinació d’ambdues tècniques és ideal per a professionals de la salut.
En una situació d’activació excepcional i intensa del sistema de supervivència, com l’actual, podríem parlar de diferents perfils de professionals que treballen en recursos assistencials en funció de la seva exposició a virus SARS-CoV-2. Quins exercicis pràctics específics de Mindfulness, formal i informal, recomanaria per a cadascun d’ells?
No crec que hi hagi uns exercicis que siguin més específics que altres en aquestes circumstàncies o per a certes persones. El patiment humà és continu i es mostra de molt diferents formes. Estem vivint una pandèmia com podríem estar vivint una guerra, una fam o atemptats terroristes continus. Com a pràctiques concretes de mindfulness formal recomano l’atenció en la respiració (comptar respiracions) i l’”escàner corporal” breu. Com mindfulness informal, la pràctica dels tres passos i el mindfulness caminant. I pel que fa als exercicis de compassió, l’afrontament compassiu. Aquí teniu links de pràctiques de compassió i de mindfulness entre les que es troben les que acabo de recomanar.
Què significa el concepte de “impermanència”? Com pot ajudar els professionals a la primera línia d’atenció en aquests moments?
La “impermanència” és fer-nos conscients que tot està sotmès a canvi: els successos externs (com aquesta pandèmia o qualsevol altre fenomen) i els interns (els nostres pensaments i emocions, siguin positius o negatius). Generalment, ens centrem en l’aspecte negatiu de la “impermanència”: saber que allò que ens agrada i estem gaudint desapareixerà. Però l’aspecte positiu és que quan ocorren situacions negatives, com les que estem vivint ara, sabem que també passaran. Per tant, no cal quedar-se atrapat per la por o la preocupació, sinó fer allò que és adequat per tal de disminuir el nostre sofriment i el dels altres i reconnectar amb el nostre sentit de la vida. Com diu el refrany espanyol: “No hi ha bé ni mal que cent anys duri”. Comprendre la “impermanència” et permet passar pel món sense vincle afectiu.
Leave a Comment