En anteriors posts hem abordat quins eren les condicions de salut i autocura dels professionals sanitaris, partint de les dades publicades per la Fundació Galatea. Tant els metges com els infermers van mostrar un risc incrementat, en comparació d’altres professionals, de patir problemes afectius i ansiosos el que, entre altres motius, podria estar en relació amb les condicions en què exerceixen el seu treball com amb la dificultat de gestionar el binomi treball-vida personal. És comú en tots dos col·lectius, la tendència a demorar la petició d’ajuda en honor de mantenir l’acompliment professional, fins i tot encara que hi hagi malestar psico-físic.
Des de finals de 2015, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya forma part del patronat de la Fundació Galatea i té el seu propi programa assistencial (denominat PSYQUE ) per atendre als psicòlegs col·legiats que tenen problemes relacionats amb la salut mental i/o les addiccions. Precisament, per conèixer com eren les condicions de salut, socio-demogràfiques i laborals d’aquests professionals a Catalunya, la Fundació Galatea va dur a terme un estudi , amb un disseny similar al desenvolupat amb altres professionals sanitaris. Els resultats d’aquesta enquesta es van publicar al novembre de l’any passat.
Tingui’s en compte que una mica més del 80% dels psicòlegs col·legiats a Catalunya són dones i que la franja d’edat mitjana és 47,3 anys per als homes i 42,4 per a les dones. La mostra, que comptava amb 1.115 enquestes vàlides, presentava característiques parelles. A més de la feminització del col·lectiu estudiat, la majoria exerceixen per compte propi en consultes privades en les quals desenvolupen tasques assistencials. No obstant això, cal assenyalar una tendència a la progressiva implantació de l’exercici professional en entorns com la sanitat pública o concertada.
El que destaca de l’enquesta, a diferència de l’observat quant a metges i infermers, és que l’estat de salut dels psicòlegs és equivalent al de la població general del seu mateix nivell socio-econòmic i edat. I, encara que les condicions en les quals exerceixen el seu treball són millorables, no s’observa major de risc psicosocial i/o de síndrome de desgast professional (o burnout ). Majors nivells de malestar s’observen entre els qui estan començant la seva marxa professional o en els qui treballen per compte d’altri i estan subjectes a contractes precaris o inestables. L’estudi estima que el 21,8% dels psicòlegs estan en risc de desenvolupar problemes de salut mental, sent el risc alguna cosa superior en homes que en dones. Aquestes xifres són similars a les observades en metges, pediatres i/o odontòlegs.
Quant a la cura de si mateixos, la majoria refereix fer exercici físic amb regularitat, respectar les hores necessàries de somni i compta amb un metge de capçalera de referència. L’auto-administració de medicaments és superior a la de la població general (73,9% en psicòlegs vs. 54% població general del mateix nivell soci-econòmic i edat). Els medicaments consumits amb més freqüència sense prescripció o consell mèdic són les vitamines o minerals i/o els analgèssics. Tot i així, el consum diari de tabac és de 16,4% en les dones (enfront del 20,5% de la població general del seu mateix status i edat) i de 23,6% en homes, alguna cosa superior al dels homes en població general (21,5%). En tot cas, aquestes xifres són superiors a les observades en altres professionals de la salut.
Pel que fa al consum d’alcohol i drogues, un 8% presenta nivells de consum d’alcohol que poden afectar a la seva salut i el 54,9% reconeix haver pres alguna droga legal (benzodiacepinas) o il·legal (cànnabis, anfetaminas, estimulants o àcid, cocaïna i/o heroïna) en algun moment en la seva vida però només l’11,2 % reconeixia consum en els últims 30 dies (8,1% sedants i 4,3% cànnabis). Aquestes xifres no difereixen considerablement de l’observat en la població general del mateix nivell soci-econòmic i edat.
Per concloure, els resultats d’aquest estudi han de ser tinguts en compte a l’hora de dissenyar accions estratègiques encaminades a millorar les condicions de salut de dit col·lectiu però també haurien d’ajudar a conèixer quins factors fan que alguns indicadors relacionats amb la cura de si mateixos són millors que els d’altres professionals sanitaris.
Leave a Comment