93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Tenen alguns professionals un major risc de suïcidi? Anàlisi del fenomen i principals recomanacions

    Home Benestar Tenen alguns professionals un major risc de suïcidi? Anàlisi del fenomen i principals recomanacions
    NextPrevious
    Suïcidi - Clínica Galatea

    Tenen alguns professionals un major risc de suïcidi? Anàlisi del fenomen i principals recomanacions

    By Clínica Galatea | Benestar | 0 comment | 1 setembre, 2022 | 0

    El suïcidi és una conducta que pot ser deguda a diversos factors, tant individuals com contextuals. Pel que fa a la relació entre situació laboral i suïcidi, no només no tenir fenia augmenta el risc de suïcidi sinó, com citàvem a una revisió recent sobre el tema, també formar part de determinats grups professionals. A Espanya, les professions amb més taxes de suïcidi són les forces i cossos de seguretat de l’Estat i els professionals de la salut. Tot i això, en analitzar la situació a nivell mundial, a més d’aquests dos grups, s’observa un risc incrementat en professions tan dispars com personal de neteja o de la construcció, bombers, agricultors o grangers. Pel que fa als professionals de la salut, se sap que tenen un risc incrementat de metges, veterinaris, infermeres i dentistes, encara que també tècnics d’emergències o ambulàncies.

    Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable (ja sigui aguda o cronificada, ja al sé d’una depressió, o bé en situacions que desborden la capacitat de resolució i contenció del subjecte), el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental (de durada variable i que pot ser més o menys reflexiu), el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.

    Factors del suïcidi – Clínica Galatea

    Principals factors del risc de suïcidi

    Els principals factors relacionats amb el risc incrementat de suïcidi, associats a la professió, són:

    • L’accessibilitati coneixement de l’ús de mitjans potencialment letals.
    • Les reticències a demanar ajuda quan apareix un trastorn mental o una situació de sobrecàrrega o claudicació personal.
    • Determinades situacions altament exigents a nivell emocional que s’han d’afrontar de manera habitual a determinats àmbits laborals.
    • L’exposició freqüent a situacions traumàtiques (com les morts, siguin o no violentes), ja que el llindar d’atrevir-se a fer el pas suïcida disminueix.
    El suïcidi i les professions

    El suïcidi i les professions

    La sensació d’alienació laboral, associada a un baix grau d’autonomia i  de control sobre la pròpia feina així como la falta de reconeixement per la mateixa, pot contribuir, en qualsevol ocupació, al malestar associat a l’ entorn laboral. 

    Quant al risc incrementat observat en professionals amb menor nivell de capacitació professional, pot estar relacionat amb factors no estrictament ocupacionals sinó amb la precarietat socioeconòmica o la dificultat d’accés a atenció apropiada tant a nivell de salut mental com de recursos socials.

    D’altra banda, en ocupacions amb un alt nivell d’autoexigència, com és el cas dels professionals de la salut, el risc de suïcidi pot augmentar en situacions com la degradació de l’estatus jeràrquic o acadèmic o en estar immersos en processos disciplinaris o legals o altres circumstàncies que es viuen subjectivament com una minva de vàlua professional (errors, no consideració per part dels companys, etc.) a més del risc de pèrdua de la feina, especialment quan la feina és un aspecte nuclear de la identitat personal (o vocació) i es veu amenaçada per una raó o altra.

    Prevenció del risc de suïcidi

    Quant a la prevenció del suïcidi en professionals de la salut, alguns programes, especialment en països anglosaxons, han fomentat les mesures de prevenció universal o més generals. En la majoria d’aquest tipus d’intervencions, que poden tenir lloc en format presencial, telemàtic, o combinant tots dos, es coincideix a millorar les estratègies d’identificació de malestar psíquic, evitant la demora en la petició d’ajuda quan calgui, abordant l’estigma associat als trastorns mentals i promovent un abordatge proactiu pel que fa al malestar.

    La prevenció universal sol anar a càrrec de vegades d’institucions sanitàries o de les associacions professionals; altres vegades, de programes més amplis de prevenció del risc de suïcidi promoguts des de les autoritats sanitàries de cada país.

    Quant a la prevenció selectiva i indicada,és crucial que les persones d’aquests col·lectius professionals coneguin i disposin de recursos de fàcil accés (com els que ofereix la Fundació Galatea) on poder demanar ajuda quan sentin que han claudicat els mecanismes d’afrontament. I, una vegada que demanin ajuda o accedeixin a recursos de tractament especialitzat, és clau que els professionals que els atenen (generalment, amb competències en l’àmbit de la salut mental) sàpiguen identificar els que tenen més risc i que puguin elaborar un pla conjunt amb el pacient per abordar les situacions de més risc, pactant com demanar ajuda en situacions de crisi i també la limitació a l’accés de mitjans potencialment letals (en el cas dels professionals de la salut, l’accés a fàrmacs a les èpoques de més risc ).

    També cal parar atenció a la denominada «posvenció», és a dir, la intervenció psicològica (sovint, en format grupal) amb companys i companyes de la persona que ha mort per suïcidi o bé als familiars dels professionals de la salut que s’han suïcidat. Aquest tipus d’abordatge no només ajuda a l’elaboració del dol que aquest tipus de mort «diferent» activa, sinó que també pot contribuir a prevenir nous intents que podrien produir-se per imitació o contagi (allò que s’ha anomenat «efecte Werther»).  

    Clínica Galatea, Fundació Galatea, Malestar emocional, Professionals de la salut, Salut del metge, Salut dels psicòlegs, Trastorns mentals

    Related Post

    • La reflexió a la pràctica clínica

      Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió

      By Clínica Galatea | 0 comment

      En els darrers anys, s’ha anat consolidant l’aposta per generar espais de reflexió a la pràctica clínica quotidiana per a poder aturar-nos a dialogar sobre aspectes relacionats amb la nostra feina i que impacten, no només en nosaltres, sinó també en els pacients que atenem i en la resta d’actors involucrats al nostre dia a dia, de manera més o menys explícita.

    • Mentalització - Mentalización- Clínica Galatea

      Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La mentalització és la capacitat de donar sentit a la conducta pròpia i de l’altre a través de tenir en compte els estats mentals de les persones (conjunt de pensaments, creences, emocions, desitjos, intencions…). Anthony Bateman, un dels principals impulsors de la teoria, la defineix com: “veure’m a mi mateix des de fora i veure a l’altre des de dins”. Ens permet tenir una percepció de nosaltres mateixos, del nostre self, com un agent propi que decideix en base als seus estats mentals.

    • trastornos mentales - Clínica Galatea

      Dilemes relacionats amb la identitat personal quan el professional de la salut té un trastorn mental

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La identitat dels professionals de la salut pivota, en gran mesura, sobre la seva professió. Per dir-ho d’alguna manera, és una de les senyes de reconeixement propi i aliè. Fins al punt que, en molts casos, és l’última cosa que abandonen quan claudiquen en altres àrees vitals. El 2016, tres investigadors britànics, Jenna Richards, Sue Holttum i Neil Springham, van publicar un article (How Do “Mental Health Professionals” Who Are Also or Have Been “MentalHealth Service Users” Construct Their Identities) en què analitzaven els discursos de deu professionals de la salut que havien requerit ser atesos en serveis de salut mental, i com aquesta experiència afectava la construcció de la seva identitat. Hi havia diverses formes en què aquesta vivència impactava en el concepte que tenien de si mateixos. Tot i així, el denominador comú era la dificultat d’integrar, sense dissonàncies, la identitat com a “professional” i com a “pacient”. És a dir, sembla inconciliable ser, alhora, un bon professional de la salut i estar malalt; en aquest cas, tenir un trastorn mental…

    • Juan José Dapueto - Bienpro Chile - Covid19

      El programa BIENPRO per a metges durant la pandèmia per COVID-19: l’experiència uruguaiana

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Ens va preocupar especialment la situació d’aquells metges i metgesses que havien quedat aïllats per l’autoconfinament. Temíem que aquesta situació, sumat a l’estrès laboral, pogués conduir a conductes suïcides. Per això vàrem ser més proactius en els seguiments, especialment a partir de comunicacions confidencials de companys de treball dels col·legues en risc.

    • Cuidar al cuidador

      Un nou paradigma? La cura del cuidador durant i després de la COVID-19

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Pel que fa a la cura dels cuidadors, en concret, dels professionals de la salut, els doctors Jo Shapiro i Timothy B. McDonald suggereixen algunes recomanacions, que afecten també als equips assistencials, a les institucions sanitàries i a la gestió pública i privada de les mateixes.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022
    • VI Jornades Tècniques PAIMM (Còrdova): compartint experiències clíniques sobre l’atenció a metges amb problemes de salut mental 30 setembre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea