Avui entrevistem a Silvia G. Bentolila, mèdica psiquiatra i sanitarista-MG en Gestió de Serveis de Salut Mental. Forma part del Regional de Resposta davant d’Emergències Sanitàries de OPS / OMS a Argentina. És també docent universitària a la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires. Des de fa anys, coordina el Programa d’Atenció al Metge Malalt de Buenos Aires, Districte III i l’AMEC. Col·labora habitualment amb l’Organització Panamericana de la Salut-OMS.
En primer lloc, quin és la situació epidemiològica de la SARS-CoV-2 a l’Argentina ara mateix?
Al nostre país es va decretar l’Aïllament Preventiu Obligatori el 20 de març, una mesura molt encertada per reduir la propagació de virus i el risc de tenir un pic que desbordés la capacitat de resposta del Sistema de Salut. Més tot i considerar que en el Con Sud coincidiria amb el de grip hivernal. A la data això s’ha aconseguit. Avui dia, es manté també l’àmplia capacitat operativa de sistema sanitari disponible. A més, recentment hem rebut la promissòria notícia de comptar amb el nou test “NEOKIT-COVID-19”, un desenvolupament nacional que permet detectar a nivell molecular el nou coronavirus i obtenir resultats en menys de 2 hores. Fins aquest moment, al país s’han registrat al voltant de 8.000 persones contagiades.
És important comentar, per als qui no coneixen la República Argentina, que aquesta es compon de províncies i regions amb característiques sociodemogràfiques molt diverses. Algunes, com la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (C.A.B.A.) o l’àrea metropolitana, amb una gran densitat de població, on les mesures van haver de ser molt estrictes i altres on ni tan sols s’han registrat casos. Aquestes últimes, en haver-se limitat la circulació dins del país, actualment tenen un funcionament intern proper al que és habitual. Les grans urbs són les que encara mantenen normes molt estrictes i selectives de mobilitat, especialment pel problemàtic que resulta el distanciament físic en els mitjans de transport públic, tot i que s’han posat en marxa protocols de bioseguretat. Per exemple, a la C.A.B.A. l’ús de “barbijo” o mascareta personal és absolutament obligatori: ningú pot sortir de casa, ni per fer una compra d’aliments a metres del seu domicili, sense “barbijo”.
A les principals capitals provincials i localitats populoses, ens trobem en una etapa o fase de reobertura de nous tipus de negocis, a més dels considerats essencials, que mai van deixar de funcionar. A la qual se sumen les sortides dels nens i nenes, que són molt necessàries, ja que l’educació en la seva totalitat, escola i universitats, està funcionant de manera virtual o remota.
Vostè és integrant de l’equip que impulsa el Pla d’Acció Nacional de Resposta en Salut Mental i Suport Psicosocial enfront d’Emergències i Desastres, engegat arran de la pandèmia per SARS-COV-2 pel Ministeri de Salut d’Argentina. En què consisteix?
Des del dia 13 de març, el doctor Hugo Barrionuevo, director de la Direcció Nacional de Salut Mental i Addiccions del Ministeri de Salut de la Nació, em va convocar per col·laborar en la direcció al seu càrrec, donada la meva experiència en l’abordatge de salut mental i suport psicosocial en emergències i desastres. Es feia imperiós, a la llum dels esdeveniments i l’esdevenir de la pandèmia, i tenint en compte totes les recomanacions dels organismes internacionals al respecte, que es posessin en marxa accions específiques per enfrontar l’impacte potencial de la pandèmia a la salut mental de la població. I al seu torn, era important fer arribar a la ciutadania que bona part de l’èxit de la prevenció dependria del seu comportament. Entre moltes altres qüestions, una cosa que aquesta pandèmia ha posat de manifest és la necessitat de la importància de l’educació en salut, tant a nivell individual com col·lectiu.
Està àmpliament documentat que, en situacions d’emergències o desastres, l’eficàcia de la resposta depèn que sigui coordinada i organitzada, i per això és crucial l’acció de govern. La Direcció de Salut Mental i Addiccions de la Nació va convocar, a través del Consell Federal de Salut Mental, tots els directors provincials i el Consell Consultiu de Salut Mental, en el qual estan representats organismes de drets humans i associacions, incloses, òbviament, les de familiars i usuaris de serveis de salut mental, així com d’altres organitzacions.
Ràpidament es va posar en marxa un pla d’acció per a la construcció d’una xarxa nacional de resposta de salut mental i suport psicosocial davant emergències i desastres (SMAPS / COVID-19). Aquesta xarxa es va alinear amb els plantejaments de la Gestió Integral per a la Reducció de Riscos de Desastres i va fer seu el lema “Sense salut mental no hi ha salut”.
Les primeres accions van incloure: 1) elaboració de recomanacions i directrius per a la cura dels diferents grups de risc; 2) capacitacions ràpides a integrants de primera línia de resposta des de la plataforma de telesalut del Ministeri de Salut de la Nació; 3) desenvolupament d’estratègies per a la promoció de l’autocura i la prevenció d’addiccions i suïcidi per als integrants d’equips de salut, en especial, els de primera línia de resposta (treballadors de la salut, forces de seguretat, policia federal, bombers i socorristes), incloent iniciatives com el dispositiu “botó vermell de salut mental” per als equips d’UCI, i 4) entrenament dels equips de salut mental en primera ajuda psicològica per a la població general i en estratègies de cura d’equips per donar suport als treballadors de les unitats de resposta.
Davant les necessitats que van sorgir a partir de l’aïllament preventiu obligatori, la Direcció Nacional de Salut Mental i Addiccions va impulsar i va avalar amb recomanacions la continuïtat dels tractaments per mitjans remots, amb autorització per a la cobertura dels prepagaments. També es va elaborar una resolució ministerial per a la utilització de recepta digital per psicofàrmacs. Els materials audiovisuals d’autoajuda per a professionals es van oferir amb accés lliure a la pàgina de l’Aula Virtual del Ministeri de la Salut.
La complexitat i diversitat de les mesures preses i l’impacte potencial dels efectes de la pandèmia a mig-llarg termini van definir la necessitat de comptar amb un Pla Nacional de Salut Mental i Suport Psicosocial enfront d’Emergències i Desastres. Aquesta estratègia, avalada pel doctor Barrionuevo, segueix les directrius del marc de Sendai, al qual l’Argentina es va adherir el 2015, i compta amb un sistema únic de registre a nivell nacional que permet el seguiment i avaluació estreta en el temps de l’efectivitat de l’esmentat projecte.
Quins són els principals grups de risc psicosocial durant aquesta pandèmia? Quines intervencions específiques s’han desenvolupat per a ells?
Dins el Pla abans esmentat, s’han considerat com a poblacions en risc a:
- Equips de salut.
- Personal de las forces de seguretat, defensa civil, bombers.
- Personal que treballa en la producció de bens crítics.
- Població general en aïllament preventiu obligatori.
- Persones en tractament per problemes de salut mental.
- Persones internades per problemes de salut mental.
- Persones internades per COVID-19 i familiars.
- Persones en situació de tancament.
- Persones en situació de vulnerabilitat d’allotjament.
Per a tots ells es van desenvolupar recomanacions, directrius i entrenaments específics.
La Xarxa Nacional de Resposta en Salut Mental i Suport Psicosocial enfront d’Emergències i Desastres, ja s’havia activat amb anterioritat? Quina experiència es tenia en l’àmbit de les emergències a l’Argentina?
La Xarxa Nacional de Resposta a SMAPS no havia estat activada amb anterioritat. Però sí que existeix un antecedent. L’any 2005, va ser creada la Xarxa Provincial de Salut Mental en Incident Crític de la Província de Buenos Aires, dependent de la Direcció Provincial d’Emergències Sanitàries. La vam fundar un petit grup de professionals de la salut mental, que vam dissenyar i implementar un pla a petició del Ministeri de Salut de la Província de Buenos Aires. En aquests quinze anys, porta realitzades un centenar d’intervencions en situacions d’emergències complexes i desastres. Amb l’objectiu d’anar de conformant una xarxa de resposta, es van dur a terme milers de capacitacions al llarg a llarg de la província de Buenos Aires (la més gran i populosa de l’Argentina), per tal que els qui estan en la primera línia de resposta tinguin eines bàsiques per a la cura i autocura de la salut mental.
Quan era coordinadora de la xarxa, pels volts de l’any 2009, vam ser convocats per l’Organització Panamericana de la Salut per dissenyar una intervenció en ocasió de la Pandèmia H1N1. Recordaran que l’Argentina va ser un dels països més afectats llavors; de fet, es van tancar els llocs públics i fins es van haver de suspendre les classes i el transport públic.
Vam portar a terme un pla per treballar amb els equips de salut dels grans hospitals que van ser referència durant aquesta pandèmia. Les lliçons apreses en aquesta oportunitat van resultar un inavaluable aprenentatge. Les estratègies per reduir l’impacte de l’estrès tant a nivell individual com en la conflictiva interna dels equips de treball, les pautes de descans, el contacte amb la família, la necessitat d’una comunicació intrainstitucional clara i transparent, van ser claus a l’hora de donar alleugeriment als integrants dels equips de salut amb els que vam dur a terme la intervenció. Vam dissenyar, en aquesta oportunitat, una “Enquesta de reaccions esperables”, per mesurar la resposta de l’estrès agut, que va resultar de gran utilitat. Podem afirmar que els resultats obtinguts de la intervenció estan en absoluta consonància amb les recomanacions que proposen actualment la IASC i OPS / OMS per cuidar els treballadors sanitaris. D’aquí la importància, per als qui ens dediquem a l’atenció a la salut mental dels professionals de la salut, de desenvolupar estratègies preventives durant períodes de més calma que ens capacitin per estar millor preparats en els moments crítics.
I, en concret, el Programa d’Atenció al Metge Malalt que dirigeix al Col·legi de Metges de Buenos Aires, Districte III, quines accions ha posat en marxa arran de la pandèmia?
Al nostre programa hem activat l’assistència remota per seguir atenent als qui ja estaven sota tractament. Es va reforçar l’estratègia de promoció de l’autocura amb la difusió de material per als serveis de guàrdia, així com amb conferències online, seguint la idea de dotar els professionals d’eines per a la detecció automàtica d’indicadors de malestar previs al desencadenament de patologia o patiments que els permetessin demanar ajuda si les estratègies d’afrontament claudicaven. Això no obstant, encara no s’ha apreciat un increment significatiu de la demanda.
Al començament de març, abans que arribés el primer pacient a l’Argentina, es va realitzar una enquesta per avaluar globalment la salut mental dels matriculats. Ens serà de gran utilitat per mesurar l’impacte de la pandèmia, a posteriori.
Sempre és important valorar les disposicions prèvies del pacient (per exemple, si hi ha un document de voluntats anticipades), per prendre-les en consideració quan no es contraposin amb les directrius “tècnic-ètiques” que requereix una situació d’excepcionalitat com l’actual. Per exemple, en un DVA podria haver uns supòsits d’exclusió d’UCI determinats pel pacient i altres supòsits en els quals estaria disposat a entrar en UCI, però la conjuntura actual podria obligar que, tot i consentint el pacient, fos exclòs de l’UCI (situació oposada a l’habitual). A més, totes les decisions mèdiques sempre hauran de ser comunicades i discutides amb la família.
Sempre és important valorar les disposicions prèvies del pacient (per exemple, si hi ha un document de voluntats anticipades), per prendre-les en consideració quan no es contraposin amb les directrius “tècnic-ètiques” que requereix una situació d’excepcionalitat com l’actual. Per exemple, en un DVA podria haver uns supòsits d’exclusió d’UCI determinats pel pacient i altres supòsits en els quals estaria disposat a entrar en UCI, però la conjuntura actual podria obligar que, tot i consentint el pacient, fos exclòs de l’UCI (situació oposada a l’habitual). A més, totes les decisions mèdiques sempre hauran de ser comunicades i discutides amb la família.
Tot i que els professionals de la salut de primera línia de diversos llocs del món s’estan enfrontant a situacions similars, creu que hi ha peculiaritats pròpies de cada país en l’estil d’afrontament? Si és afirmatiu, què podria dir respecte a l’Argentina?
Si bé podríem dir que no hi ha grans diferències en l’estil d’afrontament, hi ha una problemàtica amb la qual han de lluitar els nostres professionals de la salut, que és la multi o poliocupació. És freqüent que les seves tasques les realitzin en diversos llocs. Aquest factor incrementa el risc de contagi, tant per haver-se de desplaçar, recorrent moltes vegades importants distàncies, com per entrar i sortir de diferents institucions de salut en un mateix dia.
Leave a Comment