93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

La pandèmia per SARS-CoV-2: impacte en la prevenció del suïcidi

    Home Coronavirus La pandèmia per SARS-CoV-2: impacte en la prevenció del suïcidi
    NextPrevious
    Andoni Anseán - Clínica Galatea

    La pandèmia per SARS-CoV-2: impacte en la prevenció del suïcidi

    By Clínica Galatea | Coronavirus, Entrevista, Sin categoría | 0 comment | 27 maig, 2020 | 0

    Avui entrevistem Andoni Anseán, psicòleg, director del Màster de Gestió Clínica i Sanitària en Salut Mental i del Màster en Prevenció del Suïcidi de la Universitat Pablo de Olavide. La seva carrera professional sempre ha estat lligada a la gestió sanitària (tant pública com privada) en salut mental, a la gerència d’hospitals psiquiàtrics i a la prevenció del suïcidi. En l’actualitat és el president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi i de la Societat Espanyola de Suïcidologia. És també el representant nacional a Espanya de la International Association of Suicide Prevention (IASP).

    Quina és la situació actual quant a la prevenció del suïcidi a Espanya?

    A nivell de govern central, no hi ha cap pla o estratègia. Des de fa anys venim reclamant almenys una estratègia de prevenció del suïcidi en el SNS, a l’igual que existeix per a molts altres problemes de salut. Lamentablement, la prevenció del suïcidi no ha estat mai una prioritat política, social, sanitària o informativa, el que fa que no sigui una preocupació global.

    Pel que fa a les comunitats autònomes, la situació actual és desigual. Algunes posseeixen plans o estratègies específiques (C. Valenciana, Galícia, País Basc, Castella-la Manxa, la Rioja, Illes Balears –aquesta última, en elaboració). D’altres posseeixen programes o processos sanitaris específics (Catalunya, Astúries, Navarra, Castella i Lleó). Mentre que d’altres inclouen la prevenció del suïcidi als plans de salut mental (Andalusia, Comunitat de Madrid, Extremadura, Illes Canàries, Regió de Múrcia, Cantàbria). En el cas d’Aragó, desconeixem per què, la prevenció del suïcidi no consta en cap planificació.

    I les perspectives de futur?

    Incertes. El pacte de govern entre Unides Podem i el PSOE (punt 2.2.12) inclou l’elaboració d’una estratègia de prevenció, però ja sabem que això no vol dir que s’hagi de fer (a més, sembla que està integrat en l’estratègia de salut mental de l’SNS). S’inclou també un telèfon d’ajuda específic. Pel que fa a les CC.AA., segurament vagin avançant en el desenvolupament de polítiques preventives i accions d’abordatge de la conducta suïcida. Probablement, la crisi que s’acosta, amb les seves previsibles greus conseqüències en la salut mental i el risc suïcida de la població, serveixi d’infaust estímul.

    Què se sap de l’impacte de situacions d’emergència, com la pandèmia actual, en el risc de suïcidi?

    Molt poc. No hem viscut mai una pandèmia com l’actual, al menys pel que fa al seu abordatge, amb restriccions a la població que no s’han aplicat ni en situacions de guerra. En tot cas, no ens preocupen tant els efectes del confinament (pot consultar-se, per exemple, https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30460-8/fulltext), que fins i tot pot ser que redueixi les morts per suïcidi, ateses les restriccions de moviments de la població, sinó les conseqüències de la crisi econòmica produïda per la limitació de l’activitat laboral i econòmica, que comentarem més endavant.

    La gent gran s’ha vist exposada a situacions molt difícils durant la pandèmia. Se sap, a més, que el risc de suïcidi consumat és més gran en aquest grup d’edat. Disposem d’informació concreta sobre aquest aspecte?

    A Espanya es produeixen més suïcidis de persones grans dels que podem pensar. Gairebé mil a partir dels 70 anys. Fins i tot no és estrany registrar algun suïcidi en persones majors de 100 anys. Els homes més grans poden arribar a multiplicar per 7 el risc de suïcidi respecte als més joves. En dones, per 3.

    Com a president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi, quines activitats s’han organitzat arran de la pandèmia?

    Estem molt centrats en valorar els efectes tant del confinament com de la crisi econòmica, que comencem a viure, en la conducta suïcida (ideació, intents i suïcidis). Lamentablement, no disposem encara d’informació al respecte al nostre medi, tot i que comença a haver-hi dades a nivell internacional. Caldria començar a realitzar investigacions a Espanya.

    També intentem aportar el nostre granet de sorra a la sensibilització dels mitjans de comunicació, de les institucions i poders públics i de la societat, en general, perquè Espanya deixi de donar l’esquena a un problema històricament ocult i ignorat.

    Seguim formant també els professionals dels serveis de salut autonòmics i professionals de la pràctica privada, bé a través dels nostres cursos i del Màster en Prevenció del Suïcidi, bé a través de les nostres publicacions.

    La previsible crisi econòmica que s’ha desencadenat arran de la pandèmia i que impressiona de no ser autolimitada, quin impacte creu que pot tenir en la salut mental?

    Ja hi ha evidències de l’impacte que la crisi del coronavirus està tenint en la salut mental de les poblacions, en l’augment del trastorn per estrès posttraumàtic, depressió i ansietat (veure, per exemple: https://journals.sagepub.com/doi/full /10.1177/0020764020915212).

    I, en concret, pel que fa al suïcidi, quines lliçons es poden extreure de les conseqüències de la gran recessió que es va desencadenar l’any 2008?

    És molt aviat per extreure conseqüències perquè la crisi que s’acosta està en un moment molt embrionari, però segurament d’ella aprendrem allò que des de totes les instàncies es ve recordant des de fa dècades: que la salut també ho és mental, que no hi ha salut sense salut mental. De fet, estem convençuts que l’epidèmia del futur no és un virus: se’n diu depressió. I que de depressió també es mor: se’n diu suïcidi. Tenir això en compte pot salvar moltes vides en el futur.

    De crisis anteriors, com la de l’any 2008, sabem, per exemple, que un augment de l’1 % en les taxes d’atur comporta un augment de l’0,8 % en les taxes de suïcidi. A Espanya, en edats compreses entre els 40 i els 59 anys, el 2007 es van registrar 1.036 suïcidis. L’any 2014 van ser 1.611. Crisi, atur i suïcidis, estan, per tant, relacionats, tot i que encara no sabem com evolucionaran aquestes xifres en el futur.

    Tenint en compte l’evidència disponible fins a la data, quines recomanacions faria de cara a la prevenció del suïcidi en aquest nou escenari a curt i mitjà-llarg termini?

    Prendre’s seriosament la prevenció i abordatge de la conducta suïcida (en tots els àmbits, no només en el sanitari, sinó també en l’educatiu, social, policial, etc.), elaborar plans preventius, incorporar l’avaluació i detecció del risc, crear protocols d’abordatge i intervenció, fer seguiment de persones en risc, donar suport a les famílies, millorar la investigació i la vigilància epidemiològica, limitar l’accés a mitjans letals o atendre els supervivents, entre moltes altres accions.

    Els professionals de la salut de l’SNS encara han d’estar més conscienciats de la magnitud i impacte de la conducta suïcida en les consultes d’atenció primària, urgències i ingressos hospitalaris. Cal optimitzar la capacitació i els processos assistencials de detecció i abordatge del risc suïcida (també en situacions d’emergència) i de millorar la coordinació entre tots els agents de prevenció.

    El suport psicològic a les persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi és clau des del mateix moment en què es produeix la mort, quan els professionals de primera intervenció (sanitaris, judicials, policials i bombers) tenen un paper clau que s’hauria de mantenir després en els diferents nivells d’assistència sanitària.

    Caldrà, per tant, reforçar l’atenció en salut mental. No només els recursos especialitzats sinó també els d’Atenció Primària (per exemple, amb l’augment de la presència en els equips assistencials de psicòlegs clínics).

    I, pel que fa a la prevenció del suïcidi en els professionals de la salut, què proposaria?

    Ja es comencen a conèixer les conseqüències de l’epidèmia en la salut mental dels professionals sanitaris. De fet, una recent investigació espanyola sobre una selecció de 61 estudis internacionals (https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.02.20048892v1) troba les següents prevalences agrupades: ansietat, el 45 %; depressió, el 38 %; trastorn d’estrès agut, el 31 %; esgotament, 29 % i trastorn d’estrès posttraumàtic, 19 %.

    No obstant això, encara sabem poc sobre la incidència i prevalença de la conducta suïcida en els professionals de la salut (no ja respecte a l’epidèmia, sinó en general), si bé un dels factors de risc és l’accessibilitat al mitjà letal (accessibilitat no només física –per exemple, a anestèsics o psicofàrmacs– sinó també de coneixement i experiència respecte a aquests mitjans). Caldria fer investigacions als serveis d’assistència a professionals mèdics per conèixer bé les característiques d’aquests professionals i definir accions de prevenció en base als seus factors de risc.

    En tot cas, cal reforçar aquests serveis i estendre’ls a tots els professionals sanitari, no només facultatius. La iniciativa de la Fundació Galatea, amb el patrocini de la Fundació La Caixa, és un bon exemple d’això: https://obrasociallacaixa.org/es/cuidar-a-quienes-nos-cuidan.

    Andoni Anseá, coronavirus, covid-19, suicidi

    Related Post

    • Consum d’alcohol durant la COVID-19: què en sabem?

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Entrevistem el doctor Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS, sobre el consum d’alcohol durant la Covid-19.

    • Mari Pau González

      Resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19: l’altra cara de la moneda

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Entrevistem la Maria Pau González (Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Màster en Psicologia de la Salut. Màster en lideratge i coaching organitzatiu. Experta en salut, treball i organitzacions. Coordinadora de l’àrea de promoció de la salut i prevenció de la Fundació Galatea) sobre la resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19.

    • doctor Luis Botella - duelo coronavirus dolcovid-19 - clínica galatea

      Professionals de la salut i processos de dol durant la pandèmia per SARS-CoV-2

      By Clínica Galatea | 0 comment

      El dol es defineix com la resposta a una pèrdua. La pèrdua no és sempre ni exclusivament una mort, si bé aquesta sol ser un dels esdeveniments vitals que major intensitat de dol provoca, justament per la seva inevitabilitat i irreversibilitat i per la invalidació que genera.

    • Luis Pintor Clínica Galatea

      Dilemes ètics en la pandèmia pel virus SARS-CoV-2: una perspectiva assistencial

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Per diversos motius: molta necessitat de suport als equips de metges de primera línia, gran complexitat en el maneig de les interaccions dels nostres fàrmacs amb el tractament anti-COVID i demandes freqüents per diagnosticar i tractar trastorns mentals orgànics, com el delirium, que sol ser més greu i perllongat en pacients COVID-19 grans.

    • Toni Ramos Quiroga Clínica Galatea - Teleasistencia salud mental coronavirus

      Teleassistència en salut mental durant l’epidèmia per SARS-CoV-2: una oportunitat per seguir cuidant durant el confinament

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Pel que fa al personal de l’hospital, hem observat quadres d’ansietat i depressius de tipus adaptatiu. Moltes situacions estan relacionades amb les noves tasques que han hagut d’assumir per la situació actual, com estar a l’UCI o en àrees assistencials alienes a la seva especialització.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • 25è Congrés de la Societat Espanyola de Patologia Dual: la perspectiva galatea sobre la prevenció i tractament d’addiccions en estudiants de professions sanitàries 31 maig, 2023
    • 12 de maig, Dia Internacional de les Infermeres: la importància de l’auto-cura 12 maig, 2023
    • Què sabem dels efectes dels cannabinoides a les funcions cognitives? 8 maig, 2023
    • Agressions a professionals sanitaris: tolerància zero 29 març, 2023
    • La Fundació Galatea rep la placa Josep Trueta 2023 al mèrit sanitari 24 febrer, 2023

    Temes tractats

    Addiccions agressions Alcoholisme cannabinoides Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea