93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Què sabem dels efectes dels cannabinoides a les funcions cognitives?

    Home adiccions Què sabem dels efectes dels cannabinoides a les funcions cognitives?
    NextPrevious
    Lara Grau - Clínica Galatea - cannabinoides

    Què sabem dels efectes dels cannabinoides a les funcions cognitives?

    By Clínica Galatea | adiccions, Entrevista | Comments are Closed | 8 maig, 2023 | 1

    Entrevistem avui la doctora Lara Grau, psiquiatre, coordinadora de la Secció d’Adicions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. A nivell científic ha participat com a investigadora col·laboradora en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i consta com a autora a més de 80 articles, i amb més de 20 capítols de llibre, principalment en l’àmbit de les addiccions i la patologia dual. Forma part de l´equip interdisciplinari d´assistència ambulatòria de la Clínica Galatea.

    Actualment, és membre del comitè executiu de la Societat Espanyola de Patologia Dual i col·labora activament en el comitè científic i organitzador de les diferents jornades i congressos nacionals i internacionals de patologia dual celebrats a Espanya entre el 2008 i l’actualitat. També ha participat com a moderadora i ponent de simposis en congressos nacionals i internacionals sobre addiccions i patologia dual, així com en congressos relacionats amb la psiquiatria legal.

    Què són els cannabinoides?

    Els cannabinoides són substàncies químiques que s’enllacen amb els receptors cannabinoides del cos i del cervell. Els receptors cannabinoides són dos. El CB1 està principalment al sistema nerviós central (SNC), encara que també es poden trobar als adipòcits, fetge, pulmons, musculatura llisa, tracte gastrointestinal, cèl·lules pancreàtiques, endoteli vascular i òrgans reproductius. El CB2 està principalment a la perifèria, a les cèl·lules del sistema immunitari (macròfags, neutròfils, monòcits, limfòcits B, limfòcits T i cèl·lules microglials), encara que també al SNC en astròcits i en cèl·lules microglials.

    Els fitocannabinoides són substàncies que apareixen a la natura, a la planta Cannabis Sativa. S’han descrit aproximadament 140 fitocannabinoides, entre els quals destaquen el tetrahidrocannabinol (THC), el cannabidiol (CBD) i el cannabinol (CBN).

    Quins cannabinoides es consumeixen habitualment i com?

    El cànnabis que es consumeix habitualment és marihuana, haixix o oli d’haixix. La marihuana s’obté de les parts esmicolades i seques de les fulles, tiges i flors de la planta Cannabis Sativa; l’haixix és la resina seca de flors de plantes femella, i l’oli d’haixix és l’extracte orgànic de l’haixix.

    El cànnabis es pot consumir de diferents maneres. Principalment el cànnabis es fuma, en forma de cigarrets anomenats “porros”, aconseguint un efecte gairebé immediat. El cànnabis també es pot inhalar, ja que es pot vaporitzar; així s’evita el fum i no és irritant. També es pot consumir en forma d’infusió, que és com preparar un te, però amb aigua bullint durant més d’una hora. També es pot menjar, afegint el cànnabis a productes com galetes, magdalenes o pastissos. Finalment, alguns usuaris de cànnabis maceren el cànnabis amb alcohol, per exemple, afegint marihuana a vodka i deixant-lo reposar durant una setmana, i posteriorment filtren la solució i la beuen.

    Quins cannabinoides produeixen deteriorament cognitiu?

    La literatura científica ha demostrat que el cannabinoide més associat a deteriorament cognitiu és el tetrahidrocannabinol o cànnabis (THC). El grau i la durada del deteriorament es relacionen amb l’edat d’inici de l’ús de la substància a la quantitat consumida i també amb la durada del consum, ja que s’ha demostrat que consums de més de 15 anys de durada comporten alteracions cognitives permanents.

    El consum agut de cànnabis (THC) provoca un dèficit cognitiu caracteritzat per dèficit d’atenció, alteració a la memòria recent ia la de reconeixement, a la percepció, a la concentració, al càlcul aritmètic ia les estratègies de planificació i organització. Aquestes alteracions solen remetre de manera espontània després de l’abandó del consum agut de cànnabis.

    Les persones amb consum crònic de cànnabis pateixen un minvament en les funcions cognitives correlatives a canvis estructurals i funcionals permanents al cervell, especialment a l’hipocamp i regió frontal, que participa en funcions executives (memòria, aprenentatge i control impulsos). Les funcions cognitives alterades en el consum crònic són, principalment, el dèficit de memòria recent i memòria verbal, dèficits d’atenció, dèficit en la fixació de conceptes, alteració de l’activitat cerebel·losa que provoca alteracions en la coordinació, apatia, indiferència i disminució del coeficient intel·lectual. Es desconeix si les alteracions cognitives provocades per un consum crònic de cànnabis són reversibles en cas d’abandonament del consum.

    Quèen sabem, en canvi, del’impacte d’altres cannabinoides como el cannabidiola les funcions cognitives?

    Diversos estudis demostren que el cannabidiol té un efecte neuroprotector i contribueix a la neurogènesi. Així, el cannabidiol redueix el mal de les funcions cognitives causades per l’edat, el trauma i l’addicció.

    Aquest efecte beneficiós del cannabidiol podria ajudar persones que han patit vivències traumàtiques i han desenvolupat un trastorn d’estrès posttraumàtic, ja que redueix l’ansietat i els símptomes associats a l’estrès emocional i facilita l’eliminació de records traumàtics o que provoquen por. També pot ajudar persones amb trastorn per consum de substàncies, ja que atenua l’efecte plaent de les drogues addictives en debilitar els records plaents i reduir el craving a les substàncies. També ha demostrat utilitat en persones amb deteriorament cognitiu propi de l’edat o en persones amb demència.

    Existeix, per tant, un potencial efecte protector del cannabidiol sobre els efectes negatius del cànnabis a nivell cognitiu?

    El CBD pot tenir una capacitat moduladora dels efectes del THC, però no hi ha dades concloents sobre la capacitat del cannabidiol per atenuar la intoxicació que produeix el THC. Diversos estudis conclouen que només quan hi ha una alta proporció de CBD respecte a THC, el CBD té un efecte atenuant, mentre que en proporcions equivalents o baixes de CBD respecte a THC, el CBD té un efecte potenciador.

    Al revisar l’evidència científica disponible per recolzar o refutar la idea que la presència de cannabidiol és beneficiosa i que pot ser un efecte protector contra el THC, es veu que, al 2013, Englund i col·laboradors van objectivar que el cannabidiol provoca efectes protectors davant del THC a la paranoia i al deteriorament de la memòria. Els pacients que van rebre cannabidiol van presentar menys símptomes psicòtics. A més, la memòria episòdica estava més deteriorada en pacients que van rebre THC en comparació als que van rebre cannabidiol. D’altra banda, el 2018, Morgan i col·laboradors, van observar que el cannabidiol va reduir els símptomes psicòtics en comparació al THC, únicament en els consumidors ocasionals i que no hi va haver efecte protector del cannabidiol a la memòria, ja que la suma de CBD i THC va produir el mateix deteriorament de la memòria que el THC només.

    Si hagués de donar un missatge en aquest sentit pel que fa als efectes del consum de cannabinoides a la població general, quin seria?

    Com s’ha descrit prèviament, hi ha múltiples cannabinoides. Els principals són el tetrahidrocannabidiol (THC) i cannabidiol (CBD). El THC és el cannabinoide responsable dels efectes psicoactius i produeix, de vegades, símptomes psicòtics i, com hem comentat, alteracions en les funcions cognitives. En canvi, el cannabidiol és un cannabinoide que pot produir efectes beneficiosos i que s’ha fet servir amb finalitats terapèutiques.

    S’ha descrit que el THC produeix deteriorament cognitiu en pacients consumidors que inicien el consum a l’adolescència i que consumeixen durant un temps prolongat, amb consums de més de 15 anys de durada. Les principals alteracions cognitives descrites després del consum crònic de cànnabis són dèficit de memòria recent i memòria verbal, dèficits d’atenció, dèficit en la fixació de conceptes, alteracions en la coordinació per afectació del cerebel, i una “síndrome apato-abúlic”, que es pot definir com un quadre clínic de desmotivació en què predominen l’apatia i la indiferència.

    Tot i això, el CBD, pel seu efecte neuroprotector, pot considerar-se una substància amb potencialitat terapèutica, en millorar les alteracions cognitives, els símptomes psicòtics, i tenir efecte ansiolític.

    Addiccions, cannabinoides, Tractament

    Related Post

    • Evolució del consum de substàncies en les darreres dècades: una retrospectiva basada en l’evidència i en l’experiència clínica

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Entrevistem Marta Torrens Mélich Marta Torrens és metgessa especialista en Psiquiatria, directora emèrita d’Addiccions de l’Hospital del Mar a Barcelona i ​​catedràtica de Psiquiatria de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de VicRead more

    • Constanza Daigre Blanco, doctora en Psiquiatria i Psicologia Clínica | Clínica Galatea

      La importància de les relacions significatives en l’abordatge de les addiccions: l’enfocament sistèmic

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Entrevistem Constanza Daigre Blanco, doctora en Psiquiatria i Psicologia Clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), psicoterapeuta del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de l’UAB. Té una àmplia experiència en l’abordatge psicoterapèutic individual i grupal a pacients amb addiccions, especialment a l’àmbit de la sanitat pública. A més, ha dirigit diverses tesis doctorals, ha participat en diversos projectes de recerca competitius i manté una activitat prolífica de publicació científica en l’àmbit de les addiccions. Realitza les pràctiques del Màster oficial en Psicologia General Sanitària a la Clínica Galatea.

    • Helen Dolengevich Segal - Entrevista Clínica Galatea

      Noves drogues psicoactives i patrons de consum: hi han hagut canvis abans i durant la pandèmia per COVID-19?

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      tra responsable del Programa de Patologia Dual de l’Hospital Universitari d’Henares (Madrid). Editora i coordinadora del llibre “Nuevas Drogas Psicoactivas” (Entheos, 2015). Ha publicat diversos articles científics tant nacionals com internacionals, així com capítols de llibres, i ha impartit ponències i comunicacions en congressos especialitzats en trastorns mentals, incloent les addiccions, a nivell nacional i internacional, principalment sobre la temàtica de les noves drogues psicoactives i el chemsex.

    • Consum d’alcohol durant la COVID-19: què en sabem?

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Entrevistem el doctor Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS, sobre el consum d’alcohol durant la Covid-19.

    • Pot una persona addicta tornar a consumir “de manera controlada”?

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      L’addicció és una malaltia crònica i recidivant Un dels debats més freqüents en l’àmbit de les addiccions gira entorn d’una pregunta aparentment simple: pot una persona amb antecedents d’addicció tornar a consumir substàncies de maneraRead more

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Pot una persona addicta tornar a consumir “de manera controlada”? 20 juliol, 2026
    • Flexibilitat psicològica en temps de positivitat tòxica 26 juny, 2026
    • L’assetjament professional i personal a les institucions sanitàries: un assumpte més enllà de la clínica (Part 1) 4 juny, 2026
    • Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris (Part 2) 4 juny, 2026
    • Connectats i sols: una mirada clínica a la soledat en temps d’hiperconnectividad 9 abril, 2026

    Temes tractats

    Addiccions Aferrament aferrament a l'adultesa aferrament a la infància agressions Alcoholisme cannabinoides Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Esport Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Sport-2-Live Síndrome de burn out Teràpia de grup Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals Ultramodernitat

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de privacitat
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Sistema Intern d’informació
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memòria executiva CATSalut 2021
    • Memòria executiva CATSalut 2022
    • Memòria executiva CATSalut 2023
    • Memòria executiva CATSalut 2024
    • Memòria executiva CATSalut 2025
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea
    Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues.Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies

    Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR