Entrevistem avui la doctora Lara Grau, psiquiatre, coordinadora de la Secció d’Adicions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. A nivell científic ha participat com a investigadora col·laboradora en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i consta com a autora a més de 80 articles, i amb més de 20 capítols de llibre, principalment en l’àmbit de les addiccions i la patologia dual. Forma part de l´equip interdisciplinari d´assistència ambulatòria de la Clínica Galatea.
Actualment, és membre del comitè executiu de la Societat Espanyola de Patologia Dual i col·labora activament en el comitè científic i organitzador de les diferents jornades i congressos nacionals i internacionals de patologia dual celebrats a Espanya entre el 2008 i l’actualitat. També ha participat com a moderadora i ponent de simposis en congressos nacionals i internacionals sobre addiccions i patologia dual, així com en congressos relacionats amb la psiquiatria legal.
Què són els cannabinoides?
Els cannabinoides són substàncies químiques que s’enllacen amb els receptors cannabinoides del cos i del cervell. Els receptors cannabinoides són dos. El CB1 està principalment al sistema nerviós central (SNC), encara que també es poden trobar als adipòcits, fetge, pulmons, musculatura llisa, tracte gastrointestinal, cèl·lules pancreàtiques, endoteli vascular i òrgans reproductius. El CB2 està principalment a la perifèria, a les cèl·lules del sistema immunitari (macròfags, neutròfils, monòcits, limfòcits B, limfòcits T i cèl·lules microglials), encara que també al SNC en astròcits i en cèl·lules microglials.
Els fitocannabinoides són substàncies que apareixen a la natura, a la planta Cannabis Sativa. S’han descrit aproximadament 140 fitocannabinoides, entre els quals destaquen el tetrahidrocannabinol (THC), el cannabidiol (CBD) i el cannabinol (CBN).
Quins cannabinoides es consumeixen habitualment i com?
El cànnabis que es consumeix habitualment és marihuana, haixix o oli d’haixix. La marihuana s’obté de les parts esmicolades i seques de les fulles, tiges i flors de la planta Cannabis Sativa; l’haixix és la resina seca de flors de plantes femella, i l’oli d’haixix és l’extracte orgànic de l’haixix.
El cànnabis es pot consumir de diferents maneres. Principalment el cànnabis es fuma, en forma de cigarrets anomenats “porros”, aconseguint un efecte gairebé immediat. El cànnabis també es pot inhalar, ja que es pot vaporitzar; així s’evita el fum i no és irritant. També es pot consumir en forma d’infusió, que és com preparar un te, però amb aigua bullint durant més d’una hora. També es pot menjar, afegint el cànnabis a productes com galetes, magdalenes o pastissos. Finalment, alguns usuaris de cànnabis maceren el cànnabis amb alcohol, per exemple, afegint marihuana a vodka i deixant-lo reposar durant una setmana, i posteriorment filtren la solució i la beuen.
Quins cannabinoides produeixen deteriorament cognitiu?
La literatura científica ha demostrat que el cannabinoide més associat a deteriorament cognitiu és el tetrahidrocannabinol o cànnabis (THC). El grau i la durada del deteriorament es relacionen amb l’edat d’inici de l’ús de la substància a la quantitat consumida i també amb la durada del consum, ja que s’ha demostrat que consums de més de 15 anys de durada comporten alteracions cognitives permanents.
El consum agut de cànnabis (THC) provoca un dèficit cognitiu caracteritzat per dèficit d’atenció, alteració a la memòria recent ia la de reconeixement, a la percepció, a la concentració, al càlcul aritmètic ia les estratègies de planificació i organització. Aquestes alteracions solen remetre de manera espontània després de l’abandó del consum agut de cànnabis.
Les persones amb consum crònic de cànnabis pateixen un minvament en les funcions cognitives correlatives a canvis estructurals i funcionals permanents al cervell, especialment a l’hipocamp i regió frontal, que participa en funcions executives (memòria, aprenentatge i control impulsos). Les funcions cognitives alterades en el consum crònic són, principalment, el dèficit de memòria recent i memòria verbal, dèficits d’atenció, dèficit en la fixació de conceptes, alteració de l’activitat cerebel·losa que provoca alteracions en la coordinació, apatia, indiferència i disminució del coeficient intel·lectual. Es desconeix si les alteracions cognitives provocades per un consum crònic de cànnabis són reversibles en cas d’abandonament del consum.
Quèen sabem, en canvi, del’impacte d’altres cannabinoides como el cannabidiola les funcions cognitives?
Diversos estudis demostren que el cannabidiol té un efecte neuroprotector i contribueix a la neurogènesi. Així, el cannabidiol redueix el mal de les funcions cognitives causades per l’edat, el trauma i l’addicció.
Aquest efecte beneficiós del cannabidiol podria ajudar persones que han patit vivències traumàtiques i han desenvolupat un trastorn d’estrès posttraumàtic, ja que redueix l’ansietat i els símptomes associats a l’estrès emocional i facilita l’eliminació de records traumàtics o que provoquen por. També pot ajudar persones amb trastorn per consum de substàncies, ja que atenua l’efecte plaent de les drogues addictives en debilitar els records plaents i reduir el craving a les substàncies. També ha demostrat utilitat en persones amb deteriorament cognitiu propi de l’edat o en persones amb demència.
Existeix, per tant, un potencial efecte protector del cannabidiol sobre els efectes negatius del cànnabis a nivell cognitiu?
El CBD pot tenir una capacitat moduladora dels efectes del THC, però no hi ha dades concloents sobre la capacitat del cannabidiol per atenuar la intoxicació que produeix el THC. Diversos estudis conclouen que només quan hi ha una alta proporció de CBD respecte a THC, el CBD té un efecte atenuant, mentre que en proporcions equivalents o baixes de CBD respecte a THC, el CBD té un efecte potenciador.
Al revisar l’evidència científica disponible per recolzar o refutar la idea que la presència de cannabidiol és beneficiosa i que pot ser un efecte protector contra el THC, es veu que, al 2013, Englund i col·laboradors van objectivar que el cannabidiol provoca efectes protectors davant del THC a la paranoia i al deteriorament de la memòria. Els pacients que van rebre cannabidiol van presentar menys símptomes psicòtics. A més, la memòria episòdica estava més deteriorada en pacients que van rebre THC en comparació als que van rebre cannabidiol. D’altra banda, el 2018, Morgan i col·laboradors, van observar que el cannabidiol va reduir els símptomes psicòtics en comparació al THC, únicament en els consumidors ocasionals i que no hi va haver efecte protector del cannabidiol a la memòria, ja que la suma de CBD i THC va produir el mateix deteriorament de la memòria que el THC només.
Si hagués de donar un missatge en aquest sentit pel que fa als efectes del consum de cannabinoides a la població general, quin seria?
Com s’ha descrit prèviament, hi ha múltiples cannabinoides. Els principals són el tetrahidrocannabidiol (THC) i cannabidiol (CBD). El THC és el cannabinoide responsable dels efectes psicoactius i produeix, de vegades, símptomes psicòtics i, com hem comentat, alteracions en les funcions cognitives. En canvi, el cannabidiol és un cannabinoide que pot produir efectes beneficiosos i que s’ha fet servir amb finalitats terapèutiques.
S’ha descrit que el THC produeix deteriorament cognitiu en pacients consumidors que inicien el consum a l’adolescència i que consumeixen durant un temps prolongat, amb consums de més de 15 anys de durada. Les principals alteracions cognitives descrites després del consum crònic de cànnabis són dèficit de memòria recent i memòria verbal, dèficits d’atenció, dèficit en la fixació de conceptes, alteracions en la coordinació per afectació del cerebel, i una “síndrome apato-abúlic”, que es pot definir com un quadre clínic de desmotivació en què predominen l’apatia i la indiferència.
Tot i això, el CBD, pel seu efecte neuroprotector, pot considerar-se una substància amb potencialitat terapèutica, en millorar les alteracions cognitives, els símptomes psicòtics, i tenir efecte ansiolític.
