El doctor Antoni Gual és psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS. Ha coordinat diversos estudis de la Unió Europea en el camp de les addiccions, a més de ser investigador principal de nombrosos assajos clínics farmacològics en aquesta mateixa àrea temàtica. És vicepresident de la International Network on Brief Interventions for Alcohol Problems (INEBRIA) i ha estat president de la European Federation of Addiction Scientific Societies (EUFAS) i de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Alcohol i l’Alcoholisme. Ha publicat més de 150 articles en revistes on s’exigeix revisió per iguals i ha editat diversos llibres sobre addicions. Gràcies a la seva àmplia i reconeguda experiència en aquest camp, és assessor del Departament de Salut de la Generalitat.
Pot dir-se que hi ha hagut un increment del consum d’alcohol en la població general durant la pandèmia?
No. El consum d’alcohol en la població general va descendir durant tot el confinament, amb l’excepció del Regne Unit. La reducció de l’accessibilitat sempre comporta reduccions en el consum de drogues. El tancament de bars i restaurants va provocar un marcat descens del consum, que només va ser compensat parcialment per l’increment de vendes en els supermercats per a ús domèstic.
S’han observat diferències en el patró de consum durant la primera i segona onada així com en la desescalada?
Encara no tenim dades fiables sobre la segona onada. En aquest moment els estem recopilant. És probable que en aquesta segona onada veiem amb més claredat un fenomen que ja apuntava en la primera. Les persones que estan passant per dificultats financeres no redueixen els seus consums etílics, sinó que els mantenen. Atès que les dificultats financeres no han fet més que incrementar-se, esperem observar amb més intensitat aquest fenomen durant la segona onada. Sembla clar que l’estrès associat a les dificultats econòmiques actua com a potenciador del consum alcohòlic.
Com ha afectat les persones que ja tenien problemes de dependència d’alcohol?
La resposta ha estat diferent, en funció de la situació de partida. Els pacients que estaven bevent a l’inici de la pandèmia han vist la seva situació notablement agreujada, en desaparèixer els controls externs. A més, les conseqüències per a la convivència familiar han estat devastadores. En aquells que vivien sols, el deteriorament ha estat molt més ràpid del que és habitual, en mancar els controls externs abans esmentats.
D’altra banda, els pacients que es trobaven en un procés de recuperació han vist reforçada positivament la seva evolució. Molts dels meus pacients m’han manifestat que la pandèmia els ha servit per pensar com de malament l’haurien afrontat si haguessin seguit bevent. En d’altres, la convivència familiar intensa ha permès accelerar la recuperació de vincles afectius que havien estat seriosament danyats per l’alcohol.
Com a responsable d’un equip assistencial orientat a les addiccions i especialitzat en els trastorns per ús d’alcohol, com han adaptat a la provisió de serveis a les mesures de prevenció i distanciament que s’han anat exigint al llarg de la pandèmia?
La telemedicina ha suposat una alternativa summament eficaç en aquests temps de crisi. El nostre hospital va habilitar en una setmana els serveis de videoconferència, així com els escriptoris virtuals. Això va permetre que, ràpidament, poguéssim visitar des dels nostres propis domicilis, tenint accés a la història clínica del pacient i realitzant videoconferències. En aquestes condicions, la qualitat de l’assistència prestada és francament bona. Activitats presencials, com ara els controls toxicològics d’orina, es van reduir als més imprescindibles. En el cas de l’hospitalització, mitjançant controls estrictes hem aconseguit mantenir la sala lliure de COVID-19 i, excepte les primeres setmanes de la pandèmia, hem pogut realitzar l’activitat assistencial intrahospitalària amb absoluta normalitat.
Creu que l’atenció telemàtica o remota pot ser una alternativa terapèutica eficaç en aquestes circumstàncies?
Sense cap dubte. L’atenció telemàtica ha vingut per quedar-se. Estem realitzant fins i tot teràpies de grup telemàticament, amb bona acceptació per part dels pacients i terapeutes. No trigarem molt en disposar d’evidència científica que mostri la no inferioritat dels mètodes telemàtics davant els presencials.
Quant als professionals de la salut, creu que pot haver-hi hagut un augment del consum d’alcohol per pal·liar el malestar emocional?
No disposem de dades fiables encara, tot i que s’han publicat variats relats anecdòtics al respecte. En qualsevol cas, hi ha evidència contrastada que l’exposició crònica a l’estrès genera un increment de consums en els bevedors.
En aquest cas, quines recomanacions faria?
Òbviament els professionals sanitaris estem vivint aquesta guerra en primera línia de foc, i, per tant, l’estrès acumulat és important. Si comprovem que la situació ens comença a superar, és desitjable evitar l’automedicació, especialment les benzodiazepines, així com l’alcohol. Com sempre, la millor recomanació és que els professionals sanitaris cuidem de nosaltres mateixos, i que no ens costi demanar ajuda si ens sentim desbordats.
Leave a Comment