93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Consum d’alcohol durant la COVID-19: què en sabem?

    Home adiccions Consum d’alcohol durant la COVID-19: què en sabem?
    NextPrevious

    Consum d’alcohol durant la COVID-19: què en sabem?

    By Clínica Galatea | adiccions, Clínica Galatea, Coronavirus, Entrevista, Sin categoría | 0 comment | 18 febrer, 2021 | 0

    El doctor Antoni Gual és psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS. Ha coordinat diversos estudis de la Unió Europea en el camp de les addiccions, a més de ser investigador principal de nombrosos assajos clínics farmacològics en aquesta mateixa àrea temàtica. És vicepresident de la International Network on Brief Interventions for Alcohol Problems (INEBRIA) i ha estat president de la European Federation of Addiction Scientific Societies (EUFAS) i de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Alcohol i l’Alcoholisme. Ha publicat més de 150 articles en revistes on s’exigeix revisió per iguals i ha editat diversos llibres sobre addicions. Gràcies a la seva àmplia i reconeguda experiència en aquest camp, és assessor del Departament de Salut de la Generalitat.

    Pot dir-se que hi ha hagut un increment del consum d’alcohol en la població general durant la pandèmia?

    No. El consum d’alcohol en la població general va descendir durant tot el confinament, amb l’excepció del Regne Unit. La reducció de l’accessibilitat sempre comporta reduccions en el consum de drogues. El tancament de bars i restaurants va provocar un marcat descens del consum, que només va ser compensat parcialment per l’increment de vendes en els supermercats per a ús domèstic.

    S’han observat diferències en el patró de consum durant la primera i segona onada així com en la desescalada?

    Encara no tenim dades fiables sobre la segona onada. En aquest moment els estem recopilant. És probable que en aquesta segona onada veiem amb més claredat un fenomen que ja apuntava en la primera. Les persones que estan passant per dificultats financeres no redueixen els seus consums etílics, sinó que els mantenen. Atès que les dificultats financeres no han fet més que incrementar-se, esperem observar amb més intensitat aquest fenomen durant la segona onada. Sembla clar que l’estrès associat a les dificultats econòmiques actua com a potenciador del consum alcohòlic.

    Com ha afectat les persones que ja tenien problemes de dependència d’alcohol?

    La resposta ha estat diferent, en funció de la situació de partida. Els pacients que estaven bevent a l’inici de la pandèmia han vist la seva situació notablement agreujada, en desaparèixer els controls externs. A més, les conseqüències per a la convivència familiar han estat devastadores. En aquells que vivien sols, el deteriorament ha estat molt més ràpid del que és habitual, en mancar els controls externs abans esmentats.

    D’altra banda, els pacients que es trobaven en un procés de recuperació han vist reforçada positivament la seva evolució. Molts dels meus pacients m’han manifestat que la pandèmia els ha servit per pensar com de malament l’haurien afrontat si haguessin seguit bevent. En d’altres, la convivència familiar intensa ha permès accelerar la recuperació de vincles afectius que havien estat seriosament danyats per l’alcohol.

    Com a responsable d’un equip assistencial orientat a les addiccions i especialitzat en els trastorns per ús d’alcohol, com han adaptat a la provisió de serveis a les mesures de prevenció i distanciament que s’han anat exigint al llarg de la pandèmia?

    La telemedicina ha suposat una alternativa summament eficaç en aquests temps de crisi. El nostre hospital va habilitar en una setmana els serveis de videoconferència, així com els escriptoris virtuals. Això va permetre que, ràpidament, poguéssim visitar des dels nostres propis domicilis, tenint accés a la història clínica del pacient i realitzant videoconferències. En aquestes condicions, la qualitat de l’assistència prestada és francament bona. Activitats presencials, com ara els controls toxicològics d’orina, es van reduir als més imprescindibles. En el cas de l’hospitalització, mitjançant controls estrictes hem aconseguit mantenir la sala lliure de COVID-19 i, excepte les primeres setmanes de la pandèmia, hem pogut realitzar l’activitat assistencial intrahospitalària amb absoluta normalitat.

    Creu que l’atenció telemàtica o remota pot ser una alternativa terapèutica eficaç en aquestes circumstàncies?

    Sense cap dubte. L’atenció telemàtica ha vingut per quedar-se. Estem realitzant fins i tot teràpies de grup telemàticament, amb bona acceptació per part dels pacients i terapeutes. No trigarem molt en disposar d’evidència científica que mostri la no inferioritat dels mètodes telemàtics davant els presencials.

    Quant als professionals de la salut, creu que pot haver-hi hagut un augment del consum d’alcohol per pal·liar el malestar emocional?

    No disposem de dades fiables encara, tot i que s’han publicat variats relats anecdòtics al respecte. En qualsevol cas, hi ha evidència contrastada que l’exposició crònica a l’estrès genera un increment de consums en els bevedors.

    En aquest cas, quines recomanacions faria?

    Òbviament els professionals sanitaris estem vivint aquesta guerra en primera línia de foc, i, per tant, l’estrès acumulat és important. Si comprovem que la situació ens comença a superar, és desitjable evitar l’automedicació, especialment les benzodiazepines, així com l’alcohol. Com sempre, la millor recomanació és que els professionals sanitaris cuidem de nosaltres mateixos, i que no ens costi demanar ajuda si ens sentim desbordats.

    addicccions, alcohol, covid-19

    Related Post

    • Mari Pau González

      Resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19: l’altra cara de la moneda

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Entrevistem la Maria Pau González (Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Màster en Psicologia de la Salut. Màster en lideratge i coaching organitzatiu. Experta en salut, treball i organitzacions. Coordinadora de l’àrea de promoció de la salut i prevenció de la Fundació Galatea) sobre la resiliència en els professionals de la salut durant la COVID-19.

    • Andoni Anseán - Clínica Galatea

      La pandèmia per SARS-CoV-2: impacte en la prevenció del suïcidi

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Avui entrevistem Andoni Anseán, psicòleg, director del Màster de Gestió Clínica i Sanitària en Salut Mental i del Màster en Prevenció del Suïcidi de la Universitat Pablo de Olavide. La seva carrera professional sempre haRead more

    • Doctora Enriqueta ochoa - paime madrid - covid coronavirus

      Els metges davant l’epidèmia per coronavirus (COVID-19): l’experiència del PAIMM de Madrid

      By Clínica Galatea | 0 comment

      L’hospital Ramón y Cajal, que compta habitualment amb un total de 902 llits, ha presentat una important demanda de pacients COVID des de l’explosió de l’epidèmia. Ràpidament, es van remodelar els serveis i es va convertir gairebé en un hospital monogràfic COVID. Així, a 30 de març, hi havia a l’hospital 927 ingressats per COVID (confirmats i possibles) dels quals 103 eren a l’UVI. La pressió assistencial a urgències era altíssima. El dia que contesto aquesta entrevista (14 d’abril de 2020) tenim encara 504 ingressats per COVID (confirmats i possibles), dels quals 74 són a la UVI, i han mort per aquest motiu 402 persones.

    • entrevista coronavirus - covid 19 - Anabel Alonso

      Vivències traumàtiques durant la infecció per SARS-CoV-2: consells útils per a professionals de la salut en primera línia d’atenció

      By Clínica Galatea | 0 comment

      S’ha trencat la sensació de seguretat bàsica, aquesta fantasia d’invulnerabilitat que fa que no pensem tot el temps que la mort pot ocórrer en qualsevol moment. Els professionals no estan tractant només als pacients amb el problema, sinó que a la vegada estan preocupats per les seves pròpies famílies i coneguts. Aquesta pandèmia té un alt component d’incertesa.

    • Helen Dolengevich Segal - Entrevista Clínica Galatea

      Noves drogues psicoactives i patrons de consum: hi han hagut canvis abans i durant la pandèmia per COVID-19?

      By Clínica Galatea | 0 comment

      tra responsable del Programa de Patologia Dual de l’Hospital Universitari d’Henares (Madrid). Editora i coordinadora del llibre “Nuevas Drogas Psicoactivas” (Entheos, 2015). Ha publicat diversos articles científics tant nacionals com internacionals, així com capítols de llibres, i ha impartit ponències i comunicacions en congressos especialitzats en trastorns mentals, incloent les addiccions, a nivell nacional i internacional, principalment sobre la temàtica de les noves drogues psicoactives i el chemsex.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • La Fundació Galatea rep la placa Josep Trueta 2023 al mèrit sanitari 24 febrer, 2023
    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea