Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.
En un post anterior, recalcàvem la importància de la petició d’ajuda primerenca com a ingredient fonamental per coadjuvar a una millor evolució i pronòstic del quadre. Tot i que els metges i les metgesses tenen dificultats per demanar ajuda quan pateixen un trastorn mental, aquesta resistència augmenta quan es tracta d’una addicció.
No obstant això, els programes especials per a metges destaquen al panorama internacional com una alternativa terapèutica quan aquests es decideixen a demanar ajuda, i entre el 70-80 % dels pacients atesos arriben a mantenir-se abstinents. S’han publicat recentment resultats similars quant a l’efectivitat del tractament en relació amb el Programa d’Addiccions Galatea per a metges també destinat, a Catalunya, a altres professionals de la salut.
Els ingredients que poden explicar l’èxit dels programes esmentats, comparats amb altres intervencions en addiccions, han estat postulats per alguns autors com Robert Du Pont, fins al punt de plantejar un nou paradigma per a la recuperació a llarg termini que no només afectaria els programes per a metges sinó del que podrien beneficiar-se altres poblacions.
Tres factors en sobresurten, en aquest sentit:
- Garantir un seguiment a llarg termini (mesos o anys en comptes de setmanes).
- Supervisar l’abstinència amb controls toxicològics durant el seguiment.
- Traçar un pla de contingència que inclogui conseqüències derivades del consum: en el cas dels professionals de la salut, l’abstinència sostinguda permet tornar a l’entorn laboral.
En concret, considerem alguns elements claus a l’hora de facilitar la petició voluntària d’ajuda i aconseguir els alts índexs d’abstinència obtinguts als programes especialitzats en el tractament a metges amb addiccions:
- Fàcil accessibilitat al programa i tractament altament confidencial.
- Enfocament individualitzat de cada cas.
- Garanties ètiques durant tot el procés.
- Entorn de tractament altament especialitzat.
- Tractament intensiu inicial.
- Monitorització i seguiment estret a mitjà-llarg termini.
- Control toxicològic mantingut en el temps (2-5 anys).
- Grupo de suport o psicoteràpia grupal al llarg del seguiment.
- Col·laboració amb la família.
- Supervisió i suport en la tornada a la feina.
- Pla de contingència en cas de recaigudes.
Més enllà de l’evidència científica que dóna suport als beneficis de la intervenció terapèutica en metges amb addiccions, no es pot deixar de subratllar la importància de la prevenció. Les intervencions, en aquest sentit, haurien d’iniciar-se en el pregrau i mantenir-se al llarg de la carrera professional, intensificar-se en períodes transicionals de més exigència (com, per exemple, durant la residència), incloure advertiments sobre els riscos de l’auto-prescripció i afavorir un canvi en la cultura del “bon metge / bona metgessa” que no ignori l’auto-cura sinó que acabi convertint-la en un dels eixos centrals de l’excel·lència professional.
Leave a Comment