93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Experiències dels professionals de la salut en les noves epidèmies del segle XXI: una revisió qualitativa

    Home Coronavirus Experiències dels professionals de la salut en les noves epidèmies del segle XXI: una revisió qualitativa
    NextPrevious
    epidemies del segle XXI - professionals de la salut - Clínica Galatea

    Experiències dels professionals de la salut en les noves epidèmies del segle XXI: una revisió qualitativa

    By Clínica Galatea | Coronavirus | 0 comment | 24 gener, 2022 | 0

    Fins a la data, la majoria de les publicacions relacionades amb l’impacte de la COVID-19 als professionals de la salut s’han centrat, de manera preponderant, a quantificar la prevalença de símptomes de l’espectre ansiós i depressiu i analitzar els factors de risc i protectors relacionats amb la seva aparició. Els menys se centren a analitzar els beneficis de les intervencions psicològiques posades en marxa per ajudar-los.

    Atès que tractem no tant amb dades sinó amb éssers humans que ens relaten les seves experiències, cal donar la benvinguda a la feina que Jo Billings i altres investigadors del Departament de Psiquiatria del London University College van publicar l’any passat a la revista BMC Health Services Research. Es tracta d’una revisió sistemàtica i metasíntesi qualitativa dels articles que analitzen els relats de professionals de la salut, de diversos països, exposats a les noves epidèmies registrades al segle XXI. Les més destacades, la SARS-COV-1, l’Ebola i la COVID-19.

    Les narratives es van obtenir, principalment, dels anomenats grups de discussió (focus group, en anglès) o d’entrevistes individuals presencials semiestructurades. La majoria dels estudis es van desenvolupar a diversos països asiàtics, a Amèrica del Nord, a alguns països d’Àfrica (com Sierra Leone, Uganda o República Democràtica del Congo), a Austràlia i només un, més recent, a diversos països d’Europa (Anglaterra, Hongria, Alemanya i Grècia). En gran mesura, reflectien les experiències dels que havien estat a primera línia d’atenció durant les fases de més incidència i incertesa de les epidèmies.

    S’agrupen les principals temàtiques en les categories següents:

    1) Salut, seguretat y qüestions relacionades amb la protecció davant el virus

    En aquest grup cal agrupar les qüestions relacionades amb la por del contagi propi o de familiars, gent propera o companys. Però també tot allò relacionat amb els recursos de protecció, des de la seva inicial escassetat a l’evident incomoditat del seu ús durant moltes hores, a com feien front la prevenció fora de la feina tant a casa com als recursos habilitats amb aquesta finalitat, com quan es van destinar hotels al descans dels treballadors sanitaris, i tot el que fa referència al seu ús. 

    2) Sobrecàrrega laboral

    D’una banda, els relats testimoniaven sobre com es feia front a l’allau de casos, i de l’altra, tot allò relacionat amb l’escassetat de reforços professionals, com se suportaven les jornades de treball (sovint llargues i gairebé sense descansos), la remuneració insuficient o la precarietat d’alguns contractes temporals activats en aquestes circumstàncies excepcionals. 

    3) Estigma

    No es pot ignorar la prevenció social que va generar en molts ciutadans el contacte amb aquells que havien estat al primer front de contenció dels efectes del virus. Més enllà de la convivència íntima i de l’entorn assistencial, el contacte amb els treballadors de l’àmbit de la salut podia arribar a ser evitat, de manera més o menys explícita, en ser vistos com a potencials vectors de transmissió comunitària.

    4) Dilemes ètics o professionals

    Motivats per la presa de decisions ètiques crucials en condicions de manca de recursos sanitaris (com l’accés a respiradors, a mesures de cures intensives, a llits hospitalaris o a la ubicació als serveis d’urgències), dedicar menys temps del desitjable als pacients o tenir la sensació que el creixement exponencial de casos que requerien ser atesos reduïa la qualitat de l’assistència dispensada.

    5) Creixement personal

    Alguns, en plena adversitat, confessaven haver pogut retrobar-se amb la vocació o amb experiències emocionals correctives associades a vivències d’humanitat compartida. Encara que es podien haver sentit inermes davant de l’adversitat, el fet de poder acompanyar els pacients i amics en aquestes circumstàncies límit els va confortar a nivell moral i afectiu. 

    6) Recolzament percebut

    Tot i que molts relataven haver sentit i valorat positivament el reforç dispensat per part de persones properes, companys, organitzacions i opinió pública, això no sempre va ser així. En diversos relats es posaven de manifest les implicacions emocionals del major o menor grau de suport percebut.   

    7) Informació i formació

    També sorgien qüestions relacionades amb l’excés (proliferació de protocols i mesures canviants d’un dia a un altre i fins i tot en qüestió d’hores, saturació de continguts als mitjans de comunicació o necessitat peremptòria d’estar al dia dels avenços terapèutics) i el defecte ( incertesa a l’inici de la pandèmia, absència de directrius clares o manca de temps per a processos de reflexió) d’informació o oportunitats per a la formació. 

    8) Disponibilitat o falta d’accés a recursos d’ajuda

    Podia tractar-se d’ajuda en l’àmbit del suport emocional o, en un segon nivell, d’atenció especialitzada en trastorns mentals. Molts relats deixaven traslluir les implicacions de la presència o absència de professionals de segona línia, majoritàriament, de l’àmbit de la salut mental, disposats a ajudar a bregar amb la sobrecàrrega emocional quan calgués. De manera gairebé unànime, es reivindicava la seva importància en aquestes circumstàncies, però també en d’altres de menys excepcionalitat.

    Els qui hem atès i seguim atenent els professionals de la salut durant la COVID-19, reconeixem aquestes mateixes línies temàtiques. Tot i això, cal assenyalar que el seu contingut ha anat variant a mesura que ha evolucionat la pandèmia, tant pel que fa a les ones successives com al punt d’inflexió que va suposar l’aparició de les noves vacunes.

    Avui dia, més que una sobreactivació cognitiva, emocional i conductual del sistema de supervivència, tal com va passar a la primera onada, prevalen altres vivències. Hi predominen experiències més relacionades amb la sensació d’esgotament i desmotivació creixent que les que s’activen en situacions d’alarma. Seran necessàries noves anàlisis qualitatives per mostrar l’evolució de les experiències subjectives dels professionals de la salut en aquest canviant context, tal com venim observem a la nostra tasca diària.          

    coronavirus, covid-19, Professionals de la salut, Salut del metge

    Related Post

    • epidemies del segle XXI - professionals de la salut - Clínica Galatea

      Experiències dels professionals de la salut en les noves epidèmies del segle XXI: una revisió qualitativa

      By Clínica Galatea | 0 comment

      la majoria de les publicacions relacionades amb l’impacte de la COVID-19 als professionals de la salut s’han centrat, de manera preponderant, a quantificar la prevalença de símptomes de l’espectre ansiós i depressiu i analitzar els factors de risc i protectors relacionats amb la seva aparició. Els menys se centren a analitzar els beneficis de les intervencions psicològiques posades en marxa per ajudar-los.

    • Cuidar al cuidador

      Un nou paradigma? La cura del cuidador durant i després de la COVID-19

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Pel que fa a la cura dels cuidadors, en concret, dels professionals de la salut, els doctors Jo Shapiro i Timothy B. McDonald suggereixen algunes recomanacions, que afecten també als equips assistencials, a les institucions sanitàries i a la gestió pública i privada de les mateixes.

    • Cuidem la nostra son els professionals de la salut? Evidència científica i recomanacions

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Els professionals de la salut tendeixen a descuidar la son, com també altres activitats d’autocura, generalment en nom de cuidar els altres abans que a si mateixos. De fet, pel que fa als trastorns deRead more

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022
    • VI Jornades Tècniques PAIMM (Còrdova): compartint experiències clíniques sobre l’atenció a metges amb problemes de salut mental 30 setembre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea