La Fundació Galatea va publicar el mes de gener passat les conclusions de la segona fase de l’estudi sobre les repercussions de la COVID-19 en la salut i l’exercici professional dels professionals de la salut de Catalunya.
Amb una metodologia similar a l’estudi portat a terme durant 2020, entre setembre i octubre de 2021 es va enquestar per correu electrònic professionals de la salut els col·legis professionals dels quals tenen conveni amb la Fundació Galatea. Tot i que no es tractava d’un estudi longitudinal i, per tant, les persones que van contestar en aquesta ocasió no eren necessàriament les mateixes que ho van fer el 2020, les característiques sociodemogràfiques i laborals d’ambdues mostres eren semblants i representatives de les poblacions de referència respectives. Hi havia un predomini de persones nascudes a Espanya, dones, i l’edat mitjana se situava entre els 45 i els 52 anys. Pel que fa a la jornada de treball, els metges, infermeres i farmacèutics reconeixien, majoritàriament, treballar més de 40 hores per setmana. Els que més han experimentat un increment de la feina durant la pandèmia han estat els professionals d’infermeria i treball social. La majoria dels contagis per COVID-19 es van produir entre metges i infermeres a les primeres onades de la pandèmia.
Entre les principals troballes de l’estudi, en destaquen:
- Són els professionals d’Infermeria, Medicina i Treball Social els que han patit un impacte negatiu més gran en el seu benestar i en el seu exercici professional durant la COVID-19. Els professionals de psicologia són els que preserven, en major mesura, els hàbits d’autocura i mostren menys desgast durant el període estudiat.
- L’estat de salut autopercebut com a dolent o regular s’ha anat accentuant el 2020 (23%) i el 2021 (25%) en comparació dels nivells previs a la pandèmia (8,3%) i més del 60% dels enquestats referien presència de símptomes de dolor, cansament o fatiga.
- També s’ha incrementat, notablement, la percepció d’empitjorament en la salut mental (del 10% de la mostra que reconeixia malestar abans de la pandèmia al 30,5% durant la mateixa) i del risc de presentar un problema d’aquesta índole amb respecte als nivells previs a la COVID-19. Així, segons el General Health Questionnaire de 12 ítems (GHQ-12), fins a un 42 % dels professionals de la salut presentaven criteris de risc de desenvolupar un trastorn mental ansiós o depressiu. I fins a un 30% acusaven símptomes de desgast professional, especialment els tres col·lectius abans esmentats.
- Prop del 20% dels professionals, especialment d’Infermeria, Medicina i Treball Social, reconeixen que la pandèmia els ha portat a considerar bé avançar la data de jubilació o deixar la professió. Aquest grau de desmoralització no s’observa en altres col·lectius com ara Psicologia o Farmàcia.
- La majoria dels professionals reconeixen haver incrementat el consum d’alcohol, cafeïna i autoprescripció de sedants.
Per tot això, resulta palès un notable creixement del malestar entre els professionals de la salut durant la pandèmia al nostre sector. Cal tenir en compte no només el context d’excepció d’una situació d’aquesta índole, sostinguda en el temps, sinó també les condicions de treball en què han exercit i continuen exercint la majoria dels professionals que han hagut d’atendre les conseqüències directes o indirectes de la COVID-19 a nivell assistencial. Aquesta reflexió és clau per no dipositar l’origen del malestar en desajustos subjectius o individuals, sinó tenir en compte el pes específic més gran de les circumstàncies en què estan treballant, cosa que ja hem posat de manifest en diverses entrades d’aquest bloc al llarg de la pandèmia.
En tot cas, més enllà d’aquestes consideracions, els que acabin desenvolupant un trastorn mental (incloent-hi una addicció) tenen l’oportunitat de consultar en recursos especialitzats en l’atenció a professionals de la salut, com els que ofereix la Fundació Galatea, entre els quals hi ha les línies assistencials de la nostra clínica.
Leave a Comment