L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) publica anualment un informe la finalitat del qual és oferir una visió de conjunt i un resum de la situació europea en matèria de drogues. De fet, la nova estratègia de la Unió Europea (UE) en matèria de lluita contra la droga 2021-2025 propugna que aquesta ha de basar-se sempre en coneixement contrastat empíricament i transmetre’s així a les institucions implicades i als ciutadans.
El darrer Informe Europeu de Drogues(IED), datat l’any 2022, ofereix dades de l’any anterior. La producció i el tràfic de drogues es van adaptar amb notable rapidesa a les restriccions que es van imposar durant la pandèmia i no va tenir lloc, en línies generals, una alteració important en l’oferta. El mercat va accelerar, durant la pandèmia, el seu procés de “digitalització”, però és cert que els recursos terapèutics especialitzats també van ser capaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies i es van implantar noves formes d’atenció telemàtica o mixta (presencial-telemàtica) per als qui sol·licitaven ajuda.
Segons l’informe esmentat, s’estima que al voltant de 83,4 milions (29 %) d’adults entre els 15 i els 64 anys residents a Europa han consumit drogues il·legals en algun moment de la seva vida. És més freqüent en homes (50,5 milions) que en dones (33 milions).
El cànnabis continua sent la substància més consumida, amb més de 22 milions d’adults europeus que van declarar haver-lo consumit el darrer any. Els estimulants són la segona categoria notificada amb més freqüència. S’estima que el darrer any van consumir cocaïna 3,5 milions d’adults, MDMA 2,6 milions i amfetamines 2 milions. Al voltant d’un milió d’europeus van consumir heroïna o un altre opioid il·legal l’últim any.
Motius principals de reflexió de l’informe sobre el consum de drogues il·legals:
- Malgrat els esforços d’intercepció, el mercat europeu de la droga es caracteritza per la disponibilitat generalitzada i creixent d’una gran diversitat de drogues de puresa o potència cada cop més altes.
- Les pautes de consum són cada cop més complexes i els consumidors tenen opció d’accedir a un nombre més gran i a una major varietat de substàncies. Això comporta noves amenaces per a la salut, tant pels efectes deguts a les noves substàncies com per les interaccions que es produeixen en combinar diverses substàncies.
- Pel que fa al cànnabis, van apareixent noves variants (cannabinoides sintètics), procedents de fora de la UE, i també canvia la manera de consumir-les (com, per exemple, amb els e-líquids o les paperines impregnades). Són motiu de preocupació tant la disponibilitat de productes d’elevada potència com quina ha de ser la resposta davant dels productes de baix contingut en THC.
- Les confiscacions de cocaïna dels darrers anys i les anàlisis d’aigües residuals apunten a una expansió de l’oferta i el consum a la UE. A més, la puresa de la cocaïna ha anat augmentat en l’última dècada, com també és veritat que, a l’últim lustre, han augmentat les persones que han iniciat tractament per deixar-la.
- S’observa un increment en la producció i tràfic de metamfetamina i resulta preocupant, també, l’augment del contingut mitjà de MDMA en els comprimits i de la puresa de les pólvores que s’ofereixen. La major diversitat de l’oferta al mercat de les drogues també es posa de manifest per la disponibilitat i el consum de catinones sintètiques no controlades, que es venen com a alternatives als estimulants controlats. A finals del 2021, l’ OEDT vigilava 162 catinones, fet que les convertia en la segona categoria més important de noves substàncies psicoactives supervisades pel Sistema d’Alerta Primerenca de la UE, després dels cannabinoides sintètics.
- Altres substàncies, com el LSD, el DMT, els fongs al·lucinògens, la ketamina i el GHB, ja disponibles a Europa, estan sotmesos a menor vigilància, cosa que limita la comprensió necessària sobre les modalitats de consum i el seu impacte en la salut pública. No obstant això, sí que se sap dels riscos crònics associats al consum de ketamina i dels que tenen lloc en pautes de consum més intensives, en què a més de GHB apareixen catinones i altres estimulants, com és el cas del Chemsex.
La globalització i les drogues il·legals
La globalització ha tingut un impacte notable en la innovació del tràfic i la producció de drogues. Els canvis quant a la regulació de la producció i comercialització de drogues a càrrec de diferents règims polítics al món, la rapidesa amb què es modifiquen les vies de comercialització i accés a les substàncies, la creixent varietat d’aquestes, els canvis en la puresa i/o potència de les drogues ofertes, i les complicacions associades a pautes de consum més complexes tant pel que fa a la combinació de substàncies com als contextos en què tenen lloc, han de ser tingudes en compte a l’hora de elaborar estratègies de prevenció i tractament de les addiccions a drogues il·legals al nostre entorn.
I, més enllà de l’adaptació dels recursos assistencials a les noves circumstàncies, continua sent peremptori ampliar els serveis de tractament per a les persones amb problemes addictius.
