Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
Blog
La Fundació Galatea va publicar el mes de gener passat les conclusions de la segona fase de l’estudi sobre les repercussions de la COVID-19 en la salut i l’exercici professional dels professionals de la salut de Catalunya.
Dilemes relacionats amb la identitat personal quan el professional de la salut té un trastorn mental
La identitat dels professionals de la salut pivota, en gran mesura, sobre la seva professió. Per dir-ho d’alguna manera, és una de les senyes de reconeixement propi i aliè. Fins al punt que, en molts casos, és l’última cosa que abandonen quan claudiquen en altres àrees vitals. El 2016, tres investigadors britànics, Jenna Richards, Sue Holttum i Neil Springham, van publicar un article (How Do “Mental Health Professionals” Who Are Also or Have Been “MentalHealth Service Users” Construct Their Identities) en què analitzaven els discursos de deu professionals de la salut que havien requerit ser atesos en serveis de salut mental, i com aquesta experiència afectava la construcció de la seva identitat. Hi havia diverses formes en què aquesta vivència impactava en el concepte que tenien de si mateixos. Tot i així, el denominador comú era la dificultat d’integrar, sense dissonàncies, la identitat com a “professional” i com a “pacient”. És a dir, sembla inconciliable ser, alhora, un bon professional de la salut i estar malalt; en aquest cas, tenir un trastorn mental…
Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.
L’addicció als professionals de la medicina és, per tant, un problema no només individual sinó també laboral i social, que requereix accions concretes que facilitin la detecció precoç, l’accés adequat al tractament i la posterior rehabilitació del metge com a professional i com a persona.
La Fundació Galatea porta uns anys oferint un taller sobre lideratge enfocat als equips i institucions sanitaris. Per què consideren que és un tema en el qual els professionals de la salut han de formar-se? Està dirigit només a aquells qui estan en llocs de responsabilitat?
Per diversos motius: molta necessitat de suport als equips de metges de primera línia, gran complexitat en el maneig de les interaccions dels nostres fàrmacs amb el tractament anti-COVID i demandes freqüents per diagnosticar i tractar trastorns mentals orgànics, com el delirium, que sol ser més greu i perllongat en pacients COVID-19 grans.
La Clínica Galatea s’adhereix a la convocatòria del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i els Col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya, per al dijous 14 de maig a les 12 hores, de 2 minuts de silenci com a homenatge a tots els companys i companyes que han mort fent front a la pandèmia causadaRead more
La Direcció de la Clínica Galatea, en línia amb les recomanacions del Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya i amb l’assessorament del Col·legi de Metges de Barcelona, comença a reactivar paulatinament la provisió d’alguns serveis presencials ambulatoris ajornats, fins a la data, com a mesura de prevenció de la infecció pel virus SARS-CoV-2.
Sota el títol “El metge, el pacient i el lloc de treball” s’ha celebrat a Oslo aquests dies la conferència bianual de l’European Association for Physician Health (EAPH). El propòsit fonamental dels organitzadors era poder fomentar l’intercanvi d’experiències entre els participants pel que fa a les interaccions que existeixen entre la qualitat assistencial, la satisfacció professional i les organitzacions.
