La Fundació Galatea va publicar el mes de gener passat les conclusions de la segona fase de l’estudi sobre les repercussions de la COVID-19 en la salut i l’exercici professional dels professionals de la salut de Catalunya.
La Fundació Galatea va publicar el mes de gener passat les conclusions de la segona fase de l’estudi sobre les repercussions de la COVID-19 en la salut i l’exercici professional dels professionals de la salut de Catalunya.
Els passats 16 i 25 de febrer de 2022, es va realitzar, a la Sala Auditori de l’Hospital de Dia del Centre Psicoteràpia Barcelona (CPB), el Curs de formació per a la utilització d’EYME en psicoteràpia, adreçat conjuntament als professionals de la Clínica Galatea i de l‘hospital de dia de CPBSSM. El curs va ser dirigit pels docents Guillem Feixas, Josep Montañés i Anna Calvo.
tra responsable del Programa de Patologia Dual de l’Hospital Universitari d’Henares (Madrid). Editora i coordinadora del llibre “Nuevas Drogas Psicoactivas” (Entheos, 2015). Ha publicat diversos articles científics tant nacionals com internacionals, així com capítols de llibres, i ha impartit ponències i comunicacions en congressos especialitzats en trastorns mentals, incloent les addiccions, a nivell nacional i internacional, principalment sobre la temàtica de les noves drogues psicoactives i el chemsex.
en 2020, els autors, Peter Hawkins i Aisling McMahon, experts a acompanyar equips i formar en lideratge, dediquen un capítol a les que consideren set competències bàsiques que els professionals de la salut han de cultivar si volen desenvolupar una tasca reflexiva
Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.
Podem parlar de trauma quan el nostre cos, el nostre cervell, produeix una resposta d’estrès, però no com a conseqüència d’un perill real de l’entorn, sinó com a resultat de memòries disfuncionals i activació d’estats emocionals interns. Parlem de trauma, per tant, quan es dóna una resposta anòmala, no ajustada al que la situació present requereix. Això genera trastorns relacionals, emocionals i psíquics.
Ens va preocupar especialment la situació d’aquells metges i metgesses que havien quedat aïllats per l’autoconfinament. Temíem que aquesta situació, sumat a l’estrès laboral, pogués conduir a conductes suïcides. Per això vàrem ser més proactius en els seguiments, especialment a partir de comunicacions confidencials de companys de treball dels col·legues en risc.
Pel que fa a la cura dels cuidadors, en concret, dels professionals de la salut, els doctors Jo Shapiro i Timothy B. McDonald suggereixen algunes recomanacions, que afecten també als equips assistencials, a les institucions sanitàries i a la gestió pública i privada de les mateixes.
En un recent post presentàvem les principals troballes de l’estudi dut a terme per la Fundació Galatea sobre l’impacte de la COVID-19 en professionals de la salut de Catalunya. Aquest estudi s’ha ampliat als metges de la resta d’Espanya, gràcies a el patrocini de la Fundació Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i a Mutual Mèdica. Ens centrem, doncs, en els resultats dels metges i metgesses de Catalunya
Entrevistem el doctor Antoni Gual, psiquiatre, cap de la Unitat d’Addiccions de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, i investigador en IDIBAPS, sobre el consum d’alcohol durant la Covid-19.

Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.