En un recent post presentàvem les principals troballes de l’estudi dut a terme per la Fundació Galatea, gràcies a un conveni de col·laboració amb IESE, la Fundació Institut d’Economia Barcelona i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), sobre l’impacte de la COVID-19 en professionals de la salut de Catalunya. Aquest estudi s’ha ampliat als metges de la resta d’Espanya, gràcies a el patrocini de la Fundació Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i a Mutual Mèdica. Ens centrem, doncs, en els resultats dels metges i metgesses de Catalunya.
Si considerem el global de l’estudi, es van obtenir un total de 4.145 enquestes. La gran majoria dels professionals treballa en l’àmbit assistencial. Ho feien predominantment en el sector públic o concertat els metges, les infermeres i les treballadores socials, que són majoritàriament assalariats principalment de caràcter fix (funcionaris o assalariats). No obstant això, també hi ha un grau de temporalitat important que afecta un de cada cinc metges, a més d’una quarta part de les infermeres i a gairebé una tercera part de les treballadores socials. Els farmacèutics, els veterinaris i els psicòlegs treballen principalment en el sector privat: els odontòlegs com a treballadors per compte propi i els farmacèutics i els veterinaris, meitat assalariats i meitat per compte propi. Si atenem al nombre d’hores treballades durant la primera onada de la COVID-19, els professionals que han sofert una major sobrecàrrega de treball són les infermeres (45,2 hores setmanals de mitjana), els metges (44,7) i els farmacèutics (43,6). Aquests dos últims grups mantenen, a més, un nombre d’hores de treball setmanals superior a les 40 hores un cop superada la primera onada de la COVID-19.
Els resultats més rellevants de l’estudi són:
- En tots els professionals de la salut, es va observar un empitjorament notable de l’estat de salut autopercebut i de la sensació d’esgotament durant la primera onada de la pandèmia (coincident amb l’estat d’alarma) que no es va acabar de revertir durant l’estiu. L’única excepció a aquest patró són els odontòlegs, que en alguns indicadors de salut presenten un empitjorament després dels mesos de major incidència de la COVID-19, ja que va ser després de l’estat d’alarma quan molts van reprendre la seva activitat professional. Els professionals de la salut amb pitjors resultats en diversos indicadors de benestar i salut van ser, per aquest ordre, els d’infermeria, medicina, treball social i, a més distància, farmàcia.
- En tots ells, es va produir una reducció de la qualitat i quantitat d’hores de son. A més, es va incrementar el consum de tranquil·litzants per compte propi, especialment entre infermeres i farmacèutics.
- Prop del 30 % de les infermeres havia demanat la baixa, durant el temps de l’enquesta, per un tema relacionat amb la COVID-19 i també al voltant del 20 % dels metges.
- Més del 40 % dels metges i infermeres se sentien menys preparats física i emocionalment davant d’una segona onada. Fins i tot una cinquena part es plantejava deixar la professió (cosa que, en últim terme, no faria) o anticipar la jubilació.
- Malgrat el patiment psíquic experimentat, la majoria es reconeixien orgullosos del seu treball i professionalitat en les circumstàncies que els havia tocat viure. Se sentien ben valorats pels seus superiors, pels seus companys i satisfets amb el que s’havia realitzat durant aquesta època.
Com ja vàrem apuntar al primer lliurament dels resultats de l’estudi de la Fundació Galatea, aquests han de ser considerats tant a nivell individual com institucional per posar de relleu, de manera peremptòria, la importància de la cura del cuidador. És important recalcar que les dades obtingudes recullen només les conseqüències de la primera onada de la pandèmia, però no les de les successives onades i l’impacte de la campanya de vacunació. Quedarà també per conèixer l’efecte a mitjà i llarg termini en la salut mental dels treballadors de l’àmbit de salut de les experiències viscudes durant la pandèmia, si bé l’evidència científica obtinguda en anteriors pandèmies apunta a un esperable increment de la prevalença de trastorns mentals en aquests professionals un cop finalitzi l’epidèmia.
