Els cuidadors en general, i els professionals de la salut en particular, dediquen gran part de les seves energies a respondre a les necessitats de la resta (pacients, familiars de pacients, programes comunitaris, etc.). En ocasions, en el lliurament a la cura de l’altre acaben per sacrificar les necessitats pròpies o les de l’entorn afectiu més proper. I aquest desequilibri pot acabar afectant el professional com a persona. Per analitzar els dilemes que activa aquesta trobada de prioritats, farem menció a dues perspectives: la de les necessitats, basant-nos en la teoria de la motivació humana de Maslow, i la dels valors, prenent com a referència el pensament de Max Scheler.
Blog
En nom de la Direcció de la Clínica Galatea, volem expressar el nostre sentit condol a la família, amics i amigues i a tot l’equip assistencial per la recent mort sobtada del Ricard Cortegano, assessor informàtic de la nostra Clínica i del Programa d’Atenció Integral al Professional de la Salut Malalt.
Recents notícies als mitjans de comunicació han estimulat el debat públic sobre l’increment del risc de suïcidi entre els metges. Cal tenir en compte que les estadístiques oficials que es fan servir per dimensionar el fenomen poden infravalorar la seva importància
A diari ens trobem dant de problemes o requeriments davant dels quals ens sentim obligats a actuar de manera immediata i resolutiva. Quan aquests s’acumulen, podem acabar esgotats emocionalment, bé per acumulació d’exigències, bé perquè ens sentim paralitzats i no sabem com fer front a allò que tenim entre mans.
El dol és el procés psicològic al qual ens enfrontem després de les pèrdues, alguna cosa que tothom, tard o d’hora, viurà al llarg de la vida.
Anualment es publica a Medscape un informe sobre l’estil de vida i felicitat dels metges. De l’informe de 2019, elaborat a partir de la informació obtinguda de les enquestes completades durant 2018 per 15.000 metges (homes i dones) de 29 especialitats diferents als Estats Units, es pot obtenir una foto general sobre els seus estils de vida i nivells de benestar. La mostra estava formada fonamentalment per homes (62 %) i la majoria tenia entre 35 i 65 anys d’edat.
La OMS en la 9a Conferència Mundial de la Salut, que va tenir lloc a Xangai (Xina) l’any 2016, va portar per títol “Promoció de la Salut als ODS: Salut per a tots i tots per a la salut”. Les línies d’acció que es van proposar no només s’ajustaven a les actituds individuals, sinó que subratllaven la responsabilitat de les institucions locals, nacionals i globals a l’hora de desenvolupar polítiques que contribueixin a millorar la salut de tots els ciutadans.
En un recent article, la doctora Claire Gerada, del programa per a metges del National Health Service (NHS) al Regne Unit, reflexionava sobre els mecanismes d’afrontament que solen desenvolupar-se quan s’exerceix la medicina i de quins beneficis i dificultats comporten a nivell psicològic. La novetat del seu enfocament és que inicialment rescata el valor adaptatiu de les esmentades estratègies, per després assenyalar quan poden tornar-se problemàtiques per al metge*.
Sota el títol “El metge, el pacient i el lloc de treball” s’ha celebrat a Oslo aquests dies la conferència bianual de l’European Association for Physician Health (EAPH). El propòsit fonamental dels organitzadors era poder fomentar l’intercanvi d’experiències entre els participants pel que fa a les interaccions que existeixen entre la qualitat assistencial, la satisfacció professional i les organitzacions.
Els passats dies 2 i 3 de maig es van celebrar a Montevideo (Uruguai) les 2es Jornades del Programa BienPro. El Col·legi Mèdic d’Uruguai va posar en marxa l’esmentat programa l’any passat. La seva principal funció és ajudar als metges (tant homes com dones) amb trastorns mentals, incloses les addiccions. El disseny i inici deRead more
