El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha publicat aquest any un posicionament sobre el joc d’apostes en línia, iniciativa que ha resultat premiada en la convocatòria de “Millors Idees de l’any 2019” de Diario Médico. El document de posició es va fer públic al mateix temps que l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la publicitat del joc i apostes en línia, i diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de tots dos. Es tracta d’una addició comportamental (la ludopatia) que està experimentant una mutació en línia amb els canvis de patrons culturals i tecnològics.
Segons l’esmentat document, el joc d’apostes es defineix com a una activitat lúdica en la qual l’individu arrisca diners sobre el resultat d’un esdeveniment del futur. El joc pot fer-se presencial o bé en línia. De fet, el fenomen ha experimentat un creixement significatiu a Europa en els darrers anys, en gran mesura per la disponibilitat dels jocs d’apostes, especialment els vinculats a l’àmbit de l’esport, des de dispositius electrònics amb connexió a internet. A Espanya, en concret, s’estima que el 0,9 % de la població compleix criteris d’addicció al joc, i, fins i tot, un 4,4 % presenta conductes de risc. Entre adolescents, a Europa la prevalença oscil·la entre el 0,2 % i el 5,6 %, i Espanya és un dels països on aquesta és més gran (4,6 %), i la mitjana d’edat d’inici és als 19 anys.
Com identificar el problema?
D’acord amb la 5a edició del Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM-V), per establir la presència de joc patològic (o addicció al joc) s’han de presentar, durant almenys 12 mesos, quatre o més dels criteris següents:
- Preocupació excessiva pel joc.
- Necessitat d’apostar quantitats creixents de diners per aconseguir l’excitació desitjada.
- Fracàs reiterat en parar o controlar aquesta conducta.
- Inquietud o irritabilitat quan s’intenta reduir o deixar el joc.
- Ús del joc com a manera d’escapar dels estats emocionals negatius.
- Persistència del joc amb l’objectiu de recuperar els diners perduts.
- Mentires per ocultar la conducta de joc i els problemes associats a aquesta.
- Posar en risc o perdre relacions afectives per causa del joc.
- Confiança en què altres proporcionaran els recursos econòmics necessaris per sortir de situacions desesperades a les quals ha conduït aquesta conducta.
Quan es compleixen més d’un i menys de quatre criteris es considera que hi ha joc problemàtic o, el que és el mateix, que el risc de desenvolupar una addicció és alt.
La majoria dels estudis coincideixen a assenyalar que hi ha un més alt risc entre adolescents i joves. El fet que s’associï als esdeveniments esportius, l’increment del desplegament publicitari associat a aquest, la vulnerabilitat neuro-biològica pròpia de l’esmentada franja d’edat o el fet que s’emmarqui com a activitat de socialització, poden ser una explicació de l’increment de la conducta entre els més joves.
Què fer?
El document de posició del CCMC aporta unes recomanacions generals:
- Promoure, de manera urgent, un marco regulador per a la publicitat i màrqueting associat al joc, tal i com es fa en el cas de l’alcohol o el tabac.
- Desenvolupar campanyes d’educació sobre els mecanismes que es fan servir des de la publicitat comercial per activar el joc d’apostes i el risc que comporten a l’hora de facilitar el desenvolupament d’una addicció.
- Restringir l’accés dels jocs d’apostes a menors a través de diversos mecanismes de control.
- Informar de la realitat de les probabilitats estadístiques de guanyar premis, desactivant el pensament màgic que desenvolupen els subjectes quan s’inicien en el joc i que la publicitat amplifica.
D’altra banda, més enllà de les intervencions específiques de caràcter més general, sol ser útil promoure l’interès dels més joves i dels adults en activitats plaents associades al contacte interpersonal proper, fomentar l’exercici físic i la dieta saludable, promoure un descans reparador, repartir els temps en diverses tasques i limitar, en la mesura del possible, l’ús diari dels dispositius electrònics, especialment en las hores properes al descans o quan no siguin necessaris.
La importància de la prevenció i la detecció primerenca d’aquests conductes és tasca de tots. Si, després de llegir aquest article, creu que vostè o algú del seu entorn pot haver desenvolupat una addicció al joc, no dubti a demanar ajuda especialitzada.
