93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Apostes en línia: el risc de desenvolupar una addicció al joc

    Home adiccions Apostes en línia: el risc de desenvolupar una addicció al joc
    NextPrevious
    apostes online ludopatia adiccions al joc - Clínica Galatea

    Apostes en línia: el risc de desenvolupar una addicció al joc

    By Clínica Galatea | adiccions | Comments are Closed | 4 febrer, 2020 | 0

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha publicat aquest any un posicionament sobre el joc d’apostes en línia, iniciativa que ha resultat premiada en la convocatòria de “Millors Idees de l’any 2019” de Diario Médico. El document de posició es va fer públic al mateix temps que l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la publicitat del joc i apostes en línia, i diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de tots dos. Es tracta d’una addició comportamental (la ludopatia) que està experimentant una mutació en línia amb els canvis de patrons culturals i tecnològics.

    Segons l’esmentat document, el joc d’apostes es defineix com a una activitat lúdica en la qual l’individu arrisca diners sobre el resultat d’un esdeveniment del futur. El joc pot fer-se presencial o bé en línia. De fet, el fenomen ha experimentat un creixement significatiu a Europa en els darrers anys, en gran mesura per la disponibilitat dels jocs d’apostes, especialment els vinculats a l’àmbit de l’esport, des de dispositius electrònics amb connexió a internet. A Espanya, en concret, s’estima que el 0,9 % de la població compleix criteris d’addicció al joc, i, fins i tot, un 4,4 % presenta conductes de risc. Entre adolescents, a Europa la prevalença oscil·la entre el 0,2 % i el 5,6 %, i Espanya és un dels països on aquesta és més gran (4,6 %), i la mitjana d’edat d’inici és als 19 anys.

    Com identificar el problema?

    D’acord amb la 5a edició del Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM-V), per establir la presència de joc patològic (o addicció al joc) s’han de presentar, durant almenys 12 mesos, quatre o més dels criteris següents:

    • Preocupació excessiva pel joc.
    • Necessitat d’apostar quantitats creixents de diners per aconseguir l’excitació desitjada.
    • Fracàs reiterat en parar o controlar aquesta conducta.
    • Inquietud o irritabilitat quan s’intenta reduir o deixar el joc.
    • Ús del joc com a manera d’escapar dels estats emocionals negatius.
    • Persistència del joc amb l’objectiu de recuperar els diners perduts.
    • Mentires per ocultar la conducta de joc i els problemes associats a aquesta.
    • Posar en risc o perdre relacions afectives per causa del joc.
    • Confiança en què altres proporcionaran els recursos econòmics necessaris per sortir de situacions desesperades a les quals ha conduït aquesta conducta.

    Quan es compleixen més d’un i menys de quatre criteris es considera que hi ha joc problemàtic o, el que és el mateix, que el risc de desenvolupar una addicció és alt.

    La majoria dels estudis coincideixen a assenyalar que hi ha un més alt risc entre adolescents i joves. El fet que s’associï als esdeveniments esportius, l’increment del desplegament publicitari associat a aquest, la vulnerabilitat neuro-biològica pròpia de l’esmentada franja d’edat o el fet que s’emmarqui com a activitat de socialització, poden ser una explicació de l’increment de la conducta entre els més joves.

    Què fer?

    El document de posició del CCMC aporta unes recomanacions generals:

    • Promoure, de manera urgent, un marco regulador per a la publicitat i màrqueting associat al joc, tal i com es fa en el cas de l’alcohol o el tabac.
    • Desenvolupar campanyes d’educació sobre els mecanismes que es fan servir des de la publicitat comercial per activar el joc d’apostes i el risc que comporten a l’hora de facilitar el desenvolupament d’una addicció.
    • Restringir l’accés dels jocs d’apostes a menors a través de diversos mecanismes de control.
    • Informar de la realitat de les probabilitats estadístiques de guanyar premis, desactivant el pensament màgic que desenvolupen els subjectes quan s’inicien en el joc i que la publicitat amplifica.

    D’altra banda, més enllà de les intervencions específiques de caràcter més general, sol ser útil promoure l’interès dels més joves i dels adults en activitats plaents associades al contacte interpersonal proper, fomentar l’exercici físic i la dieta saludable, promoure un descans reparador, repartir els temps en diverses tasques i limitar, en la mesura del possible, l’ús diari dels dispositius electrònics, especialment en las hores properes al descans o quan no siguin necessaris.

    La importància de la prevenció i la detecció primerenca d’aquests conductes és tasca  de tots. Si, després de llegir aquest article, creu que vostè o algú del seu entorn pot haver desenvolupat una addicció al joc, no dubti a demanar ajuda especialitzada.

    Addiccions, Joc, Ludopatía, Tractaments addictius

    Related Post

    • Pot una persona addicta tornar a consumir “de manera controlada”?

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      L’addicció és una malaltia crònica i recidivant Un dels debats més freqüents en l’àmbit de les addiccions gira entorn d’una pregunta aparentment simple: pot una persona amb antecedents d’addicció tornar a consumir substàncies de maneraRead more

    • Vincle terapèutic i reparació somàtica

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      En psicoteràpia, sovint pensem la relació terapèutica com un espai de confiança, escolta i comprensió exclusivament psíquic. Tanmateix, des d’enfocaments com la psicoteràpia sensoriomotriu i els models basats en el trauma, sabem que el seuRead more

    • Trets de personalitat i trastorn per ús de substàncies: comprenent la interacció entre la vulnerabilitat personal i l’addicció

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      El trastorn per ús de substàncies (TUS) constitueix una de les expressions més complexes del patiment humà contemporani. No es tracta únicament del consum persistent i problemàtic d’una substància —legal o il·legal— malgrat les conseqüènciesRead more

    • ‘Chemsex’ II: integrar l’ambivalència, reconstruir el desig

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Les drogues permeten travessar llindars físics i psíquics que, altrament, ens serien inaccessibles. El cos, sota l’efecte de substàncies psicoactives, esdevé escenari d’una intensitat radical: plaer, connexió, eufòria, dissolució. L’altra cara de la moneda ésRead more

    • Evolució del consum de substàncies en les darreres dècades: una retrospectiva basada en l’evidència i en l’experiència clínica

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Entrevistem Marta Torrens Mélich Marta Torrens és metgessa especialista en Psiquiatria, directora emèrita d’Addiccions de l’Hospital del Mar a Barcelona i ​​catedràtica de Psiquiatria de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de VicRead more

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Pot una persona addicta tornar a consumir “de manera controlada”? 20 juliol, 2026
    • Flexibilitat psicològica en temps de positivitat tòxica 26 juny, 2026
    • L’assetjament professional i personal a les institucions sanitàries: un assumpte més enllà de la clínica (Part 1) 4 juny, 2026
    • Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris (Part 2) 4 juny, 2026
    • Connectats i sols: una mirada clínica a la soledat en temps d’hiperconnectividad 9 abril, 2026

    Temes tractats

    Addiccions Aferrament aferrament a l'adultesa aferrament a la infància agressions Alcoholisme cannabinoides Clínica Galatea Conciliació Congressos Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional espai galatea Esport Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Sport-2-Live Síndrome de burn out Teràpia de grup Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de privacitat
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Sistema Intern d’informació
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memòria executiva CATSalut 2021
    • Memòria executiva CATSalut 2022
    • Memòria executiva CATSalut 2023
    • Memòria executiva CATSalut 2024
    • Memòria executiva CATSalut 2025
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea
    Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues.Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies

    Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR