93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Què és el dol?

    Home Benestar Què és el dol?
    NextPrevious
    fases del duelo - fases del dol- Clínica Galatea

    Què és el dol?

    By Clínica Galatea | Benestar | 0 comment | 17 octubre, 2019 | 5

    El dol és el procés psicològic al qual ens enfrontem després de les pèrdues, alguna cosa que tothom, tard o d’hora, viurà al llarg de la vida.

    Per definició, la pèrdua de qualsevol objecte d’estima provoca un dol, tot i que la intensitat i les característiques d’aquest poden variar en gran mesura en funció del grau de vinculació emocional amb l’objecte, de la pròpia natura de la pèrdua i de la manera de ser i la història prèvia de cada persona.

    Malgrat que el dol s’associa immediatament a la mort, les pèrdues poden ser molt diverses: ruptures de parella, canvis de domicili, canvis d’estatus professional, processos de malaltia o de minva funcional, entre d’altres.

    Les fases del dol

    La psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross identifica cinc estadis que tenen lloc, en major o menor mesura, sempre que patim una pèrdua. Tot i que poden donar-se successivament, no sempre ha de ser així. Cada procés, com cada persona, es únic.

    1. Negació

    La negació és una reacció que es produeix de forma molt habitual immediatament després d’una pèrdua. No és infreqüent que, quan experimentem una pèrdua sobtada, tinguem una sensació d’irrealitat o d’incredulitat que pot veure’s acompanyada d’una congelació de les emocions. Es pot manifestar amb expressions com: “encara no em crec que sigui veritat”, “és com si estigués vivint un malson” i fins i tot amb actituds d’aparent “enteresa emocional” o d’actuar “com si no hagués passat res”.

    La negació pot ser més subtil y presentar-se d’una manera difusa o abstracta, restant importància a la gravetat de la pèrdua o no assumint que sigui irreversible, quan en molts casos ho és.

    2. Ira

    Sovint, el primer contacte amb les emocions després de la negació pot ser en forma d’ira. S’activen sentiments de frustració i d’impotència que poden acabar en atribuir la responsabilitat d’una pèrdua irremeiable a un tercer. En casos extrems, les persones no poden anar elaborant el dol perquè queden atrapades en una reclamació contínua que els impedeix acomiadar-se adequadament de l’objecte estimat.

    3. Negociació

    A la fase de negociació, es comença a contactar amb la realitat de la pèrdua al mateix temps que es comencen a explorar quines coses cal fer per revertir la situació. Per exemple, quan a algú se li diagnostica una malaltia terminal i comença a explorar opcions de tractament malgrat haver estat informats de que no hi ha cura possible, o qui creu que podrà recuperar una relació de parella ja definitivament trencada si comença a comportar-se d’una altra manera.

    4. Depressió

    A mesura que avança el procés de dol i es va assumint la realitat de la pèrdua, es comença a contactar amb el que implica emocionalment l’absència, fet que es manifesta de diverses maneres: pena, nostàlgia, tendència a l’aïllament social i pèrdua d’interès per allò quotidià. Tot i que es denomina a aquesta fase “depressió”, seria més correcte denominar-la “pena” o “tristesa”, i així es perd la connotació de què es tracta d’un fet patològic. D’alguna manera, només dolent-nos de la pèrdua pot començar el camí per seguir vivint malgrat aquesta.

    5. Acceptació

    Suposa l’arribada d’un estat de calma associat a la comprensió, no només racional sinó també emocional, de que la mort i altres pèrdues són fenòmens inherents a la vida humana. Es podria aplicar la metàfora d’una ferida que acaba cicatritzant, el que no implica deixar de recordar sinó poder seguir vivint amb això.

    Tot i que el dol és un procés personal, també és important la seva vessant social. Totes les cultures han anant desenvolupant formes de canalitzar aquest dolor a través dels lligams comunitaris (compartir el dolor amb els altres) i amb elaboracions simbòliques que sovint donen un sentit transcendent a la pèrdua.

    Quan demanar ajuda especialitzada?

    El dol és part de la vida i, per tant, és important no patologitzar-lo. No obstant, a vegades pot acabar complicant-se, de manera que la persona queda atrapada en aquest dolor que l’impedeix seguir endavant. Pot esdevenir de moltes maneres: a) quadres depressius intensos o cronificats; b) conductes de fugida de les emocions que el dol genera a través de l’ús d’alcohol o d’altres drogues; c) reaparició en una pèrdua present d’emocions i sentiments d’un dol no resolt en el passat, i d) presència de fantasies de reunir-se amb l’ésser estimat  buscant la mort de manera passiva o activa.

    Quan el dol es complica, és important demanar ajuda a l’entorn i, si és necessari, demanar l’ajuda dels professionals de salut mental.

    No tags.

    Related Post

    • La reflexió a la pràctica clínica

      Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió

      By Clínica Galatea | 0 comment

      En els darrers anys, s’ha anat consolidant l’aposta per generar espais de reflexió a la pràctica clínica quotidiana per a poder aturar-nos a dialogar sobre aspectes relacionats amb la nostra feina i que impacten, no només en nosaltres, sinó també en els pacients que atenem i en la resta d’actors involucrats al nostre dia a dia, de manera més o menys explícita.

    • Mentalització - Mentalización- Clínica Galatea

      Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La mentalització és la capacitat de donar sentit a la conducta pròpia i de l’altre a través de tenir en compte els estats mentals de les persones (conjunt de pensaments, creences, emocions, desitjos, intencions…). Anthony Bateman, un dels principals impulsors de la teoria, la defineix com: “veure’m a mi mateix des de fora i veure a l’altre des de dins”. Ens permet tenir una percepció de nosaltres mateixos, del nostre self, com un agent propi que decideix en base als seus estats mentals.

    • Suïcidi - Clínica Galatea

      Tenen alguns professionals un major risc de suïcidi? Anàlisi del fenomen i principals recomanacions

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.

    • trastornos mentales - Clínica Galatea

      Dilemes relacionats amb la identitat personal quan el professional de la salut té un trastorn mental

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La identitat dels professionals de la salut pivota, en gran mesura, sobre la seva professió. Per dir-ho d’alguna manera, és una de les senyes de reconeixement propi i aliè. Fins al punt que, en molts casos, és l’última cosa que abandonen quan claudiquen en altres àrees vitals. El 2016, tres investigadors britànics, Jenna Richards, Sue Holttum i Neil Springham, van publicar un article (How Do “Mental Health Professionals” Who Are Also or Have Been “MentalHealth Service Users” Construct Their Identities) en què analitzaven els discursos de deu professionals de la salut que havien requerit ser atesos en serveis de salut mental, i com aquesta experiència afectava la construcció de la seva identitat. Hi havia diverses formes en què aquesta vivència impactava en el concepte que tenien de si mateixos. Tot i així, el denominador comú era la dificultat d’integrar, sense dissonàncies, la identitat com a “professional” i com a “pacient”. És a dir, sembla inconciliable ser, alhora, un bon professional de la salut i estar malalt; en aquest cas, tenir un trastorn mental…

    • Juan José Dapueto - Bienpro Chile - Covid19

      El programa BIENPRO per a metges durant la pandèmia per COVID-19: l’experiència uruguaiana

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Ens va preocupar especialment la situació d’aquells metges i metgesses que havien quedat aïllats per l’autoconfinament. Temíem que aquesta situació, sumat a l’estrès laboral, pogués conduir a conductes suïcides. Per això vàrem ser més proactius en els seguiments, especialment a partir de comunicacions confidencials de companys de treball dels col·legues en risc.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022
    • VI Jornades Tècniques PAIMM (Còrdova): compartint experiències clíniques sobre l’atenció a metges amb problemes de salut mental 30 setembre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea