El dol és el procés psicològic al qual ens enfrontem després de les pèrdues, alguna cosa que tothom, tard o d’hora, viurà al llarg de la vida.
Per definició, la pèrdua de qualsevol objecte d’estima provoca un dol, tot i que la intensitat i les característiques d’aquest poden variar en gran mesura en funció del grau de vinculació emocional amb l’objecte, de la pròpia natura de la pèrdua i de la manera de ser i la història prèvia de cada persona.
Malgrat que el dol s’associa immediatament a la mort, les pèrdues poden ser molt diverses: ruptures de parella, canvis de domicili, canvis d’estatus professional, processos de malaltia o de minva funcional, entre d’altres.
Les fases del dol
La psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross identifica cinc estadis que tenen lloc, en major o menor mesura, sempre que patim una pèrdua. Tot i que poden donar-se successivament, no sempre ha de ser així. Cada procés, com cada persona, es únic.
1. Negació
La negació és una reacció que es produeix de forma molt habitual immediatament després d’una pèrdua. No és infreqüent que, quan experimentem una pèrdua sobtada, tinguem una sensació d’irrealitat o d’incredulitat que pot veure’s acompanyada d’una congelació de les emocions. Es pot manifestar amb expressions com: “encara no em crec que sigui veritat”, “és com si estigués vivint un malson” i fins i tot amb actituds d’aparent “enteresa emocional” o d’actuar “com si no hagués passat res”.
La negació pot ser més subtil y presentar-se d’una manera difusa o abstracta, restant importància a la gravetat de la pèrdua o no assumint que sigui irreversible, quan en molts casos ho és.
2. Ira
Sovint, el primer contacte amb les emocions després de la negació pot ser en forma d’ira. S’activen sentiments de frustració i d’impotència que poden acabar en atribuir la responsabilitat d’una pèrdua irremeiable a un tercer. En casos extrems, les persones no poden anar elaborant el dol perquè queden atrapades en una reclamació contínua que els impedeix acomiadar-se adequadament de l’objecte estimat.
3. Negociació
A la fase de negociació, es comença a contactar amb la realitat de la pèrdua al mateix temps que es comencen a explorar quines coses cal fer per revertir la situació. Per exemple, quan a algú se li diagnostica una malaltia terminal i comença a explorar opcions de tractament malgrat haver estat informats de que no hi ha cura possible, o qui creu que podrà recuperar una relació de parella ja definitivament trencada si comença a comportar-se d’una altra manera.
4. Depressió
A mesura que avança el procés de dol i es va assumint la realitat de la pèrdua, es comença a contactar amb el que implica emocionalment l’absència, fet que es manifesta de diverses maneres: pena, nostàlgia, tendència a l’aïllament social i pèrdua d’interès per allò quotidià. Tot i que es denomina a aquesta fase “depressió”, seria més correcte denominar-la “pena” o “tristesa”, i així es perd la connotació de què es tracta d’un fet patològic. D’alguna manera, només dolent-nos de la pèrdua pot començar el camí per seguir vivint malgrat aquesta.
5. Acceptació
Suposa l’arribada d’un estat de calma associat a la comprensió, no només racional sinó també emocional, de que la mort i altres pèrdues són fenòmens inherents a la vida humana. Es podria aplicar la metàfora d’una ferida que acaba cicatritzant, el que no implica deixar de recordar sinó poder seguir vivint amb això.
Tot i que el dol és un procés personal, també és important la seva vessant social. Totes les cultures han anant desenvolupant formes de canalitzar aquest dolor a través dels lligams comunitaris (compartir el dolor amb els altres) i amb elaboracions simbòliques que sovint donen un sentit transcendent a la pèrdua.
Quan demanar ajuda especialitzada?
El dol és part de la vida i, per tant, és important no patologitzar-lo. No obstant, a vegades pot acabar complicant-se, de manera que la persona queda atrapada en aquest dolor que l’impedeix seguir endavant. Pot esdevenir de moltes maneres: a) quadres depressius intensos o cronificats; b) conductes de fugida de les emocions que el dol genera a través de l’ús d’alcohol o d’altres drogues; c) reaparició en una pèrdua present d’emocions i sentiments d’un dol no resolt en el passat, i d) presència de fantasies de reunir-se amb l’ésser estimat buscant la mort de manera passiva o activa.
Quan el dol es complica, és important demanar ajuda a l’entorn i, si és necessari, demanar l’ajuda dels professionals de salut mental.
