La Teoria Polivagal, desenvolupada pel doctor Stephen Porges, ens ajuda a entendre com respon el sistema nerviós autònom i com es manifesta en les nostres emocions i comportaments. Aquesta teoria se centra en el funcionament del nervi vague, que és una part important del nostre sistema nerviós autònom, en concret del sistema parasimpàtic. El nerviRead more
Blog
Després d’haver abordat en l’últim post en què consisteix la procrastinació i a què pot obeir, proposarem algunes estratègies generals per poder fer-hi front i que deixi de minar la nostra tasca quotidiana. En postergar allò que hem d’anar resolent, va augmentant la sensació de desbordament i, a mitjà-llarg termini, l’esgotament emocional. Algunes pautes generalsRead more
S’anomena procrastinació a l’acció de diferir o postergar l’execució d’una acció. Sovint no es limita a una conducta puntual, sinó que fa referència a la tendència d’algunes persones a demorar o ajornar el compliment de tasques. D’altra banda, s’anomena burnout una síndrome d’esgotament físic, mental i emocional, a més de desmotivació, causada per l’estrès crònic,Read more
L’ansietat anticipatòria és la sensació d’alerta que apareix quan la nostra consciència està bolcada al futur. En realitat, es tracta d’una resposta de malestar davant la incapacitat de poder controlar el que succeirà. Es manifesta a totes les dimensions de l’ésser humà (corporal, mental i espiritual) i s’associa a la necessitat de dominar l’indisponible deRead more
Cuidar els professionals que vetllen cada dia per la salut de les persones és una necessitat que s’ha fet especialment evident arran de la pandèmia de COVID-19. Es tracta d’un repte per al qual resulta indispensable impulsar la recerca sobre prevenció i assistència i, sobretot, apostar per la formació específica de professionals de la salutRead more
La Confederació d’Ordres Mèdiques Europees (CEOM), en la reunió celebrada a Lisboa el novembre de 2019, va declarar el dia 12 de març com a “Dia Europeu contra les agressions a metges i professionals sanitaris”. De fet, es calcula que prop d’un 25 % dels incidents de violència laboral tenen lloc al sector sanitari i aproximadament un 50 % dels seus professionals han estat o seran objecte d’algun incident violent en el transcurs de la seva vida laboral.
El terme “psicodèlic” va ser encunyat pel psiquiatre Humphrey Osmond, i significa “revelador de la ment”. En aquest sentit, s’utilitza per a definir un ampli ventall de substàncies amb mecanismes d’acció diferents, que comparteixen la capacitat d’induir un estat mental alterat o expandit, on es poden donar experiències molt variades, de vegades indescriptibles o inefables, i que varia molt entre persones i en funció del context en què tenen lloc.
Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.
la majoria de les publicacions relacionades amb l’impacte de la COVID-19 als professionals de la salut s’han centrat, de manera preponderant, a quantificar la prevalença de símptomes de l’espectre ansiós i depressiu i analitzar els factors de risc i protectors relacionats amb la seva aparició. Els menys se centren a analitzar els beneficis de les intervencions psicològiques posades en marxa per ajudar-los.
Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.
