L’esgotament emocional és un estat al que s’arriba per sobrecàrrega d’esforç psíquic. En aquest cas, no parlem només d’excessos laborals, sinó de la càrrega que implica assumir conflictes, responsabilitats o estímuls adversos de tipus emocional o cognitiu. No apareix de manera espontània, sinó que és procés d’incubació lenta que culmina quan la persona es desploma. Aquesta fallida li sumeix en una situació de paràlisi, depressió profunda encara que de vegades també pot manifestar-se amb símptomes somàtics.
Encara que l’esgotament emocional s’experimenta com a cansament mental, sol estar acompanyat d’una gran fatiga física de la qual la persona sent que clatell es recupera.Quan sobrevé hi ha una sensació de pesadez, d’impossibilitat de seguir endavant cau llavors en una inèrcia de la qual és difícil sortir ja que sol associar-se a sentiments d’indefensió.
Les causes de l’esgotament emocional
L’esgotament emocional s’origina com a conseqüència d’un desequilibri entre el que donem i el que rebem. Les persones que pateixen esgotament emocional es caracteritzen perquè no posen límits al seu lliurament ben sigui en el treball, en la llar, en la parella o en qualsevol terreny.
En general, això ocorre en àmbits on concorren una gran auto-exigència i un alt nivell de responsabilitat, com és el cas dels treballs relacionats amb la salut. En aquests entorns, es fomenta una narrativa on les necessitats pròpies són obviades en honor de la cura de l’altre.
L’usual és que la persona oblidi els seus propis límits i acabi esgotada, sense temps per a si mateixa. Al mateix temps, sent que no rep el reconeixement, l’afecte o la consideració que mereix. La narrativa que embolica a aquests professionals fomenta un estil on es minimitzen les necessitats pròpies i s’adopta un perfil d’invulnerabilitat i auto-suficiència. Alguna cosa que no es correspon amb la complexa realitat de cada subjecte i les altes demandes del seu treball.
Els primers símptomes de l’esgotament emocional
Alguns senyals, a les quals no se’ls dóna molta importància, poden advertir-nos del risc d’acabar esgotats emocionalment. Hem de parar esment a:
- Cansament físic. La persona se sent fatigada amb freqüència. Des que obre els ulls experimenta com si fos excessivament ardu el que li espera en el dia.
- Insomni. Per contradictori que sembli, una persona amb esgotament emocional té dificultats per dormir. Sempre té problemes que li donen voltes en el cap i que no li ajuden a agafar el son.
- Irritabilitat. Hi ha molèstia i pèrdua de l’autocontrol, amb freqüència. La persona esgotada es veu de mal humor i és massa sensible a qualsevol crítica o gest de desaprovació.
- Falta de motivació. La persona actua de forma mecànica. No sent entusiasme, ni interès per les seves activitats.
- Distanciament afectiu. Les emocions comencen a ser cada vegada més planes. Com si en realitat no sentís pràcticament gens.
- Oblits freqüents. La saturació d’informació i/o d’estímuls dóna lloc a falles en la memòria. S’obliden amb facilitat les petites coses.
- Dificultats per pensar. La persona sent que es confon amb facilitat. Existeix un raonament més lent.
Les sortides per a l’esgotament emocional
La millor manera de superar l’esgotament emocional és, per descomptat, descansant.Tard o d’hora, oblidar-se d’un mateix passa factura. Cal trobar temps lliure per relaxar-se i estar tranquils. Les persones que s’exigeixen massa poden arribar a passar anys, per exemple, sense prendre vacances. Així que una primera mesura pot ser no renunciar a prendre’s uns quants dies a l’any per dedicar-los al descans.
Més enllà de les mesures de descans excepcionals, és clau modificar l’actitud enfront de les obligacions diàries i pel que fa a la cura de si mateix. Així, pot ser útil planificar la jornada incloent de forma habitual temps per descansar o per a l’oci.
En realitat, tot això pot resumir-se en la importància de reconectar diàriament amb nosaltres, buscant un equilibri entre les exigències dels altres i les nostres necessitats. Hem de conrear una actitud de respecte i comprensió cap a nosaltres el que, en últim terme, beneficiarà també al nostre entorn personal i a la nostra competència professional.
