La Confederació d’Ordres Mèdiques Europees (CEOM), en la reunió celebrada a Lisboa el novembre de 2019, va declarar el dia 12 de març com a“Dia Europeu contra les agressions a metges i professionals sanitaris”. De fet, es calcula que prop d’un 25% dels incidents de violència laboral tenen lloc al sector sanitari i, aproximadament, un 50% dels seus professionals han estat o seran objecte d’algun incident violent en el transcurs de la seva vida laboral.
Els col·legis professionals de metges de tota Espanya en el seu últim informe anual han comunicat que, durant el 2022, es van rebre 843 denúncies d’agressions físiques i verbals als seus col·legiats/des. Des que va començar el registre d’aquest tipus de conductes, al 2010, la xifra del 2022 suposava un increment del 38% respecte a la del l’any anterior. A la presentació de les dades, José María Rodríguez Vicente, secretari general de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i membre de l’Observatori Nacional d’Agressions, va assenyalar que “és la punta de l’iceberg, ja que molts metges s’han acostumat a conviure amb les amenaces i no denuncien”.
La major part de les agressions registrades són insults i vexacions (47%), seguides per amenaces i coaccions (37%), i lesions (16%). El perfil més freqüent de la víctima és el de una metgessa (61% dels casos), entre 40 i 60 anys (51%), amb qui es tenia una cita programada (48%), sent el detonant més freqüent les discrepàncies per l’atenció rebuda (41%). Aquesta agressió va desencadenar una baixa laboral en el 10% dels casos i el 42% van ser denunciades a les autoritats.
En una revisió sistemàtica publicada per María Isabel Serrano Vicente i col·laboradors el 2020 sobre la violència contra els professionals de la salut a Espanya fins a l’abril del 2019, es va trobar un increment en la magnitud del fenomen els darrers anys. En la majoria dels casos els agressors són homes, mentre que els professionals agredits solen ser les dones. Les agressions més comunes són les verbals, majoritàriament propiciades per demores a l’atenció, són més freqüents eren el personal d’infermeria (58,8%) seguit dels metges (29,4%) i la franja d’edat més afectada es troba entre els 30 i els 50 anys. Tot i això, els autors de l’estudi assenyalaven que la variabilitat en els registres de notificacions d’agressions i en els qüestionaris utilitzats en els diferents estudis, així com la subjectivitat i interpretació d’aquests fets, dificulta la comparació entre ells.
L’Observatori contra les Agressions en l’àmbit sanitari
L’any 2010, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM) va posar en marxa l’Observatorio contra las Agresiones en el ámbito sanitariO. Tal i com es desprèn del Manifiesto contra las Agresiones a Médicos y Profesionales Sanitarios, publicat el 2022 per l’Organización Médica Colegial (OMC), la finalitat d’aquesta iniciativa era coordinar les actuacions que els col·legis de metges ja desenvolupaven en el seu àmbit de competència aleshores, amb la intenció de sumar esforços, fer més visible el problema, conscienciar administracions públiques, ciutadans i pacients que l’agressió mai no es pot justificar.
Entre les fites aconseguides per l’Observatorio, en destaquen:
- La modificació de l’article 550 del Codi Penal el 2015 pel que fa a la consideració del metge o metgessa com a autoritat sanitària que exerceix al servei públic. La nova normativa introdueix una nova definició d’atemptat que inclou tots els supòsits d’escomesa, agressió, ocupació de violència o amenaces greus de violència sobre el professional, reflectint, de manera explícita, que es consideraran actes d’atemptat els que es cometin contra funcionaris de sanitat quan es trobin executant les funcions dels seus càrrecs a l’àmbit de l’assistència pública. Així, les agressions als professionals dels sistemes públics de salut queden clarament tipificades com un delicte d’atemptat a l’autoritat que comporta per a l’agressor penes d’un a 4 anys i una multa de 3 a 6 mesos.
- La publicació de la Instrucció 3/2017 del Ministeri de l’Interior que dóna origen a l’aparició de la figura del interlocutor amb les forces de seguretat (Policia Nacional) contra les agressions a professionals sanitaris en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat.
- Una major conscienciació de les conselleries de Salut, i dels professionals sanitaris a l’hora de denunciar les agressions.
A Catalunya, la Generalitat va aprovar, al maig de 2022 (GOV/97/2022) la creació de l’Observatori per a situacions de violència en l’àmbit sanitari de Catalunya (OSVASC). Al seu Comitè Permanent, presidit pel director/a de la Direcció General de Professionals de la Salut, hi ha portaveus de les principals institucions sanitàries de Catalunya, així com dels sindicats que representen majoritàriament aquests professionals. Això no obstant, es pretén animar a la participació activa les entitats, institucions i ciutadans que se sentin interpel·lats per aquesta iniciativa.
Què s’ha fet des del Col·legi de Metges de Barcelona?
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), per la seva part, va crear l’any 2010 la Unita tintegral de violència contra el metge,que assessora el metge, tant en l’àmbit jurídic com en el de seguretat. De fet, existeix un acord marc de col·laboració amb la Fiscalia Superior de Catalunya, amb un fiscal interlocutor i un conveni de coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra, amb un membre dels Mossos com a enllaç permanent. També des del CoMB s’han impulsat iniciatives com la possibilitat d’aplicar la llei de seguretat ciutadana, en alguns casos, aplicant com a mesura dissuasiva la imposició d’una sanció econòmica al ciutadà que agredeix.
Què proposa el manifest publicat al 2020 per la OMC?
El manifest publicat l’any 2020 per l’OMC, proposa:
- Reforçar les mesures preventives.
- Continuar amb les campanyes de conscienciació a la societat sobre les agressions a sanitaris i les seues conseqüències.
- Desenvolupar programes formatius específics per afrontar aquestes situacions.
- Promoure campanyes sanitàries de respecte als professionals i cura i utilització responsable dels serveis sanitaris per part de les administracions.
- Incrementar les mesures de seguretat als centres, tant públics com privats.
- Aconseguir la mateixa consideració jurídica per al delicte de les agressions, tant a l’àmbit públic com als àmbits concertat i privat.
- Arribar a la unificació dels criteris emprats a les sentències judicials i que els procediments judicials siguin ràpids, expeditius i exemplaritzants.
- Potenciar els acords i la comunicació amb les administracions sanitàries, les fiscalies i cossos i les forces de seguretat de l’Estat per a l’abordatge integral de les agressions.
- Promoure la creació d’un Pla Nacional contra les Agressions a Sanitaris, en què participin tots els agents implicats: Ministeris de Sanitat, Ministeri d’Interior, Ministeri de Justícia, Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, Fiscalia General de l’Estat, Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Comunitats Autònomes, Consells Generals de les professions sanitàries i Plataformes d’associacions de pacients.
El lema “Davant les agressions a professionals sanitaris, tolerància zero” ha d’imperar en tota prestació sanitària i és una línia vermella infranquejable pel que fa a la consideració i cura dels que ens cuiden.
