En les actuals circumstàncies d’inusitada i excepcional exigència, els professionals de la salut* podem sentir-nos desbordats per la hiperactivació del nostre sistema de supervivència o esgotats per la falta de descans i la sobreexposició a situacions molt difícils des del punt de vista personal, assistencial i ètic.
Malgrat la proliferació de recursos d’ajuda psicològica en aquestes circumstàncies, la fàcil accessibilitat a psicofàrmacs que puguin pal·liar l’insomni, l’ansietat o l’esgotament pot ser una alternativa ràpida que molts contemplin en aquests moments. En situacions de menor excepcionalitat, sabem que aquest és un risc potencial al qual estan exposats els professionals de la salut perquè, a la reticència a demanar ajuda quan hi ha sofriment psíquic, s’afegeix la possibilitat de autoprescribir-se per a sortejar el malestar. La combinació d’aquests factors no fa sinó empitjorar la resolució del problema de fons. De fet, l’automedicació pot acabar desembocant en una dependència, sent llavors les dificultats a demanar ajudar fins i tot majors.
Tampoc és infreqüent que, en situacions de sotsobre emocional, els professionals de la salut, especialment els metges, demanin ajuda especialitzada de manera informal (consulta de passadís) o referint-se a si mateixos com un tercer (algú que presenta una demanda similar a la pròpia).
Pot ser que la urgència per obtenir una resposta immediata i sense haver de recórrer a tercers, s’accentuï aquests dies. Conflueixen no sols la percepció de no tenir ni tan sols temps de poder posar en marxa estratègies que ens ajudin a calmar-nos sinó l’autoexigència implícita a l’imperatiu moral d’atendre pacients les vides dels quals estan en perill.
Després d’anys d’experiència en el tractament de trastorns mentals i addictius en els professionals de la salut, creiem crucial advertir dels riscos de automedicar-se en aquestes circumstàncies.
Referent a això, recomanem:
- Pot sentir-se hiperactivat, desconcertat, rabiós o esgotat. Aquests són alguns patrons de resposta normal a una situació d’alt desgast en tots els àmbits personals (físic, mental i espiritual).
- Intenti recuperar l’equilibri posant en pràctica les recomanacions que, en un post previ, animàvem a seguir d’acord amb la regla mnemotècnica CUIDA’T .
- Si observa que aquestes estratègies no són eficaces i que no pot seguir endavant, demani assessorament especialitzat.
- Procuri que la consulta amb el professional al qual recorri no es produeixi de manera informal sinó que pugui dur-se a terme sense presses, amb el suficient temps i les condicions de privacitat que li permetin expressar-se amb llibertat.
- Eviti la autoadministració de psicofàrmacs per a pal·liar el malestar.
- Recordi que la prescripció de psicofàrmacs ha de realitzar-se sempre després d’una avaluació adequada i que ha de ser controlada per un terapeuta.
Cuidi’s per a poder cuidar a uns altres. I si no pot seguir endavant, no dubti a demanar ajuda.
*S’empren els termes “professionals de la salut” o “metges” en genèric.
