L’ansietat anticipatòria és la sensació d’alerta que apareix quan la nostra consciència està bolcada al futur. En realitat, es tracta d’una resposta de malestar davant la incapacitat de poder controlar el que succeirà. Es manifesta a totes les dimensions de l’ésser humà (corporal, mental i espiritual) i s’associa a la necessitat de dominar l’indisponible de l’avenir, la qual cosa acaba generant inquietud o ansietat, ja que creiem que allò, que no sabem si ocorrerà o no, pot comprometre la nostra existència.
L’ansietat anticipatòria pot desencadenar-se en situacions d’indefensió dels subjectes, quan la seva supervivència està amenaçada. Però, paradoxalment, també s’accentua en contextos socioculturals on els subjectes aspiren, inconscientment, a tenir controlades totes les variables involucrades en la seva vida. Com això, tot i tenint totes les comoditats satisfetes, no pot garantir-se, l’anticipació ansiosa acaba per malmetre el present i, a més, impedeix afrontar el futur de manera lúcida.
Com en qualsevol resposta de l’àmbit de l’estrès, davant situacions noves o de major incertesa, l’habitual és que s’activi el sistema d’alerta. En aquest cas, compleix una funció adaptativa. No obstant això, pot succeir que aquest patró d’alerta romangui activat més enllà del necessari. Bé perquè ens exigim controlar qualsevol eventualitat, bé per elevat perfeccionisme, bé per l’acceleració pròpia del nostre dia a dia, que ens impedeix detenir-nos a considerar què depèn i què no de nosaltres i què podem i no podem fer (o deixar de fer) sobre aquest tema
Per aprendre a regular aquesta ansietat perpetuada i immotivada, cal aprendre a regular les emocions. Això només s’aconsegueix si ens parem, almenys una vegada al dia, a contemplar com estem. Això inclou els nostres estats corporals, les emocions i els pensaments que ocupen la nostra consciència. Si estem molt torbats, pot ajudar-nos centrar l’atenció en la respiració o bé aplicar tècniques de relaxació. D’aquesta manera, es calma la ment (a través de la relaxació del cos) i això ens permet anar reconfigurant aquests patrons automàtics anticipatoris que ens impedeixen veure amb claredat en el nostre dia a dia.
