Segons un estudi publicat per membres de l’equip terapèutic de la Clínica Galatea, la gran majoria dels metges amb trastorns mentals i/o addiccions que demanen ajuda en el marc del Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) ho fan de manera voluntària.
Un nou estudi, que també ha estat publicat per membres d’aquesta Clínica, analitza en profunditat quin és el perfil dels metges amb problemes de salut mental o addiccions que tenen més dificultats a l’hora de demanar ajuda de manera voluntària.
Però, què entenem per “demanar ajuda de manera voluntària”?
Pel que fa a aquest últim estudi, es va considerar que els metges demanaven ajuda “de manera voluntària (o “per si mateixos”), quan la petició no s’havia produït com a conseqüència de la mediació o insistència de tercers (ja fossin col·legues, amics, superiors, etc.) ni com a resultat d’una decisió col·legial després de problemes relacionats amb la pràctica professional provocats per una addicció o malaltia mental.
Gènere, tipus de patologia i edat són els factors clau
Dels 1.545 historials analitzats de metges de pacients tractats en el programa PAIMM de 1998 a 2012, només el 16,8% no van demanar ajuda “per si mateixos”.
Entre les principals característiques d’aquests metges als quals costava més demanar ajuda voluntàriament destaquen:
- Es tractava d’homes.
- Patien problemes d’alcoholisme o altres addiccions.
- Eren més grans que els metges que demanaven ajuda voluntàriament.
D’altra banda, els metges que no accedien al programa de manera voluntària tendien a:
- Ser tractats durant més temps (la durada mitjana dels seus episodis era superior).
- Requerir amb més freqüència ser hospitalitzats comparats amb els metges que demanaven voluntàriament ajuda.
Per tant, es pot afirmar que la major tardança o dificultat a demanar ajuda feia que el seu problema s’agreugés a nivell clínic, i necessités, amb el temps, un tractament més llarg i complex.
En la forma de petició d’ajuda influeix tant el perfil del metge com la seva percepció de com es tractarà el seu problema
Una altra de les conclusions de l’estudi és que en la decisió de demanar ajuda de manera voluntària no només influeixen les característiques del metge en qüestió sinó també la manera com aquest percep que serà abordat el seu problema.
Per aquest motiu, oferir un tractament especialitzat, altament confidencial i dissenyat per a cada pacient segons un abordatge biopsicosocial, com l’ofert pel model PAIMM desenvolupat a la Clínica Galatea, pot afavorir que el metge amb problemes s’animi a demanar ajuda especialitzada.
Leave a Comment