En una recent carta al director de la Revista Clínica Española, la doctora Montserrat Esquerda i el doctor Josep Terés, membres de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya han compartit unes reflexions molt valuoses arrel del nou context propiciat per la pandèmia per COVID-19. El missatge primordial de el text és la necessitat, ja ineludible després de l’esdevingut en l’últim any, de replantejar el contracte social que existeix entre els professionals de la salut i la societat. Aquest plantejament, defensat amb anterioritat a l’epidèmia actual per autors com Aasland, cobra especial relleu en aquests moments. La hipòtesi que es desprèn d’aquests textos és que el malestar creixent referit pels professionals de la medicina té a veure amb una dissonància entre el contracte social implícit i l’explícit que s’estableix entre aquests i la societat.
Per contracte social implícit cal entendre el que la societat, en general, i els pacients, en particular, esperen dels metges i els que aquests esperen, al seu torn, de la societat. El contracte implícit vigent ha estat el que predominava durant la “Edat d’Or de la Medicina” que es va estendre, fonamentalment, durant la primera meitat de segle XX fins als anys 60. Els avenços terapèutics, entre altres motius, van afavorir que els metges fossin molt considerats tant social com econòmicament. La seva tasca, en aquell temps, es desenvolupava, fonamentalment, de manera autònoma.
Aquesta situació va anar canviant al llarg de la segona meitat de segle XX, quan els metges van començar a exercir en el si de grans corporacions sanitàries. Els pacients, agrupats en moviments associatius a partir de finals dels anys 60, van passar a reclamar relacions més horitzontals davant el paternalisme vigent fins a la data. A això es van afegir les exigències de seguir uns requisits ètics en la investigació i en la pràctica mèdica. A partir dels anys 80, poc després de la primera amenaça econòmica a l’estat de benestar amb motiu de la crisi del petroli en els anys 70, una nova figura es va afegir al binomi pacient – equip professional: el gestor. La feina dels metges i les metgesses passava a desenvolupar-se, majoritàriament, en el si de grans corporacions sanitàries, integrada en equips multidisciplinaris, amb un augment creixent de les càrregues de treball burocràtic, pobra remuneració salarial en relació amb el grau de responsabilitat del seu treball i amb un notable augment de la pressió assistencial motivat, entre altres raons, per les desmesurades esperances en els resultats de la medicina per part de la societat.
La gran recessió de 2008, arrel de les retallades que van patir els recursos destinats a Sanitat amb motiu de la segona gran crisis de l’estat del benestar, va contribuir a agreujar encara més el malestar referit pels professionals de la salut que treballaven en el sector públic. I la pandèmia per COVID-19, tot i que ha posat de manifest l’alt compromís social d’aquests, ha fet més patent encara el desequilibri entre el contracte social implícit (el que la societat espera d’ells) i com es tradueix aquest reconeixement, tant a nivell salarial com de recursos, és a dir, el contracte social explícit.
Més enllà de la consideració pública cap aquests mostrada als mitjans de comunicació durant la COVID-19, es fa ineludible plantejar un canvi en el model de relació metge – pacient – institució sanitària – societat i dotar els sistemes de salut de l’estat de benestar dels recursos necessaris per poder dignificar la tasca dels professionals i, per tant, reconèixer de manera tangible la seva contribució al bé comú. Això implicarà no només millorar les partides pressupostàries destinades a aquesta finalitat sinó canviar la cultura de les institucions, els estils de lideratge i incloure el benestar i la cura del mèdic com un element imprescindible a l’hora de valorar la qualitat del servei que es dispensa. Probablement siguin aquests canvis els que més contribueixin a disminuir, en gran mesura, el malestar, l’escepticisme i el desinterès professional que observem en un creixent nombre de metges i metgesses que consulten per aquest motiu en recursos d’atenció especialitzada.
Leave a Comment