“En el terme mig està la virtut”
(Aristòtil)
S’ha encunyat el nou terme addiccions comportamentals, per a un conjunt de conductes que comparteixen característiques amb les addiccions a l’alcohol i/o altres drogues però que, a diferència d’aquestes, no impliquen el consum problemàtic de substàncies sinó la presència d’hàbits que escapen al control del subjecte, àdhuc resultant-los perjudicials.
Els trets primordials d’aquestes conductes problemàtiques són:
- No poden cessar malgrat les conseqüències negatives per al subjecte en diversos àmbits (repercussió familiar, social, laboral, econòmica i/o legal).
- Tolerància: cada vegada fa necessari més temps per obtenir l’efecte que es persegueix. Aquesta inversió temporal va provocant un empobriment de la dedicació a altres àrees claus en la vida del subjecte.
- Abstinència: quan s’intenta abandonar l’hàbit, apareix un malestar intens davant el qual el subjecte claudica.
El joc patològic és una de les addiccions comportamentals més antigues. Però les conductes incloses en la nova denominació no poden partionar-se de l’impacte de la societat del hiperconsum en diversos àmbits de la vida, de la disponibilitat de noves tecnologies, dels canvis en les maneres de socialització i de les profundes modificacions en la construcció de la identitat dels subjectes que s’han vingut observant en els últims anys.
Entre aquestes noves “addiccions”, destaquen:
- El joc patològic (o ludopatia) i les seves variants recents (apostes online, videojocs).
- Les relacionades amb noves tecnologies: ús de mòbil i internet (sovint, vinculats a l’us de les xarxes socials virtuals però que pot ser també generalitzada o focalitzada en une/s poca/s temàtica/s).
- Les relacionades amb el cos i les seves necessitats bàsiques: al menjar (des dels atracons a l’obsessió pel menjar saludable), al sexe (addicció a la pornografia o a les relacions sexuals incessants) o fins i tot a cura del cos (exercici físic excessiu o millorament corporal excessiu).
- I moltes altres: compres “compulsives”, dependència al treball, dependència emocional, etc.
No és infreqüent que apareguin associades a altres problemes, bé de consum de substàncies, bé d’una altra índole (afectius, de personalitat, etc.). D’aquí la importància d’abordar-les, més enllà de les intervencions estrictament conductuals que regulen l’impacte de l’hàbit en el dia a dia del subjecte, tenint en compte la singularitat d’aquesta conducta en cada individu.
Segueix sent polèmica la identificació d’aquestes conductes problemàtiques com a “trastorns” o com a mers “símptomes” del malestar del subjecte en les seves variades expressions. No obstant això, sí està clara la recomanació d’animar als subjectes que es vegin atrapats en les mateixes a demanar ajuda. A dia d’avui, els recursos terapèutics per a les addiccions, com la Clínica Galatea, estan adaptant la seva cartera de serveis a l’abordatge d’aquests problemes.
