Durant la pandèmia de la COVID-19 els professionals de la salut s’han vist exposats a circumstàncies inesperades, per a les que no estaven entrenats i que han suposat una important sobrecàrrega emocional. Com el nostre grup de recerca va observar, en una recent revisió sistemàtica portada a terme just durant l’estat d’alarma, la incidència de símptomes ansiosos i depressius entre els professionals en diferents països en aquest context era elevada. Les variacions en les dades sobre la prevalença depenien de factors com ara:
o Grau de exposició al virus (professionalment i personalment) i nivell de responsabilitat assistencial.
o Situació epidemiològica de la regió o país on es desenvolupava l’estudi.
o Variables sociopolítiques que inclouen aspectes tals com l’organització sanitària del país, mesures de salut pública posades en marxa, la transparència quant a la difusió, etc.
o Disponibilitat de recursos materials tant a nivell preventiu (com és el cas dels equips de protecció individual) com terapèutics (des del coneixement de tractaments eficaços a la disponibilitat).
o Aspectes relacionats amb els recursos humans disponibles i l’adaptació a les noves circumstàncies assistencials.
o Particularitat de cada individu el seu context.
La Fundació Galatea, gràcies a un conveni de col·laboració amb IESE, la Fundació Institut d’Economia Barcelona i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), ha dut a terme un estudi sobre l’impacte de la COVID-19 a professionals de la salut de Catalunya, estudi que s’ha ampliat als metges de la resta d’Espanya gràcies al patrocini de la Fundació Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i a Mutual Mèdica.
L’anàlisi preliminar de les enquestes respostes telemàticament per 1.648 metges i metgesses de Catalunya (mostra representativa de la població de referència) llança els següents resultats. En comparar l’estat dels facultatius i facultatives abans i després de la primera onada de la pandèmia (no inclouen encara resultats de la segona onada) s’observa que:
- Se ha produït un deteriorament significatiu en l’estat de salut autopercebut, i és més acusat entre les dones, els més joves (menors de 44 anys), els que treballen en Atenció Primària i els que treballen com a interins o tenen un contracte temporal.
- Durant la primera onada, es va produir un increment notable de la sensació de fatiga (present en el 53,3 % de la mostra), dolor (31,7 %), estrès (47,7 %) i també empitjorament de la quantitat i qualitat de la son (prop del 50 %). En remetre la fase de alarma i durant les vacances, la recuperació dels esmentats símptomes va ser parcial, i no es va arribar al nivell previ a la pandèmia.
- Pel que fa a les dimensions del síndrome de desgast professional durant la fase de alarma, el 69,3 % complien criteris d’esgotament personal, el 53 % d’esgotament professional i el 27,8 % d’esgotament emocional.
- També es va produir un increment de l’autoprescripció de sedants per poder dormir.
D’altra banda, durant la pandèmia, el 83 % es va sentir ben tractat pel seu equip i el 78 % satisfet amb els resultats obtinguts, i fins al 85 % va referir que els seus col·legues valoraven la seva professionalitat i dedicació. Fins a un 26 % es van haver d’enfrontar a dilemes ètics però el 67 % va poder abordar-los en equip. De fet, els qui tenien la percepció de treball en equip obtenien millors resultats també en salut autopercebuda i referien menys freqüentment cansament o dolor.
Resulta també rellevant que el 42,8 % reconeixia sentir-se menys preparat davant d’una segona onada i el 24 % fins i tot s’havia plantejat deixar la professió (encara que 22,2 % no ho faria).
Pel que fa a la petició d’ajuda a serveis de salut mental, el 8 % va reconèixer haver recorregut a ells i el 9,8 % es plantejava fer-ho si calia, especialment els menors de 45 anys i les dones.
Aquests resultats preliminars s’han de tenir en compte no només pels serveis que atenen professionals de la salut sinó també per les institucions en les que aquests treballen i per les autoritats responsables de vetllar per la cura del cuidador, deure que s’ha convertit, arrel de la pandèmia, en un imperatiu moral ineludible.
Leave a Comment