Què sabem de la marihuana?

La marihuana és una substància psicoactiva obtinguda del cannabis sativa, un arbust silvestre que creix a zones temperades i tropicals; de la seva resina se n’extreu el haixix i de les seves fulles, la marihuana. Es consumeix preferentment fumada o beguda en infusió, i els seus efectes són diferents segons la via d’administració.

Les modalitats de marihuana disponibles a l’actualitat són més potents que les que existien a la dècada dels 1960, atès que, gràcies a la biotecnologia, els laboratoris clandestins han aconseguit incrementar la concentració de THC (tetrahidrocannabinol, el principi psicoactiu del cànnabis) per unitat de consum.

Efectes de la marihuana

La marihuana es considera una substància fonamentalment psicoactiva. Els darrers anys ha anat augmentant l’evidència dels seus beneficis terapèutics en el tractament del dolor crònic, la reducció de les nàusees després de la quimioteràpia i/o la millora en alguns símptomes d’esclerosi múltiple.

Com a substància psicoactiva, actua primordialment a les àrees cerebrals relacionades amb la consciència, la memòria i l’acció o voluntat. A nivell psicològic, els consumidors de marihuana informen habitualment de sensacions plaents, i per això la seva utilització amb finalitats lúdiques, tot i que no sempre proporcionen experiències agradables.

A la pràctica, els seus efectes varien segons cada individu i les circumstàncies del consum, fet que el doctor Timothy Leary resumeix al·ludint a l’estat mental inicial del consumidor i l’entorn en el qual es “col·loca”. Les impressions subjectives més habitualment descrites arran del consum són:

• Descens del llindar mínim de percepció dels estímuls sensorials, especialment els tàctils, gustatius i sonors; gran interès pel menjar i la música.
• Torrent lliure d’idees en una successió ràpida, solta, com en somnis; al·lucinacions moderades, sensació de “doble consciència” o de que algunes semblances o connexions no són reals.
• Interrupció de la concentració i de la memòria a curt termini.
• Sensació d’estar flotant, marejat o amb vertigen, i/o de pesadesa al tronc i les extremitats.
• Hiperactivitat, impaciència, hilaritat i loquacitat durant una o dues hores, seguida per somnolència i/o apatia de dues a sis hores després.
• “Dilatació temporal” subjectiva o tendència a sobreestimar el temps transcorregut durant el consum.
• Deteriorament de la capacitat executiva, de la comprensió i de la coordinació, especialment quan s’executen tasques complexes, així como confusió, dificultat per expressar el pensament per mitjà de paraules i/o problemes de vocalització.

Efectes nocius de la marihuana

Juntament amb els efectes abans descrits, cal assenyalar que el consum crònic de cànnabis pot comportar canvis:

• En l’àmbit cerebral, disminueix la velocitat de processament de la informació, minva el rendiment cognitiu i la capacitat d’aprenentatge i promou una conducta més desinhibida. El consum mantingut i en grans quantitats pot provocar apatia i desinterès.
• En l’àmbit respiratori, afecta la integritat i el correcte funcionament de les vies respiratòries i els pulmons.
• En l’àmbit cardiovascular, altera el ritme cardíac i la tensió arterial.
• Pot facilitar el desencadenament de quadres psicòtics. De fet, es desaconsella en individus amb un increment del risc de presentar clínica psicòtica o de l’espectre bipolar.

Potencial addictiu de la marihuana

Pel que fa al seu potencial addictiu, existeixen discrepàncies entre aquells que afirmen que la dependència de la marihuana es deu a raons psicològiques inherents a cada individu i aquells que sostenen que la periodicitat i cronicitat del consum acaba provocant una alteració important als circuits de recompensa cerebral i a la capacitat de control conductual, fet que, en darrer terme, reforçaria el consum a mitjà-llarg termini. Quan s’interromp el consum mantingut, pot emergir un quadre d’abstinència o malestar, especialment quan s’han consumit grans quantitats durant un llarg període de temps.

Com passa amb altres substàncies psicoactives, quan el subjecte, malgrat les conseqüències adverses que provoca en diversos àmbits vitals, no és capaç de detenir per si mateix el consum, és moment de demanar ajuda als recursos especialitzats en addiccions.