Como ja vàrem comentar en un post anterior, l’abril de 2017 es van publicar els resultats de l’enquesta portada a terme Fundació Galatea titulada: “Estudi sobre les condicions de salut, estils de vida i condicions de treball de les infermeres i infermers de Catalunya”, feta a una mostra representativa de la població de referència.
En l’esmentat post, parlàvem del risc de patir malestar físic i psíquic en aquest col·lectiu, incrementat pel que fa a la població general. Però la lectura completa de l’estudi brinda també una panoràmica interessant per conèixer amb més detall quina és la situació d’aquest col·lectiu avui dia al nostre medi.
La mostra estava composada majoritàriament per dones (raó de 9:1 respecte als homes), com ve sent la tònica des de fa anys en aquesta professió. La majoria dels participants havia nascut a Catalunya i exercia a Barcelona.
Horaris que dificulten la conciliació familiar i social de les infermeres i infermers
La feina descrita es caracteritza per càrregues de treball elevades i horaris que dificulten la conciliació familiar i social i que compliquen el manteniment d’estils de vida saludables. Les jornades laborals solen ser de 35 o 40 hores setmanals, però una tercera part assegura superar les 40 hores. Els horaris rotatoris afecten el 37 %, el treball nocturn el 28,9 % i el treball de cap de setmana el 64,6 %. Qui treballa a mitjans hospitalaris tenen més tendència a tenir horaris canviants o en torns i més probabilitats de treballar en torn de nit i/o en cap de setmana. Els horaris més desfavorables solen estar associats a professionals amb contractes temporals o precaris i, fins i tot, a interins. Precisament aquestes condiciones es donen amb més freqüència entre les professionals més joves.
Resulta cridaner que el 94,6 % de les enquestades refereix haver participat en els darrers dos anys en algun curs de formació continuada, al seu centre de treball o bé fora d’aquest. No obstant això, hi ha queixes sobre la baixa implicació dels esmentats centres de referència a la seva formació. Quan això no és així i es fomenta la participació des de la Direcció del centre, aquesta augmenta considerablement.
La majoria presenta un nivell molt elevat de satisfacció amb la vida familiar i social, tot i que lamenta no disposar de més temps de lleure. Fins al 72,8 % viu en parella i el 49 % té fills amb els quals conviu. Mentre que el 22,1 % de les dones, a més de la seva feina, porta a terme 20 hores de treball domèstic a la setmana, la proporció d’homes en aquesta situació minva fins al 9,8 %. Per poder compaginar el treball i les tasques domèstiques, el 35 % compta amb persones remunerades al domicili que els brinden ajuda. No obstant, no es troben grans diferències quant a les hores setmanals dedicades per homes (11,9) i dones (14,9) a la cura d’altres, fet que suggereix que en aquest col·lectiu tendeix a establir-se un model igualitari pel que fa al repartiment de feines habitualment assignades a les dones.
Les condicions laborals del col·lectiu són ja per si soles heterogènies. La majoria de les enquestades es dedica a tasques assistencials (87,6 %), i es reparteixen gairebé per igual entre el sector públic (44 %) i el concertat (40,3 %), mentre que és menor la proporció de qui es dedica a la pràctica privada (15,4 %). Els principals centres de treball són els hospitals (49,7 %), tant del sector públic com concertat, i els centres d’atenció primària (21,9 %).
El contracte laboral
El contracte laboral indefinit és la relació contractual més freqüent entre els 40 i els 49 anys (62,5 %) i entre els 50 i els 59 anys (55,2 %). En el sector públic, s’aprecia també una progressiva tendència a la pèrdua de pes del funcionariat en ares de la contractació indefinida, que acaba representant al voltant del 20 %. Tot i així, la precarietat laboral afecta un 27 % d’infermeres i fins al 34,8 % opina que la seva situació laboral és insegura. Això és més acusat en menors de 40 anys (el 49,3 % té contracte temporal o interí, i el 54,5 % considera la seva situació laboral com a insegura). D’altra banda, es va observant una tendència al llarg dels anys a la reducció del nombre de llocs de treball públic en favor dels de la sanitat concertada i, en menor mesura, privada.
La percepció de la majoria de les infermeres és la de ser víctimes d’un desequilibri entre la alta càrrega de treball i la baixa participació en els processos de presa de decisions als centres on exerceixen. Aquesta valoració es posa més de manifest entre qui treballa a hospitals. Una gran part apunta a que les retallades pressupostàries han afectat la seva feina (84,3 %) i fins a un 64,4 % reconeix un impacto negatiu d’aquestes mesures a la qualitat del servei que proporcionen. El 83 % afirma haver tingut una baixada salarial arrel de la crisi econòmica.
Els factors abans mencionats poden contribuir a que el nivell de satisfacció amb les condicions de treball en aquest col·lectiu sigui baix. Només el 49,1 % refereixen estar satisfetes o molt satisfetes amb la seva feina i només un 38,7 % amb el seu salari. Estan més insatisfetes laboralment les qui treballen en consultes externes (67,2 %) i en centres de primària (66,7 %) però el descontent amb el sou afecta per igual a tots els sectors i supera en tots els casos el 60 %.
Tenir en compte totes aquestes dades permet poder contextualitzar el malestar psíquic que refereixen les infermeres al nostre medi avui dia. Al mateix temps, haurien de suposar un toc d’atenció a la responsabilitat social sobre com podem millorar les condicions laborals d’un col·lectiu clau en la cura de la població.
Leave a Comment