93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques

    Home Benestar Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques
    NextPrevious
    Mentalització - Mentalización- Clínica Galatea

    Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques

    By Clínica Galatea | Benestar | 0 comment | 19 desembre, 2022 | 0

    Què és la mentalització?

    La mentalització és la capacitat de donar sentit a la conducta pròpia i de l’altre a través de tenir en compte els estats mentals de les persones (conjunt de pensaments, creences, emocions, desitjos, intencions…). Anthony Bateman, un dels principals impulsors de la teoria, la defineix com: “veure’m a mi mateix des de fora i veure a l’altre des de dins”. Ens permet tenir una percepció de nosaltres mateixos, del nostre self, com un agent propi que decideix en base als seus estats mentals.

    Desenvolupament de la capacitat de mentalització

    La infantesa és clau en l’adquisició de la capacitat de mentalització: créixer en un context d’aferrament segur és la base del desenvolupament de la nostra capacitat de mentalització, ja que indica que els nostres estats mentals van ser entesos i atesos de manera adequada. El rol de la persona cuidadora és central per tal que l’infant sigui capaç d’identificar i prendre consciència dels seus estats mentals. Per exemple, quan l’infant experimenta un estat mental, el cuidador li retorna de manera exagerada o dramatitzada, perquè sàpiga que és seu i no de l’adult. Desde la perspectiva de l’infant, “Ella (la persona cuidadora) pensa que jo penso, llavors existeixo”.

    L’infant desenvolupa la seva mentalització quan el cuidador és capaç d’entendre i representar l’afecte, fer-lo sentir comprès i transmetre-li com afrontar-ho (“especularització” marcada). Que el cuidador no es quedi només en el reflex, sinó que realitzi una contenció de l’emoció, marca els inicis de cert sentit de control, autoeficàcia i capacitat de regulació. En un futur, això serà la base per assolir un sentit robust del self i una capacitat adequada de regulació afectiva. 

    Les quatre dimensions de la mentalització

    El concepte de mentalització es mou constantment entre quatre dimensions diferents; un bon equilibri o capacitat per a pivotar entre aquests pols en funció d’un mateix, de l’altre i de la situació és òptim per a poder mentalitzar adequadament.

    Aquestes dimensions sempre estan interrelacionades entre elles i són:

    • Implícita vs. Explícita: La mentalització implícita o automàtica és ràpida, sol ser un acte reflex i no exigeix gran atenció, intenció ni esforç. La explícita o controlada és el pol oposat, i implica un procés lent i seqüenciat que exigeix atenció, consciència i esforç. No és necessari mentalitzar de manera explícita constantment, és ideal poder canviar a voluntat a un procés controlat quan la situació ho requereix. De fet, una de les principals problemàtiques es dóna quan en situacions d’elevada activació emocional (o arousal) passem, automàticament, a la implícita.
    • Self vs. Altres: Poder mentalitzar sobre els nostres estats mentals propis (el self) ens permet prendre consciència amb la nostra pròpia experiència i entrar en contacte amb nosaltres mateixos. Poder posar el focus en l’altre és imprescindible de cara a poder comprendre’l, arribar a l’empatia i donar sentit a les seves conductes.
    • Externa vs. Interna: Mentalitzar pot fer-se a través de centrar-nos en indicadors externs (expressions facials, conducta no verbal…) o interns, intentant arribar als estats mentals dels altres a través del que sabem d’ells o del context. És possible que persones amb dificultats per connectar amb la subjectivitat dels altres caiguin en errors, com “sobreinterpretar” les senyals exteriors, ja siguin dels altres o les seves pròpies.
    • Emocional vs. Cognitiva: La mentalització cognitiva fa referència a reconèixer, identificar i raonar sobre els estats mentals. Si bé tendeix a ser explícita, pot estar excessivament separada de la emoció, i porta a una anàlisi desconnectada. D’altra banda, la mentalització emocional o afectiva permet comprendre els sentiments associats. Poder identificar i connectar amb les emocions és imprescindible de cara a empatitzar amb els altres i per tenir un sentit del self coherent. Emperò, cal també tenir en compte que un excés de temperatura emocional pot conduir a un procés excessivament implícit.

    Quan la capacitat de mentalització falla

    La teoria de la mentalització planteja modes no mentalitzadors en els quals aquest procés falla. Se’n plantegen tres principals:

    • Mode d’equivalència psíquica: En aquest mode la persona viu els sentiments i pensaments com si fossin reals i verdaders. En la ment no hi ha espai pel dubte i la persona té la certesa que allò que pensa o sent és literalment el que succeeix. D’aquí poden donar-se reaccions i conductes exagerades que venen justificades per la intensitat i realisme amb la que experimenten els seus estats mentals o els dels altres. Normalment es dóna en un moment de mentalització implícita amb elevats nivells d’arousal emocional.
    • Mode teleològic: L’individu percep i actua des d’allò extern i té dificultat per accedir a la part interna dels estats mentals propis o dels altres. Això implica que la persona se centra quasi exclusivament en interpretar allò observable. Aquestes persones poden forçar situacions en les que l’altre es vegi obligat a reaccionar, per tal que explicitin allò que l’individu no pot arribar a percebre de forma implícita.
    • Mode simulat: Es produeix una separació entre els estats mentals d’una persona i la realitat. La despersonalització o la desrealització serien la màxima expressió d’aquest fenomen. En aquest mode, predomina allò cognitiu, i la persona connecta amb els seus estats mentals però no a nivell emocional, i pot aparèixer un discurs buit o poc genuí.

    Tractament basat en la mentalització

    Paral·lelament, i molt relacionat amb al concepte de mentalització, existeix el Tractament Basat en la Mentalització, creat per Bateman i Fonagy, pensat, principalment, per a persones amb Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). Aquests autors proposen que el dèficit de mentalització és el nucli central de la gènesi i l’expressió del trastorn.

    El tractament, per tant, va dirigit principalment a abordar els modes no mentalitzadors i reforçar la capacitat reflexiva de la persona, millorant el seu funcionament interpersonal i tot tenint en compte la capacitat d’autoregulació emocional. Encara que inicialment va ser un tractament orientat al TLP, els dèficits de mentalització s’han observat en altres tipus de trastorns, i es planteja aquest tipus d’abordatge com a transversal i aplicable a altres problemàtiques, com, per exemple, la depressió, l’abús de substàncies…

    L’abordatge de la capacitat de mentalitzar no deixa de ser un factor comú en diferents tractaments, motiu pel qual cada vegada està agafant més rellevància en la intervenció clínica i també en l’àmbit de recerca en salut mental.

    Mentalització, Professionals de la salut

    Related Post

    • La reflexió a la pràctica clínica

      Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió

      By Clínica Galatea | 0 comment

      En els darrers anys, s’ha anat consolidant l’aposta per generar espais de reflexió a la pràctica clínica quotidiana per a poder aturar-nos a dialogar sobre aspectes relacionats amb la nostra feina i que impacten, no només en nosaltres, sinó també en els pacients que atenem i en la resta d’actors involucrats al nostre dia a dia, de manera més o menys explícita.

    • Suïcidi - Clínica Galatea

      Tenen alguns professionals un major risc de suïcidi? Anàlisi del fenomen i principals recomanacions

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.

    • trastornos mentales - Clínica Galatea

      Dilemes relacionats amb la identitat personal quan el professional de la salut té un trastorn mental

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La identitat dels professionals de la salut pivota, en gran mesura, sobre la seva professió. Per dir-ho d’alguna manera, és una de les senyes de reconeixement propi i aliè. Fins al punt que, en molts casos, és l’última cosa que abandonen quan claudiquen en altres àrees vitals. El 2016, tres investigadors britànics, Jenna Richards, Sue Holttum i Neil Springham, van publicar un article (How Do “Mental Health Professionals” Who Are Also or Have Been “MentalHealth Service Users” Construct Their Identities) en què analitzaven els discursos de deu professionals de la salut que havien requerit ser atesos en serveis de salut mental, i com aquesta experiència afectava la construcció de la seva identitat. Hi havia diverses formes en què aquesta vivència impactava en el concepte que tenien de si mateixos. Tot i així, el denominador comú era la dificultat d’integrar, sense dissonàncies, la identitat com a “professional” i com a “pacient”. És a dir, sembla inconciliable ser, alhora, un bon professional de la salut i estar malalt; en aquest cas, tenir un trastorn mental…

    • Juan José Dapueto - Bienpro Chile - Covid19

      El programa BIENPRO per a metges durant la pandèmia per COVID-19: l’experiència uruguaiana

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Ens va preocupar especialment la situació d’aquells metges i metgesses que havien quedat aïllats per l’autoconfinament. Temíem que aquesta situació, sumat a l’estrès laboral, pogués conduir a conductes suïcides. Per això vàrem ser més proactius en els seguiments, especialment a partir de comunicacions confidencials de companys de treball dels col·legues en risc.

    • Cuidar al cuidador

      Un nou paradigma? La cura del cuidador durant i després de la COVID-19

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Pel que fa a la cura dels cuidadors, en concret, dels professionals de la salut, els doctors Jo Shapiro i Timothy B. McDonald suggereixen algunes recomanacions, que afecten també als equips assistencials, a les institucions sanitàries i a la gestió pública i privada de les mateixes.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022
    • VI Jornades Tècniques PAIMM (Còrdova): compartint experiències clíniques sobre l’atenció a metges amb problemes de salut mental 30 setembre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea