El primer pas per abordar un problema d’alcoholisme és reconèixer que existeix, per poder iniciar el camí cap a la recuperació. Al tractament de la dependència de l’alcohol, s’hi poden identificar dues fases:
• Primera fase o desintoxicació:
Dura de 7 a 14 dies, aproximadament, i és la fase posterior a la interrupció del consum d’alcohol. Durant aquesta fase s’ha de tractar i prevenir els efectes en l’organisme de la retirada d’alcohol, és a dir, la Síndrome d’Abstinència d’Alcohol. En aquesta fase juguen un paper crucial els fàrmacs.
• Segona fase o deshabituació:
Es calcula que dura uns dos anys però pot prolongar-se més. Es pot definir com el procés durant el qual el pacient aprèn a viure sense alcohol. Els objectius que es persegueixen en aquest moment són: mantenir l’abstinència, evitar les recaigudes i millorar la qualitat de vida física i psíquica del pacient. Per això se sol combinar el tractament psicoterapèutic (individual i/o en grup) amb el tractament farmacològic.
Medicació utilitzada segons fase
En la fase de desintoxicació, s’usen medicaments de perfil sedatiu (com les benzodiazepines, el distraneurine® o el tiaprizal®) que contraresten l’efecte de la retirada d’alcohol. La desintoxicació es pot fer a nivell ambulatori, quan el compliment del pacient és adequat i la dependència d’alcohol no és molt greu, però, en els casos en què no es donen aquestes dues condicions, sol ser necessària l’hospitalització. És important en aquesta fase també la vigilància de l’estat físic del pacient, la seva correcta hidratació i afegir al tractament suplements vitamínics, especialment de vitamines del grup B (B1, B6, B12 i àcid fòlic, B10).
En la fase de deshabituació, es poden usar diversos tipus de medicaments. Entre ells, tenen indicat l’ús els següents:
a) Medicaments interdictors o aversius (como el Disulfiram® o el Colme®):
S’anomenen així perquè en prendre’ls juntament amb l’alcohol inhibeixen un dels passos de la seva metabolització per la qual cosa el pacient presenta una reacció de rebuig en l’organisme que es manifesta amb malestar general, marejos, vertígens, rubor facial, nàusees, vòmits que, fins i tot, pot arribar a la disminució del nivell de consciència. D’aquí el seu nom “aversius”, ja que pretenen que el pacient associï una reacció adversa amb l’ús d’alcohol i acabi rebutjant de prendre’n.
b) Medicaments que actuen sobre els sistemes de neurotransmissors NMDA-glutamat i GABA (com el Campral® o el Zulex®):
Aquests sistemes de neurotransmissió del cervell estan relacionats amb el circuit que desencadena els mecanismes de recompensa associats a l’alcohol. Els fàrmacs d’aquest grup disminueixen el desig de consumir (o “craving”).
c) Medicaments amb acció sobre els receptors opiacis i que també inhibeixen indirectament la dopamina (com el Revia® o el Selincro®):
Aquests fàrmacs pretenen bloquejar o disminuir, per dir-ho així, el plaer associat al consum d’alcohol. El primer està indicat per reduir el risc de recaigudes i mantenir l’abstinència. El segon una novetat en el mercat pel seu mecanisme d’acció, persegueix no tant l’abstinència completa sinó aconseguir la reducció del consum.
Encara que el desitjable en el tractament de l’alcoholisme és la interrupció completa del consum d’alcohol i el manteniment de l’abstinència, és cert que molts pacients són incapaços d’aconseguir aquest objectiu, presenten altes taxes de recaigudes i, al final, opten per abandonar qualsevol tipus de tractament. Molts pacients amb dependència d’alcohol acceptarien reduir el consum sense arribar a l’abstinència completa. És per això que nous enfocaments terapèutics introdueixen l’opció de reduir el consum (estratègia denominada “reducció de danys”) cosa que s’afavoreix amb nous fàrmacs que faciliten aquest objectiu (com el Selincro®).
En tot cas, el més important quan s’identifica que hi ha un problema d’alcoholisme és demanar ajuda als professionals indicats amb la finalitat que es posi en marxa un programa d’intervenció individualitzat que l’ajudi a superar-lo.
Leave a Comment